Baltasar Porcel

Dramaturg

És un dels escriptors més reconeguts de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Conegut principalment com a novel·lista, també va conrear el teatre i la prosa de no-ficció (que inclou llibres de viatges, entrevistes i biografies). Des de l'inici de la seva carrera, va compaginar la dedicació a la literatura amb tasques de l'àmbit periodístic. Dirigí la revista Destino del 1975 al 1977 i fou col·laborador durant anys de diaris com La Vanguardia o Última Hora. La seva obra ha estat guardonada amb premis tan rellevants com el Serra d’Or 1968 i 2005, el Josep Pla 1970, el Prudenci Bertrana 1975 i 1997, el Sant Jordi 1986, el Joan Crexells 1987, el de la Crítica Catalana 2000, el Ramon Llull 2001, el Nacional de Literatura 2002 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2007, entre d'altres, i ha estat traduïda a diferents idiomes.

Inicià la seva carrera teatral de molt jove i sota el pseudònim Odín, amb el qual signava els articles que publicava a diversos diaris de Palma. La primera obra teatral que publicà (Els condemnats, 1959) fou mereixedora del premi Ciutat de Palma de Teatre 1958. Amb aquesta tragèdia, de marcat to existencialista, Porcel optava per trencar amb la línia costumista i d'entreteniment que predominava al teatre illenc d'aleshores. Ho féu també en les obres posteriors, com La simbomba fosca (1962), en què segueix les línies del teatre de l'absurd. L'any 1965, sota el títol Teatre, publicà una altra vegada aquestes dues primeres obres, juntament amb les peces El general (1963-1964), L'inspector (1963), Èxode (1961-1962), Romanç de cec (1962) i Història d'una guerra (1965).

Les farses El general i L'inspector (aquesta darrera, una versió lliure d'una obra de Gógol) arriben més fàcilment al gran públic perquè Porcel hi fa el contingut crític més entenedor que a les obres anteriors, alhora que hi incorpora elements com la caricatura i la sàtira. En Èxode, Romanç de cec i Història d'una guerra, en canvi, trobam una crítica abrandada de la societat burgesa i alhora la reflexió sobre les revoltes col·lectives, les guerres, les revolucions... Es tracta, en definitiva, de tres obres que suposen la creació del teatre èpic català. A aquestes peces les seguí, anys més tard, Els dolços murmuris del mar (1981), que ja mostra l'element més recurrent de l'univers narratiu construït per Porcel: l'Andratx natal de l'escriptor, que esdevindrà, a la llarga, un univers mític, metàfora de la condició humana.

L'edició del setè volum de les Obres completes (1997) de Baltasar Porcel donà a conèixer tres peces teatrals que fins aleshores havien restat inèdites: el drama Els honorables (escrita immediatament després d'Els condemnats), La qüestió social, datada a mitjan dels anys seixanta, i El buscador de tresors, una obra subsidiària d'Els dolços murmuris del mar.

5 març 1960. Els condemnats. Baltasar Porcel. Francesc de Paula Burguera. Teatre Estudi de Lo Rat Penat (València).

4 abril 1962. La simbomba fosca. Baltasar Porcel. Francesc Balaguer. Palau de la Música (Barcelona). Agrupació Dramàtica de Barcelona.

24 novembre 1962. Èxode. Baltasar Porcel. Vicenç Olivares. Teatre de la Cooperativa Vidriera (Mataró). Agrupació de Teatre Experimental.

14 febrer 1965. El general / Romanç de cec. Baltasar Porcel. Magí Cadevall. Auditòrium Amics de les Arts (Terrassa). Grup de Teatre Experimental de les Joventuts Musicals de Terrassa.

3 octubre 1966. Història d’una guerra. Baltasar Porcel. Vicenç Olivares. Teatre Romea (Barcelona). Teatre Experimental Català.

11 juny 1967. L'inspector. Baltasar Porcel. Antoni Mus. Teatre Principal de Palma. Artis.

25 febrer 1988. Els dolços murmuris del mar. Baltasar Porcel. Josep Canyelles. Teatre Principal de Palma. Producció del Teatre Principal de Palma.

Els condemnats: tragèdia en tres actes. Palma: Editorial Moll, 1959.

La simbomba fosca. Palma: Editorial Moll, 1962.

Teatre. Palma: Editorial Daedalus, 1965.

Els dolços murmuris del mar. Barcelona: Edicions 62, 1981.

Obres completes, 7. Les màscares. Barcelona: Proa, 1997.

Alomar, Maria Magdalena. «El teatre de Baltasar Porcel: panoràmica general». Lluc, núm. 870 (2009) [dossier «Baltasar Porcel, aproximacions d’escorç»], p. 20-24.

Alomar, Maria Magdalena. «Estrena i recepció d'Els condemnats». Randa, núm. 64 (2010), p. 69-76.

Alomar, Maria Magdalena. El teatre a Palma entre 1955 i 1970. Palma: Documenta Balear, 2005.

Cabré, Rosa. «Nota». A: Porcel, Baltasar. Obres Completes, 7. Les màscares. Ed. a cura de Rosa Cabré. Barcelona: Proa, 1997, p. 565-593.

Molas, Joaquim. «Pròleg». A: Porcel,  Baltasar. Teatre. Palma: Editorial Daedalus, 1965, p. 7-25.

Planas, Antoni. Baltasar Porcel. La novel·la de la vida. Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 2003.

Pons, Margalida; Reynés, Josep Antoni; Rosselló Bover, Pere (ed.). Escriptures contemporànies: Baltasar Porcel i la seva obra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009.

Sirera, Rodolf. «Pròleg». A: Porcel, Baltasar. Obres Completes, 7. Les màscares. Ed. a cura de Rosa Cabré. Barcelona: Proa, 1997, p. 9-24.

Villalonga, Llorenç. «Pròleg». A: Porcel, Baltasar. Els condemnats. Palma: Editorial Moll, 1959, p. 7-17.

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/baltasar-porcel>