Marià Villangómez

Dramaturg

Poeta, traductor, prosista i autor de teatre. Llicenciat en dret (1933) a Barcelona, exercí de mestre durant vint-i-cinc anys a Palma, Cornellà de Llobregat, Sant Miquel de Balansat i Ses Salines. És autor dels poemaris Terra i somni (1948), Elegies i paisatges (1949), Els dies (1950), Els béns incompartibles (1954), Sonets de Balansat (1956), Ceguesa de l'estel (1956), La Miranda (1958), El cop a la terra (1962), Declarat amb el vent (1963) i El palau de la natura (1986). La seva obra poètica completa es tornà a editar el 2013 amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Ha traduït la poesia d'escriptors de renom com Charles Baudelaire, Guillaume Apollinaire, Thomas Hardy i John Keats, entre d'altres. El 1984 rebé la Creu de Sant Jordi i el 1989 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària i cívica. L'any 1995 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.

Encara que se l'ha reconegut i valorat principalment com a poeta, Villangómez també va escriure força obres teatrals, i conreà la comèdia, el drama i el teatre infantil. Tot i això, ell mateix les considerava una mena d'exercici literari. En la seva producció teatral es distingeixen dues etapes. Durant la primera, que va del 1949 al 1950 i que coincideix amb l'anomenat cicle poètic de Balansat, va escriure Es gat amb botes, una adaptació del conte de Perrault, Es botxí d'espectres —la més ambiciosa, segons l'autor—, Després de pondre's sa lluna, Es més alt embruixament i El jardí dels amants. En la segona etapa, que comprèn els anys 1956 i 1957, escrigué les següents obres: Amor d'avar, avar d'amor, Se suspèn la funció, L'anell és més que un joc i Les germanes captives. Amb aquesta darrera obra obtingué el premi Jaume Vidal Alcover de Teatre dels premis Cavall Verd 1999. Com ha explicat Antoni Nadal, l'obra dramàtica de Marià Villangómez s'ha de valorar i analitzar amb relació a la minsa tradició teatral eivissenca dels anys cinquanta, només costumista. L'escriptor, amb les seves obres, supera aquest teatre de costums per modernitzar-lo.

Ja a la dècada dels anys setanta, després d'anys sense escriure teatre, col·laborà amb el Grup Experimental de Teatre de l'Escola d'Arts i Oficis d'Eivissa i amb el Grup Amateur de Teatre (GAT), per als quals tingué cura de la traducció i l'adaptació d'obres d'autors clàssics de tots els temps: S'assemblea de ses dones, d'Aristòfanes, estrenada pel Grup de Teatre Experimental de l'Escola d'Arts i Oficis d'Eivissa el 1976, premiada al Festival Internacional de Teatre Clàssic d'Almagro i publicada l'any 1978; una versió de L'excepció i la regla, de Bertolt Brecht, estrenada pel GAT l'any 1977, i Somni d'una nit de Sant Joan, de William Shakespeare, estrenada l'any 1979 també pel GAT i publicada l'any 1989.

(Selecció)

24 març 1985. Es més alt embruixament. Marià Villangómez. Pep Ribas. Cinema Jardí (Sant Josep de sa Talaia). Grup de Teatre de Sant Agustí des Vedrà.

4 novembre 1990. Se suspèn la funció. Marià Villangómez. Merche Chapí. Església de l’Hospitalet (Eivissa). Grup Amateur de Teatre.

1995. Es gat amb botes. CP de Pràctiques (Palma).

2002. Les germanes captives. IES Marc Ferrer de Formentera. Taller de Teatre de l’IES Marc Ferrer de Formentera.

17 maig 2013. Amor d’avar, avar d’amor. Marià Villangómez. Antonio Cantos. Auditori de Cas Serres (Eivissa). AMC Produccions.

24 maig 2013. Després de pondre’s sa lluna. Marià Villangómez. Carlos Miguel. Auditori de Cas Serres (Eivissa). Grup s’Esglai de Formentera.

31 maig 2013. L’anell és més que un joc. Grup de teatre des Cubells. Auditori de Cas Serres (Eivissa). Grup de teatre des Cubells.

El més alt embruixament. Se suspèn la funció. Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs, 1983.

Es gat amb botes. Palma: Cort, 1992.

Les germanes captives. Palma: Can Sifre, 1998.

L’anell és més que un joc. Palma: Can Sifre, 2003.

Amor d’avar, avar d’amor. Palma: Can Sifre, 2006.

Després de pondre’s la lluna. Palma: Can Sifre, 2007.

El jardí dels amants. Palma: Can Sifre, 2008.

Nadal, Antoni. «Aproximació a l’obra dramàtica de Marià Villangómez». Randa, núm. 37 (1995), p. 183-192.

Joan Marí, Bernat. «Pinzellades sobre el teatre de Marià Villangómez». Estudis Baleàrics, núm. 74/75 (2004), p. 45-49.

Marià Villangómez al portal de l'AELC

Marià Villangómez al portal lletrA

Marià Villangómez a la Viquipèdia

Marià Villangómez a enciclopèdia.cat

Marià Villangómez a Magisteri Teatre-Mag Poesia

Blogs dedicats a Marià Villangómez:

http://mariavillangomez.wordpress.com

http://anyvillangomez2013.blogspot.com