Logo Institut del Teatre
Subtítol: Obra lírica en tres actes
Autor/s: Josep Carner (text sobre poema de Jacint Verdaguer) i Jaume Pahissa i Jo (música)
Local estrena: Arenes de Barcelona
Data estrena: 10-6-1910
Redactor/a: Xosé Aviñoa
Descripció

Es tracta d'unes il·lustracions musicals per a l'obra escènica, sense intervenció destacada dels solistes; per tant, és més una obra escènica amb música que no una òpera. El text segueix el to èpic que caracteritza l'original verdaguerià. Se succeeixen els fets narrats de les vicissituds de Gentil i Griselda, Tallaferro, el bisbe Oliba i Flordeneu en el seu intent de construir les bases de Catalunya.

Acte primer: Preludi plàcid; cor de dones; sardana de Griselda i Gentil i dansa de fallaires; cor guerrer.
Acte segon: Preludi d'aire misteriós; cor de pastors; cor de fades; mort de Gentil i fugida de les fades.
Acte tercer: Preludi de combat entre cristians i musulmans; cant de pastor; final de cavallers, fades i guerrers.

Des del punt de vista musical, Pahissa va recórrer a la gran orquestra (més instruments menys habituals com el saxo tenor, el clarinet baix, el bombo o el tam-tam) per donar solemnitat i caràcter ètnic a la partitura. El compositor combinà hàbilment elements característics del ballet amb aventures dissonants que el presentaven com a creador agosarat.


Significació

L'encàrrec vingué d'un grup de patrocinadors, entre els quals hi havia Josep o Jordi Montsalvatge, interessats a celebrar les festes de la vila amb una òpera sobre tema català. Estava previst estrenar-la el 3 de maig a Figueres, però el clima ho impedí i s'estrenà primer a les Arenes de Barcelona el 10 de juny de 1910; dos dies més tard es féu a la plaça de toros de Figueres. Fou reestrenada parcialment el 21 i el 23 d'abril de 1995 al Teatre Municipal El Jardí de Figueres.

El compositor en féu una suite per a gran orquestra en quatre parts: «Preludi i final», «Sardana», «El combat: cançó de pastors» i «Dansa dels fallaires». En funció de les necessitats expressives, el compositor se serveix de música episòdica per subratllar la dinàmica escènica i recorre a la tradició popular per desenvolupar dues tonades populars: Muntanyes regalades i Muntanyes del Canigó, sobre les quals efectua diverses paràfrasis. Amadeu Vives tenia una partitura a mig fer sobre el mateix tema, però el fracàs del Teatre Líric Català li féu abandonar la idea. Antoni Massana escriví una òpera homònima, estrenada el 1934.


Bibliografia
  • Aviñoa, Xosé. «J. Pahissa i Jo, un músic del noucentisme». Revista Musical Catalana, XII (1994), p. 634-636.
  • Aviñoa, Xosé. Jaume Pahissa, un estudi biogràfic i crític. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1996.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x