Obra en un acte i 9 escenes
Santiago Rusiñol (text) i Enric Morera (música)
Estrena: Teatre Íntim, 1899
Redactor/a: Xosé Aviñoa
L'argument, molt del gust del llibretista, gira entorn del tema de l'enfrontament entre el món de la faràndula, carregat de poesia i modernitat, i l'ensopiment que domina a la vida rural. De lluny, mostra certes influències temàtiques amb I pagliacci de R. Leoncavallo (1892), estrenada al Liceu el 25 de gener de 1895.
L'acció se situa en una ruralia en què tot és pau, ensopiment i tradició. Joanet, fill de l'alcalde de la població, lamenta la dissort de viure en un lloc tan plàcid davant de Tòfol, un propietari casat i poc treballador que només veu virtuts en una societat tan acomodada. Un cor de ferrers i un cant religiós decoren l'entorn sonor d'aquesta contrada. Mentre a la placeta els homes esperen que les dones surtin de l'ofici religiós, en Joanet descriu les seves inquietuds de sortir de la població i buscar nous al·licients, allunyar-se d'un pare que tot ho compta per ingressos i que es mostra insensible als anhels literaris i poètics del fill.
En acabar-se la cerimònia, l'Agneta, la pubilla que Joanet s'ha vist forçat a acceptar com a futura esposa, manifesta l'alegria de les pròximes esposalles mentre Joanet sent que la resignació el domina.
A continuació arriba al poble una carreta de saltimbanquis en què viatgen Cop-de-puny, l'home forçut, Zaira, la ballarina i cantant, i el pallasso. Tot el poble en queda meravellat després de la presentació que en fa el clown. Mentre es prepara tot per a l'espectacle, Joanet i el clown tenen una conversa en què queda palès que Joanet hi veu una forma d'alliberar-se de la decadència del poble mentre que el clown lamenta el seu continu traginar d'un cantó a l'altre.
El diàleg que segueix a continuació entre Zaira i Joanet mostra la mútua fascinació; ella per les paraules moderades i entusiastes del noi, ell per la bellesa i candidesa de Zaira. Quan han deixat clar que serien capaços de fugir tots dos lluny de tot, Cop-de-puny els separa i amenaça Joanet. A continuació té lloc l'espectacle de força del forçut i el cant de la noia; en acabar el seu número, passa la safata però no accepta els generosos diners que Joanet hi ha dipositat. El disgust per la situació incrementa la tensió i l'alcalde, mirant de posar-hi pau, expulsa els còmics del poble. El pallasso maleeix la contrada, "no en tastareu, de poesia". Al final, Joanet queda sol i abandonat a la seva sort.
La partitura de Morera, estrenada al Teatre Íntim per iniciativa d’Adrià Gual i que obrí la primera temporada de Teatre Líric Català al Tívoli el 12 de gener del 1901, decora alguns episodis concrets del drama, fonamentalment declamat. Tanmateix, aquesta al·legoria de l'art fou acceptada per la rígida crítica del moment com una aposta per un teatre líric en català rigorós i ben construït. Conté números de conjunt, com el cor de ferrers i els cants religiosos des de l'interior de l'església, o moments lírics, com el cant de Zaira, i moments instrumentals pensats per crear contextos dramàtics.
Aviñoa, Xosé. La música i el Modernisme. Barcelona: Edicions Curial, 1985.
L'alegria que passa a la Viquipèdia
Recursos educatius (Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya)
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar