Ricard Salvat
Estrena: Teatre Romea (X Cicle Teatre Llatí), 30-9-1967
Publicació: Barcelona, Edicions 62, juny 1972
Redactor/a: Àlex Broch
Obra de teatre document. Adrià Gual i la seva època comprèn un temps històric que va del 1888 al 1914, any de l'inici de la Primera Guerra Mundial. L'obra té un narrador principal, Rotschild, revenedor de les butaques del Liceu, que lliga la continuïtat de la narració. Aquesta veu s'alterna i s'entrellaça amb la «veu de l'anècdota» i la «veu de la història». La història presenta els fets reals que es volen remarcar i assenyala el procés desenvolupat, mentre que l'anècdota puntualitza aspectes de la quotidianitat del moment, que són del tot imprescindibles per seguir el pols històric (naixements, morts, edicions, estrenes, fets urbans, etc.). Aquestes veus narradores s'alternen progressivament amb personatges reals del període representat. En primer lloc, el mateix Adrià Gual, un personatge inserit en el seu temps històric que, amb la seva obra, també exemplificarà el debat artístic i estètic que la peça pretén mostrar i que hi havia en aquells anys del canvi de segle: l'explicació i la definició del naturalisme i del simbolisme; les característiques que identifiquen el modernisme (p. 35) i el noucentimse (p. 74), i la confrontació estètica entre tots dos moviments, que en l'obra es pot identificar entre les actituds que representen el mateix Adrià Gual i Eugeni d'Ors. Aquest discurs estètic és contrapuntejat amb la incorporació de fragments i d'escenes de L'auca del senyor Esteve, de Rusiñol; de Thérèse Raquin, de Zola; de Nocturn i Misteri de dolor, d'Adrià Gual, o de La Ben Plantada, d'Eugeni d'Ors. Al mateix temps, el transcurs de la història també s'entrellaça i pren referents força decisius, com ara la inauguració de l'Exposició de Barcelona, la bomba del Liceu i l'anarquisme, la guerra del Rif i el nord d'Àfrica, la Setmana Tràgica i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, la guerra i la pèrdua de les colònies espanyoles, el debat feminista i les reivindicacions obreres fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Un fris històric que teixeix el debat estètic que l'explica, amb la història política que l'embolcalla i el condiciona. Les cançons que hi ha en el text van ser escrites expressament per a l'espectacle per Salvador Espriu.
Adrià Gual i la seva època (1967), Castelao e a sua época (1968, prohibida per la censura) i Salvat-Papasseit i la seva època (1976) constitueixen la trilogia del teatre document sorgit de la ploma de Ricard Salvat i del treball col·lectiu de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Es tracta d'una cronologia històrica que, entre totes tres obres, abraça des del 1888 —inauguració de l'Exposició Universal de Barcelona— fins al 1924, any de la mort de Salvat-Papasseit. D'una banda, aquesta trilogia teatral s'ha vist com una mirada històrica i cultural de les nacions de la perifèria hispànica sobre l'Estat espanyol; de l'altra, obre i exemplifica aspectes importants del que és el teatre document en la dramatúrgia catalana.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar