Pepita Jiménez

Pepita Jiménez és una rica i bonica noia de dinou anys que, casada amb Don Gumersindo, un vell oncle de vuitanta anys, ha quedat viuda. En tal situació, molts homes la ronden, entre els quals el comte Genazahar, que li deu alguns diners, i Don Pedro de Vargas, però ella només sent atracció pel seu fill, Don Luis, jove seminarista que no li fa cas perquè vol dedicar la seva vida a destins més alts. Don Pedro accepta la situació i voldria ajudar Pepita a portar a terme els seus sentiments envers el seu fill. Aquest, per la seva banda, comença a sentir una certa atracció per Pepita. A instàncies de la minyona de Pepita, Antoñona, Don Luís accepta veure la seva pretendent abans de marxar definitivament de la ciutat. Les intrigues han anat minant la vocació de Don Luís, però els comentaris que escolta del comte de Genazahar sobre Pepita el porten a batre's en duel amb ell i deixar-lo malferit. Aquesta situació encén encara més els seus sentiments i, tement-se un final tràgic de Pepita, entra a l'habitació de la noia i s'abraça amb ella en una definitiva declaració d'amor. La partitura d'Albèniz recull la pròpia tradició compositiva amb abundants referències a l'andalusisme de moda en aquells anys i a una factura molt més elaborada.