L'alegria que passa

L'argument, molt del gust del llibretista, gira entorn del tema de l'enfrontament entre el món de la faràndula, carregat de poesia i modernitat, i l'ensopiment que domina a la vida rural. De lluny, mostra certes influències temàtiques amb I pagliacci de R. Leoncavallo (1892), estrenada al Liceu el 25 de gener de 1895.

L'acció se situa en una ruralia en què tot és pau, ensopiment i tradició. Joanet, fill de l'alcalde de la població, lamenta la dissort de viure en un lloc tan plàcid davant de Tòfol, un propietari casat i poc treballador que només veu virtuts en una societat tan acomodada. Un cor de ferrers i un cant religiós decoren l'entorn sonor d'aquesta contrada. Mentre a la placeta els homes esperen que les dones surtin de l'ofici religiós, en Joanet descriu les seves inquietuds de sortir de la població i buscar nous al·licients, allunyar-se d'un pare que tot ho compta per ingressos i que es mostra insensible als anhels literaris i poètics del fill.

En acabar-se la cerimònia, l'Agneta, la pubilla que Joanet s'ha vist forçat a acceptar com a futura esposa, manifesta l'alegria de les pròximes esposalles mentre Joanet sent que la resignació el domina.

A continuació arriba al poble una carreta de saltimbanquis en què viatgen Cop-de-puny, l'home forçut, Zaira, la ballarina i cantant, i el pallasso. Tot el poble en queda meravellat després de la presentació que en fa el clown. Mentre es prepara tot per a l'espectacle, Joanet i el clown tenen una conversa en què queda palès que Joanet hi veu una forma d'alliberar-se de la decadència del poble mentre que el clown lamenta el seu continu traginar d'un cantó a l'altre.

El diàleg que segueix a continuació entre Zaira i Joanet mostra la mútua fascinació; ella per les paraules moderades i entusiastes del noi, ell per la bellesa i candidesa de Zaira. Quan han deixat clar que serien capaços de fugir tots dos lluny de tot, Cop-de-puny els separa i amenaça Joanet. A continuació té lloc l'espectacle de força del forçut i el cant de la noia; en acabar el seu número, passa la safata però no accepta els generosos diners que Joanet hi ha dipositat. El disgust per la situació incrementa la tensió i l'alcalde, mirant de posar-hi pau, expulsa els còmics del poble. El pallasso maleeix la contrada, "no en tastareu, de poesia". Al final, Joanet queda sol i abandonat a la seva sort.