Ñaque o de piojos y actores és el quart muntatge del Teatro Fronterizo, que inicia la seva activitat l'any 1977. Després del títol, a l'edició del llibre, s'assenyala que l'obra és una «Mixtura joco-seria de garrufos varios/sacada de diversos autores/ (pero mayormente de Agustín de Rojas),/agora nuevamente compuesta y adrerezada por/ José Sanchis Sinisterra». L'obra sorgeix, doncs, d'un hàbil treball dramatúrgic de Sanchis Sinisterra sobre textos del Segle d'Or espanyol. Així es configura l'obra, sobre la base del diàleg de dos personatges, Solano y Ríos —que formen un Ñaque, gènere dramatúrgic del Segle d'Or, que són extrets i configuren l'eix de l'obra d'Agustín de Rojas, El viaje entretenido—, i amb el recurs a la utilització de fragments, entremesos i loas d'altres obres —La Gran Semíramis de Cristóbal de Virués o Serafina d'Alonso de Vega, més el Códice de Autos Viejos—, i la utilització de la gran riquesa expressiva del refranyer popular castellà, el romancer tradicional, la literatura oral i manifestacions diverses de la literatura popular i tradicional. Amb tots aquests elements Sanchis Sinisterra construeix un text que reelabora el llenguatge auri per construir, bàsicament, una reflexió sobre la condició social i el treball de l'actor, el mateix acte de la representació i la raó i motius de l'espectacle dramàtic vist des del ulls senzills de dos actors que, com «comediantes de la legua», viuen en la marginalitat social però que reflecteixen, amb els seus dubtes, preguntes i raons, l'essència de la representació i el teatre. És com fixar les premisses bàsiques del món actoral sobre el qual, i des de sempre, es construeix la representació escènica.
La forma del diàleg, la autointerrogació constant a la recerca de les respostes a les preguntes que es plantegen els dos actors, l'espai buit de la representació i la itinerància dels dos personatges han permès a molts analistes establir possibles paral·lelismes entre Solano i Ríos i els dos personates de Beckett, Vladimir i Estragó, de Tot esperant Godot. Filiació i deute que Sanchis Sinisterra no ha negat i que ens recorda, d'altra banda, la presència de Beckett en tota la seva anàlisi, reflexió i obra dramática. Però mentre que en l'obra de Beckett Godot és un símbol obert a possibles interpretacions, no sembla haver-hi gaire dubte que Ñaque sorgeix, bàsicament i com a raó principal, com una reflexió sobre les condicions i els condicionaments que configuren i subjauen en l'ofici d'actor.
L'obra fou premi «Artur Martorell» del Festival Internacional de Teatre de Sitges 1980.
Autors diversos. Monogràfic. (Pausa.), núm. 2 (1990).
Aznar Soler, Manuel. «Introducción». A: Sanchis Sinisterra, José. Ñaque / !Ay, Carmela!. Madrid: Cátedra, 1991, p. 11-57. (Letras Hispánicas; 341)
Beatriz Sosa, Marcela. Las fronteras de la ficción. El teatro de José Sanchis Sinisterra. Valladolid: Universidad de Valladolid, 2004, p. 93-114.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar