Aurora Pons

Coreògrafa, intèrpret

Aurora Pons va néixer a Barcelona dies abans que esclatés la Guerra Civil. La seva mare havia estat actriu de cinema mut, mentre que el seu pare, que era empresari de diversos teatres de Barcelona, no volia que Aurora Pons tingués cap contacte amb l'escena. Tanmateix, va ingressar de molt jove a l'Institut del Teatre i va finalitzar els estudis el 1949 amb el premi extraordinari Antònia Mercè.

Al capdavant de la secció de dansa es trobava aleshores Joan Magrinyà, que Aurora va reconèixer com a mestre i mentor. Amb ell va continuar treballant i col·laborant en la seva pròpia escola en finalitzar els estudis, fins i tot mentre ballava al cos de ball del Gran Teatre del Liceu, on va debutar amb catorze anys. Això no obstant, ja havia ballat en escena abans formant part d'un grup de teatre d'infants que organitzava unes Gales de Premsa Infantils a la Sala Mozart.

En la segona temporada al Liceu va ascendir a solista i, poc després, es va enfrontar al primer paper de primera ballarina: «El vol del borinot» de l'òpera El conte del Tsar Saltan. No va trigar gaire a relacionar-se amb Rosita Segovia, primera ballarina, i a rellevar-se amb ella interpretant les òperes i peces més clàssiques. A partir del 1953 va passar a ser «estrella» del cos de ball del teatre.

El seu vincle amb el Liceu i amb Magrinyà li va permetre de participar en les activitats del teatre, acudir als espectacles, establir contacte amb les companyies estrangeres que el visitaven, fer classe amb els seus integrants i, de tant en tant, compartir assajos amb col·legues estrangers. També li va permetre de participar als Ballets de Barcelona, on va començar interpretant papers senzills («papallona» al Carnestoltes de Schumann o la Caputxeta a La bella dorment), per acabar compartint papers destacats amb el seu mestre. Tot això no va evitar que participés en alguna activitat aliena al dit teatre: un homenatge a Granados organitzat per la televisió francesa o una col·laboració en el rodatge de la pel·lícula El duende de Jerez.

El 1955 va rebre el Premio Nacional a la millor ballarina clàssica, atorgat pel Ministeri d'Informació i Turisme, i el 1962 va ser guardonada en un mateix acte amb la Medalla d'Or del Liceu, la Medalla de Oro del Círculo de Bellas Artes de Madrid i la Medalla al Mèrit de l'Institut del Teatre (Diputació de Barcelona).

Després de tretze anys a les taules del Liceu, va deixar-lo per incorporar-se com a ballarina convidada i coreògrafa a la companyia d'Antonio Ruiz Soler. Va treballar amb ell una temporada, interpretant obres com Danzas fantásticas, Paso a cuatro i Eterna Castilla. També va tenir experiències escèniques com a primera ballarina a la companyia Teatro de la Danza de Luisillo, al Ballet de Pilar López i al Ballet de Bulgària.

Instal·lada a Madrid, durant un temps va impartir classes a l'escola Amor de Dios. Allà, José Tamayo va contactar amb ella per treballar com a primera ballarina i mestra al Ballet Festivales de España, amb el qual va col·laborar durant tres anys consecutius en gires diverses.

El 1978 va ingressar com a catedràtica interina a la Real Escuela de Arte Dramático y Danza i es va incorporar com a mestra al Ballet Nacional de España (BNE), acabat de crear. Després que en dimitís el director, Antonio Gades, i fins que no va arribar-hi Antonio Ruiz, Aurora Pons hi va exercir de directora en funcions. Va continuar a la companyia com a mestra, però poc més tard de la incorporació de Maria de Ávila va sol·licitar abandonar el seu lloc per incompatibilitat amb la feina de professora a la RESADyD, on havia obtingut la càtedra de Dansa Clàssica el 1982. A partir del 1983 hi va ocupar el càrrec de subdirectora.

El 1992 va rebre la Medalla de Plata al Mèrit de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, i l'any següent va ser nomenada directora del BNE, juntament amb Victoria Eugenia i Nana Lorca, i va mantenir-se en aquest càrrec (on exercia de coordinadora) fins al 1998. Uns mesos després es va reincorporar a la seva càtedra, on va estar ensenyant fins que es va jubilar. El 1994 va rebre el Premio Nacional de Danza de la Asociación Nacional «Cultura Viva» i el 2006 el guardó Amigo de Honor de la Casa de la Danza de Logroño. El 2009 va ser homenatjada en la Gala del Dia Internacional de la Dansa organitzada per la Asociación Cultural Por la Danza de la Comunitat de Madrid.

Ballarina, mestra de dansa clàssica, directora de companyia. Malgrat que no ha estat una ballarina de projecció internacional, el repàs a la trajectòria professional d'Aurora Pons permet no només descobrir l'important paper que ha tingut en la dansa del segle XX a Espanya, sinó també comprovar el seu pas per algunes de les institucions i companyies de dansa més importants del país.

Diversos autors. Ballet Nacional de España. 20 años. Madrid: Ministerio de Educación y Cultura, 1999.

Diversos autors. Ballet Nacional de España. 25 años. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2003.

Elvira Esteban, Ana Isabel. «Aurora Pons. Pasar página». Danza en Escena (Logroño: Casa de la Danza), núm. 18 (octubre-desembre 2007), p. 6-9.