Nicolau Maria Rubió i Tudurí

Dramaturg

Arquitecte, urbanista i jardiner, va saber conjugar aquesta tasca professional amb la d'escriptor. És autor d'un bon nombre d'assaigs de diversa índole (polítics, memorialístics i literaris), d'un seguit de textos fruit dels seus viatges i caceres a l'Àfrica Occidental Francesa, i d'obres de narrativa i teatre.

S'exilià a França del 1937 al 1945, període durant el qual publicà cròniques periodístiques tant en diaris barcelonins (Última Hora, La Humanitat) com en diaris parisencs (La Tribune des Nations).

La vessant teatral és la més desconeguda del conjunt de la seva obra, probablement perquè les peces que va escriure gairebé no s'han representat i, sobretot, perquè la major part d'aquestes resten inèdites.

La seva primera obra, Judes Iscariot (inèdita), es dugué a escena al Teatre Romea de Barcelona l'any 1933. Un any després, amb l'obra Midas, rei de Frígia (1935), quedà finalista del premi Ignasi Iglésias, un premi que guanyà l'any següent, el 1935, amb Un sospir de llibertat (1936). La següent obra que li coneixem, Ulisses a l'Argòlida, data de l'any 1948, encara que no fou editada fins al 1962. El buit de publicacions que va del 1936 al 1962 és només aparent, ja que durant els darrers anys s'ha trobat un bon nombre d'obres teatrals inèdites de l'autor, la majoria de les quals escrites a l'exili o immediatament després de tornar-ne. És el cas d'Almenar ou L'honneur de s'entremetre (1941), La factura (1941), La santeta (1944), Les filles del comte Arnau (1948) i Lleopard (sense data). Tan sols El fanal o a les fosques i El problema de la vivenda sembla que puguin haver estat escrites a la dècada dels anys cinquanta o a principi dels anys seixanta. Cal destacar també la tasca que dugué a terme durant l'exili com a traductor d'obres del teatre clàssic espanyol al francès.

Com ha explicat Josep M. Quintana, el teatre de Rubió i Tudurí és burgès i ciutadà i, per tant, s'allunya de la tradició del teatre rural català. Es tracta d'un teatre d'idees que, a les primeres obres (anys trenta), s'expressa amb un clar contingut polític, que es perd en les peces posteriors a la recerca d'un altre tipus d'objectius, com la confecció d'unes obres que, mitjançant la ironia, desvetllin en l'espectador una actitud positiva, malgrat el drama que sovint ens envolta. 

30 maig 1933. Judes Iscariot. Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Pius Daví. Teatre Romea (Barcelona). Empresa Burgas/Daví.

23 març 1936. Un sospir de llibertat. Teatre Barcelona. Secció escènica del Júnior F.C.

7 juny 1936. Midas, rei de Frígia. Teatre Barcelona. Associació de Teatre Català.

19 desembre 1962. Ulisses a l’Argòlida. Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Joan Ribera. Palau de la Música (Barcelona). Agrupació Dramàtica de Barcelona.

Midas, rei de Frígia. Barcelona: Irández, 1935.

Un sospir de llibertat. Barcelona: Tallers gràfics Irández, 1936.

Ulisses a l’Argòlida. Barcelona: Joaquim Horta, 1962.

Quintana, Josep M. Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981). Literatura i pensament. Barcelona: Institut Menorquí d’Estudis: Curial Edicions Catalanes: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.