Martí Mayol

Dramaturg

Es va llicenciar i doctorar en història per la Universitat de València. Debutà en el món teatral amb Portes obertes, escrita en col·laboració amb Josep M. Palau i Camps i guanyadora del Concurso de Teatro Regional de la Diputació provincial de les Balears. La segona peça teatral estrenada va ser Orgull de casta. L'amo i el senyor de Son Comelles, una comèdia dramàtica en què s'impossibilita l'amor entre dos joves a causa de la diferència de classe social. Seguidament, presentà Es sogre de Madò Rosa, que es convertí en l'obra més popular i representada de l'autor a causa del fort vessant humorístic. Es tractava clarament d'una paròdia de la pagesia mallorquina escrita amb la intenció de plasmar-hi el registre popular, amb constants locucions, frases fetes i vulgarismes, la temàtica de la qual se centrava en l'obsessió de Rosa per casar les seves filles amb pretendents adinerats. A continuació, amb Més vell que es pastar es mantenia fidel a la mateixa línia paròdica i de registre lingüístic que en l'obra anterior. L'estrena de Can Miraprim (1953), una tragicomèdia dividida en tres actes i prologada per Llorenç Villalonga, marcà el punt d'inflexió en la dramatúrgia de Mayol, atès que es tracta del primer intent de fer un tipus de comèdia molt més elaborada en l'àmbit mallorquí. La trama s'articula al voltant de l'arribada de Pilar, una neboda de la família en decadència dels Miraprim. Destaca per la utilització de recursos literaris abans inexistents en la seva obra, com ara la inclusió de salts temporals, aparts, motius retardadors i significatius en la resolució de la trama i per una forta tendència irònica basada en jocs d'oposicions i de dobles sentits. La incorporació de l'element satíric es féu palesa en Mal llamp es doblers i Així és el món. Posteriorment estrenà S'estopa ran des foc i Dilluns de festa major, aquesta darrera guanyadora del premi Ciutat de Palma de Teatre del mateix any i prologada per Manuel Sanchis Guarner. Es tracta d'un retorn al vessant més treballat literàriament de Can Miraprim. Manté fortes ressonàncies amb l'obra villalonguiana i, segons Vidal i Alcover, diverses similituds amb Les parents terribles de Jean Cocteau. A continuació retornà a la línia còmica amb El tio al cel sia i Sa viuda consolada. Mos veurem a l'infern, però s'allunyà de les convencions teatrals d'humor fàcil amb A on anam?, una tragicomèdia que retrata les diferències ideològiques generacionals. Destaca també pel reflex de la diglòssia de la llengua catalana. Seguidament realitzà, a petició d'Artis, una versió lliure de Le médecin malgré lui de Molière que no tingué bona acollida entre el públic. La darrera obra estrenada per Artis fou Mala rel, tot i que durant la dècada dels vuitanta encara s'estrenà Visca Alcanada lliure! Així mateix, també participà en el muntatge El gran teatro del mundo de Calderón de la Barca el 1958 a Palma, escriví poesia, col·laborà eventualment al diari Balears i publicà alguns contes a la revista Ponent.

Podem distingir dos vessants en el conjunt de la seva obra dramàtica, la primera molt lloada pel públic i caracteritzada per la recerca de l'humor simple i explícit; la segona, centrada en un augment de prensió literària, inclou obres en les quals intenta retratar la decadència de l'aristocràcia de l'època. La majoria de les seves peces foren escenificades per la companyia Artis.

21 juny 1949. Portes obertes. Escrita en col·laboració amb Josep M. Palau i Camps. Joan Valls. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

22 abril 1950. Orgull de casta. L'amo i el senyor de Son Comelles. Joan Valls. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

17 novembre 1950. Es sogre de Madò Rosa. Joan Valls. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

27 març 1952. Més vell que es pastar. Joan Valls. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

17 febrer 1953. Can Miraprim. Joan Valls. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

8 abril 1954. Mal llamp es doblers. Joan Valls. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

8 abril 1954. Així és el món. Joan Valls. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

16 març 1955. S'estopa ran des foc. Francesc Forteza. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

31 gener 1956. El tio al cel sia. Francesc Forteza. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

5 juny 1955. Dilluns de festa major. Francesc Forteza. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

16 maig 1957. Sa viuda consolada o Mos veurem a l'infern. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

1957. A on anam?. Teatre Sindical de Palma. Agrupació Artística Atalaya.

15 juny 1959. Es metge per força. Francesc Forteza. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

13 març 1961. Mala rel. Francesc Forteza. Teatre Principal de Palma. Companyia Artis.

 23 setembre 1979. Can Miraprim. Teatre d'Alcúdia. Grup de Teatre d'Alcúdia.

1985. Visca Alcanada lliure! Teatre d'Alcúdia. Grup de Teatre d'Alcúdia.

Ca’n Miraprim. Palma: Editorial Moll, 1954.

Dilluns de festa major. Palma: Ajuntament de la Ciutat de Mallorca, Impremta Atlante, 1956.

Així és el món. Palma: Publicacions dels Quaderns Literaris Ponent, 1964.

Dilluns de festa major. Eivissa: Edicions Aïllades, 2012. [Format electrònic] 

Nadal, Antoni. Teatre modern a Mallorca. Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.  

Mas i Vives, Joan (dir.) Diccionari del teatre a les Illes Balears. Vol. 1 Palma/Barcelona: Lleonard Muntaner Editor: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.