Adrià Gual i la seva època

Obra de teatre document. Adrià Gual i la seva època comprèn un temps històric que va del 1888 al 1914, any de l'inici de la Primera Guerra Mundial. L'obra té un narrador principal, Rotschild, revenedor de les butaques del Liceu, que lliga la continuïtat de la narració. Aquesta veu s'alterna i s'entrellaça amb la «veu de l'anècdota» i la «veu de la història». La història presenta els fets reals que es volen remarcar i assenyala el procés desenvolupat, mentre que l'anècdota puntualitza aspectes de la quotidianitat del moment, que són del tot imprescindibles per seguir el pols històric (naixements, morts, edicions, estrenes, fets urbans, etc.). Aquestes veus narradores s'alternen progressivament amb personatges reals del període representat. En primer lloc, el mateix Adrià Gual, un personatge inserit en el seu temps històric que, amb la seva obra, també exemplificarà el debat artístic i estètic que la peça pretén mostrar i que hi havia en aquells anys del canvi de segle: l'explicació i la definició del naturalisme i del simbolisme; les característiques que identifiquen el modernisme (p. 35) i el noucentimse (p. 74), i la confrontació estètica entre tots dos moviments, que en l'obra es pot identificar entre les actituds que representen el mateix Adrià Gual i Eugeni d'Ors. Aquest discurs estètic és contrapuntejat amb la incorporació de fragments i d'escenes de L'auca del senyor Esteve, de Rusiñol; de Thérèse Raquin, de Zola; de Nocturn i Misteri de dolor, d'Adrià Gual, o de La Ben Plantada, d'Eugeni d'Ors. Al mateix temps, el transcurs de la història també s'entrellaça i pren referents força decisius, com ara la inauguració de l'Exposició de Barcelona, la bomba del Liceu i l'anarquisme, la guerra del Rif i el nord d'Àfrica, la Setmana Tràgica i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, la guerra i la pèrdua de les colònies espanyoles, el debat feminista i les reivindicacions obreres fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Un fris històric que teixeix el debat estètic que l'explica, amb la història política que l'embolcalla i el condiciona. Les cançons que hi ha en el text van ser escrites expressament per a l'espectacle per Salvador Espriu.