Logo Institut del Teatre

Asopla, Guinea Equatorial, 23-3-1929  Palma15-2-1995

Director, dramaturg, emprenedor, intèrpret

Redactor/a: Elisabet Gayà Duran

Biografia

Guillem d'Efak era fill de mare guineana i d'Antoni Fullana, guàrdia colonial. Amb dos anys es va traslladar a viure a Manacor amb la família paterna. Des de ben jove destacà en els estudis gràcies al mestratge de Lluïsa Fuster i, de fet, fou requerit com a professor a fora vila ja de ben jovenet. S'inicià en el món de la glosa improvisada, la qual li permeté accedir a la literatura popular i tradicional de Mallorca. Començà a pujar damunt els escenaris amb només onze anys —el 1941— amb l'Orquestra Guinea, amb la qual interpretava cançons de l'època i d'altres de tradicionals. També va formar part del grup de teatre Acció Catòlica, juntament amb Miquel Àngel Riera. Tanmateix, ben aviat abandonà la vocació religiosa i començà a dedicar-se exclusivament a la literatura i l'espectacle. Efak destaca sobretot per la polifacètica carrera que emprengué: cantant, actor, director, emprenedor, dramaturg, poeta, novel·lista i traductor; visqué a Barcelona durant prop de vint anys. El 1980 va tornar a Mallorca i treballà de guia turístic, alhora que es dedicava també a la literatura i la cançó. En el camp de la narrativa guanyà el premi Artur Martorell (1965) per Cançó i conte del dimoni Cucarell, i el Cavall Fort (1968) per Les vacances d'en Jordi. Pel que fa a la poesia, destaquen obres com El poeta i la mar (1956), Poeta en bicicleta (1984) i Capellet de vidre. Tanmateix, aconseguí l'èxit vertader en guanyar el prestigiós Carles Riba (1969) amb el recull de poemes Madona i l'arbre. Pòstumament, el 2011, li atorgaren la Medalla d'Or de les Illes Balears per la seva trajectòria.


Significació

A Mallorca es va donar a conèixer sobretot amb el pseudònim El Príncipe Guillermo, màscara sota la qual cantava amb èxit al local La Cubana de Palma. Va actuar en gairebé tots els cinemes de Ciutat (el Born, el Líric, la Sala Augusta, l'Astòria, etc.) entremig de les pel·lícules, contractat per Pepín Tous i Cinto Planas. Aleshores va passar de ser El Príncipe Guillermo a ser Guillem d'Efak. Paral·lelament, establí contacte amb alguns dels integrants de la cançó catalana i actuà per primera vegada al Principat el 22 de novembre del 1963, actuació en la qual barrejava cançons tradicionals amb d'altres de creació pròpia com «Adeu, Andreu», «Balada d'en Jordi Roca» i, fins i tot, poemes musicats, com «L'avemaria de Robines», de Llorenç Moyà. Va ser així com inicià la seva carrera com a cantautor en solitari i arribà ben aviat a l'èxit. El 1965 enregistrà els seus dos primers discs, gairebé simultàniament, Veu de Mallorca i Blues, amb els quals s'inaugurà la discogràfica Concèntric. El març del mateix any triomfà amb el concert que feu a Palma a l'Hotel Jaume I per donar a conèixer les noves cançons al públic.

Tanmateix, arran de la reeixida presentació que en feu al Teatre Romea el 31 de maig, Efak decidí mudar-se a Barcelona per potenciar la seva carrera musical i literària, però sense oblidar les arrels manacorines. En la majoria de les seves peces musicals s'explica una història estructurada gairebé teatralment, mitjançant les quals pretén denunciar injustícies socials i polítiques, com ara la pena de mort o la Guerra Civil espanyola; «La cançó de Son Coletes» n'és un clar exemple. En un període de temps de només dos anys i mig, Efak va enregistrar vuit discs en solitari i un de col·lectiu —explicitats a l'apartat «Discografia»— i va oferir un gran nombre de recitals arreu de la ciutat i també de la resta de Catalunya.

Gràcies al mecenatge d'Ermengol Passola i a l'impuls de Josep Maria Espinàs, va inaugurar un local batejat amb el nom manacorí La Cova del Drac, el qual es referia a l'espai on havia actuat per primera vegada amb l'Orquestra Guinea. Disposava d'un bar en la part superior i una sala amb un petit escenari en la inferior. A més d'ell mateix, hi varen cantar Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Marina Rossell, entre d'altres. Altrament, hi actuaren Josep Anton Codina o Núria Espert. A més, també s'hi representaren obres teatrals de Feliu Formosa o Jaume Vidal Alcover i s'hi muntaren recitals poètics a càrrec d'Ovidi Montllor i de Miquel Martí i Pol, entre d'altres.

No obstant això, Efak tenia clar que la seva vocació principal era la literària, i per això, a més de dedicar-se a la música, el 1967 guanyà el premi Club de Joves de Tarragona amb l'obra teatral JOM i, el mateix any, quedà finalista del Josep Maria de Sagarra amb La mort de l'àvia. De manera molt progressiva, anà abandonant els escenaris per dedicar-se a la narrativa, la poesia i el teatre. Així, doncs, el 1968 guanyà el premi de teatre d'avantguarda del diari Última Hora amb l'obra Els de fora. Segons Antoni Nadal, en les seves obres teatrals, Efak «no s'acontenta amb un desenvolupament fred de la trama, ans hi incorpora l'il·lusionisme, la música, la cançó i el ball per retenir l'atenció del públic i aconseguir-ne una més íntima participació» (1998, p. 148).

Juntament amb Carlota Soldevila, Núria Picas i Fabià Puigserver —el qual s'encarregà de l'interiorisme— inauguraren La Cucafera el 1968, un nou local on la promoció d'activitats poètiques i teatrals era la prioritat. També amb Carlota Soldevila —qui es cuidava de l'expressió corporal—, Efak participà en la creació de la Nova Companyia de Barcelona, la qual debutà al Teatre Romea amb l'obra Nit de Reis o el que vulgueu, una adaptació de William Shakespeare escrita per Sagarra i dirigida per Ventura Pons. Cal tenir en compte que anteriorment havia actuat amb les companyies Matinal Cavall Fort i La Faràndula de Sabadell amb les obres Les forces de l'amor i de la màgia, d'Adrià Gual, i Ha fugit un cavall, de Josep Tremoleda, respectivament, ambdues estrenades també al Teatre Romea.

Tanmateix, el seu vessant polifacètic no s'acaba aquí. El 8 de juny del 1969 s'estrenà la pel·lícula Elisabet, basada en la novel·la de Folch i Torres, en la qual actuava juntament amb Maria Cinta Rosselló —la protagonista—, Queta i Teo.

En retornar a Mallorca presentà l'espectacle musical de creació pròpia Gimnèsies i Pitiüses, el regne al mig del mar (1981). Segons Bartomeu Mestre, «calia difondre un discurs popular i bo d'entendre per tal de recobrar l'adormissada consciència nacional dels illencs. [...] L'èxit fou indescriptible. El públic, que omplia el teatre de gom a gom, aplaudí llargament, dret i emocionat, mentre Guillem d'Efak s'embolicava amb la senyera al costat de la seva primera mestra de Na Camel·la» (1997, p. 190-192).

Per homenatjar i explicar la vida, la trajectòria i l'obra de Guillem d'Efak s'han produït quatre espectacles teatrals i musicals d'èxit a les Illes Balears: Poeta en bicicleta (1997), de Gom Teatre; Negret de Guinea (2010), de Corcada Teatre; Siau qui sou! (2011), de Bartomeu Mestre, i Tots aquests dois (2012), de Pep Tosar.

Sens dubte, Guillem d'Efak va ser un dels personatges més polifacètics, exitosos i emprenedors del panorama cultural illenc i català del segle xx.


Estrenes

Com a actor de teatre:
Març 1973. Les forces de l'amor i de la màgia, d'Adrià Gual. Teatre Romea. Companyia Matinal Cavall Fort.
Octubre 1967. Ha fugit un cavall, de Josep Tremoleda. Teatre Romea. Grup de Teatre de la Faràndula de Sabadell.
Octubre 1968. Nit de Reis o el que vulgueu, de William Shakespeare. Ventura Pons. Teatre Romea. Nova Companyia de Barcelona.
1970. Maria Magdalena o la penedida gramatical, d'Alexandre Ballester. Anton Codina. Palau de Congressos de Montjuïc.

Com a actor de cinema:
1969. Elisabet, a partir de la novel·la homònima de Folch i Torres. Alejandro Martí Gelabert.

Com a dramaturg:
Febrer 1974. El dimoni cucarell. Joan Ribas. Teatre Romea. Companyia Matinal Cavall Fort.
13 febrer 1981. Gimnèsies i Pitiüses (El regne al mig del mar). Martí Gómez. Sala Imperial de Manacor. Companyia Capsigranys.
9 desembre 1988. Paisajexlindos. Adolfo Díez. Auditòrium de Palma. Companyia Taula Rodona.


Publicacions

Discografia:
Veu de Mallorca (1965). Barcelona: Concèntric.
Blues (1965). Barcelona: Concèntric.
Vell riu nostre (1965). Barcelona: Concèntric.
Nadal (col·lectiu) (1965). Barcelona: Concèntric.
Plorant (1965). Barcelona: Concèntric.
Les cançons de Guillem d'Efak (1966). Barcelona: Concèntric.
El dimoni Cucarell (1966). Barcelona: Concèntric.
Plou i fa sol (1966). Barcelona: Concèntric.
Sa cançó de Son Coletes (1967). Barcelona: Concèntric.
Cançó per a les dones (1968). Barcelona: Concèntric.
Lluc i el poble (1974). Palma: Blau.
Guillem d'Efak. Discografia completa (1997). Palma: Blau.
Poeta en bicicleta (1998). Palma: Blau.
Guillem d'Efak. Selecció de cançons (2010). Palma: Blau.
Siau qui sou! (2011). Bunyola: Ona Edicions Musicals.

Teatre:
JOM (en un acte). Premi Club de Joves de Tarragona. 1967.
La mort de l’àvia. Finalista al premi Sagarra. 1968.
Els de fora. Palma. Premi Última Hora, 1968.
JOM (en dos actes). Premi Ciutat de Palma. 1973.
El dimoni Cucarell. Barcelona: Edicions Don Bosco, 1977.
Gimnèsies i Pitiüses (El regne al mig del mar). Manacor: Caixa de Balears, 1983 (Col·lecció «Tià de Sa Real»); Pollença: El Gall Editor, 2005.
Fum, fam, fems (Nadala per a teresetes). Palma: Editorial Moll, 1988.
Paisajexlindos. Palma, 1989.
Teatre. Pollença: El Gall Editor, 2000. Conté La mort de l’àvia, El dimoni Cucarell, JOM i Rondalla de Rondalles, entre d’altres.


Bibliografia
  • Mas i Vives, Joan (dir.). Diccionari del teatre a les Illes Balears. Vol. I. Palma/Barcelona: Lleonard Muntaner Editor / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
  • Mestre, Bartomeu. Balada d'en Guillem d'Efak. Palma: Documenta Balear, 1997.
  • Nadal, Antoni. Teatre modern a Mallorca. Barcelona: Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998 (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver; 8).

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x