Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

La presó de Lleida

Subtítol: Obra lírica en un acte i cinc quadres
Autor/s: Adrià Gual (text) i Jaume Pahissa i Jo (música)
Local estrena: Tetre Principal en el marc dels Espectacles-Audicions Graner
Data estrena: 16 març 1906
Redactor/a: Xosé Aviñoa

Descripció

Escenografia

Quadre I «La presó per dins», decoracions de R. Moragas i S. Alarma.

Quadre II «L'escala dels sospirs», decoracions de M. Vilomara i O. Junynent.

Quadre II «La cambra del baró», decoracions de R. Moragas i S. Alarma.

Quadre IV «Pels carrers», decoracions de R. Moragas i S. Alarma.

Quadre V «Lo predit s'ha complert», decoracions de R. Moragas i S. Alarma.

Contingut

Quadre I: Interior de la presó. Els presoners canten una cançó, La presó de Lleida.

Quadre II: La presó es veu des de l'exterior i la Princesa Marguerida, acompanyada de la seva dama, entaula una conversa amorosa amb el pastor.

Quadre III: Cambra del baró. La princesa es dirigeix al seu pare per demanar la llibertat del pastor.

Quadre IV: Carrers de la població. La gent manifesta el terror per les execucions previstes.

Quadre V: L'escenari representa el patíbul on s'han penjat els condemnats. Al costat del pastor penja també la princesa. Sona la tonada La dama d'Aragó.

Música

La partitura gira, com és natural, entorn de la cançó popular de caràcter rondallístic («A la ciutat de Lleida, n'hi ha una presó; de presos mai n'hi manquen, prou n'hi porta el baró»), que explica la història dels amors funestos dels dos protagonistes, procediment habitual en el compositor, que aprofità sovint materials de caràcter popular.

Significació

Segons paraules del mateix compositor, l'obra va rebre més d'un centenar d'interpretacions en el context dels espectacles esmentats. Al cap d'uns anys, el compositor va rebre l'encàrrec d'escriure una obra per al Gran Teatre del Liceu i llavors Pahissa va reprendre el tema de La presó de Lleida per presentar l'òpera La princesa Marguerida, òpera en tres actes i cinc quadres, eixamplament temàtic i orquestral de l'obra anterior, que va ser estrenada el 8 de febrer del 1928, amb la col·laboració de Carmen Bau Bonaplata i la Concepció Callao, sota la direcció de Pahissa. Aquesta mateixa òpera es va repetir el 28 de desembre del 1935 i el 6 de gener del 1936 en el mateix teatre.

Bibliografia

Aviñoa, Xosé. Jaume Pahissa,un estudi biogràfic i crític. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1996.

Aviñoa, Xosé. «J. Pahissa i Jo, un músic del noucentisme». Revista Musical Catalana, núm. XII (1994), p. 634-636.