La Santa Espina

Acte I

En un ambient de pagès, Maria, la pubilla de la masia dels Magraners, rep amb gust que Gueridó, un jove minyó treballador de la casa, li manifesti els seu sentiments amorosos. Els pares, Laia i Jordi, però, confien a casar la filla d'una altra manera. Després d'un cor de traginers i veremadors, Maria explica a en Gueridó que ha fet un ram per a la Verge i, no tenint amb què, el lliga amb una cadeneta que conté un reliquiari amb un tros de la Santa Espina de Jesús. El noi s'anima a declarar el seu amor als pares de Maria i per aquest motiu és foragitat de la masia. Abans de marxar té lloc una serenata a la Maria, moment que Gueridó aprofita per tornar a la casa i agafar el seu ram i reliquiari. En el quadre següent, un grup de bruixes i gent de mal viure rodegen Gueridó al bell mig de les muntanyes. Li proposen d'esdevenir el seu capità si se sotmet a l'obligació de no fer cap petó a cap noia durant un any sencer. De pas, l'informen que acaba de morir el rei de les Abracandàries i que el seu fill Arnolt en serà l'hereu, però que ells pretenen substituir-lo per Gueridó.

Acte II

Al saló del castell, situat en una illa, el príncep Arnolt jeu malalt mentre els cortesans miren d'alleujar el seu mal. Tenen lloc jocs i lluita de cavallers. La sirena Rosa Vera, la seva estimada, li manifesta l'amor i esperança pel seu futur com a rei. S'avisa de l'arribada a l'illa dels homes i dones de Gueridó. Al bell mig de la lluita, els encanteris de les bruixes aconsegueixen que Arnolt i els seus cortesans quedin transformats en un bosc de palmeres i que Gueridó assumeixi el seu paper d'hereu. La Rosa Vera intenta, llavors, seduir-lo, però Gueridó, fidel a Maria, no cau en el parany. Finalment, els emissaris del rei arriben per coronar el príncep i enalteixen Gueridó com a nou rei.

Acte III

El futur rei rep al palau de les Abracandàries l'homenatge dels cortesans i Gueridó se sent feliç per l'inesperat desenllaç. La Rosa Vera, coneixedora de la promesa de Gueridó, vol besar-lo per tal que el seu príncep recuperi la corona, però no aconsegueix el seu propòsit. Llavors avisen de l'arribada de corsaris moros portadors d'un gran nombre de belles dames raptades, que ofereixen al nou rei. Gueridó les refusa. Se sent un enrenou d'uns altres corsaris que porten més presoners, aquesta vegada de terres catalanes. És el moment de la cèlebre sardana. Entre els presoners hi ha la Maria. La feliç trobada fa que Gueridó somiï amb casar-s'hi. Tanmateix, la Maria no s'avé a casar-se amb un rei. La Rosa Vera s'ofereix a fer un petó a Gueridó per desfer l'encanteri i facilitar les esperances de la Maria, però finalment serà la Maria qui, pocs minuts abans d'acabar l'any estipulat, fa el petó i recupera el Gueridó que estimava. Tots dos tornen a Catalunya albirant a la llunyania les muntanyes de Montserrat.