Logo Institut del Teatre
Subtítol: Improvisació per a titelles
Autor/s: Salvador Espriu
Local estrena: Palau de la Música Catalana
Data estrena: 13 març 1957
Lloc publicació: Barcelona
Editorial/s: Aymà Editor
Data publicació: 1948
Redactor/a: Àlex Broch
Descripció

Primera història d'Esther fou escrita del maig del 1947 al febrer del 1948, i revisada l'octubre del 1966. Per la data de redacció és un dels primers textos d'Espriu en la construcció del mite de Sinera. En l'edició del llibre l'autor incorpora un pròleg que serveix per tenir coneixement de la raó i del motiu de l'obra. També fa, seguint el text bíblic, una síntesi de l'argument que és un bon camí d'entrada i coneixement del text. D'altra banda, Espriu no dóna cap indicació escenogràfica per al muntatge de l'obra. Aquesta aparent llibertat també és una complexitat afegida, que avui la tradició escenogràfica de l'obra ja ha resolt. A Primera història d'Esther hi ha diversos plans temporals i geogràfics que s'encreuen. La història tanca una doble història. El present temporal ens situa a Sinera i en el jardí dels cinc arbres on uns actors, a manera de titelles, representen la història bíblica d'Esther que passa a la ciutat de Susa, Pèrsia. Per tant, es presenta una situació de teatre dins del teatre que enllaça Sinera/present amb Susa/passat. L'enllaç entre els dos plans el realitza l'Altíssim que, com a narrador i cec, és qui prepara i informa al públic de Sinera del desenvolupament dels fets bíblics als quals dona pas amb el seu contrapunt savi. El fet bíblic explica la revolta dels jueus de Pèrsia contra el seu extermini com a poble. El rei persa Assuerus demana a la reina Vasthi que l'acompanyi a la cort. Vasthi s'hi nega, la qual cosa portarà que el rei la repudiï. Els savis de la cort aconsellen un nou matrimoni. Entretant, dos eunucs preparen l'assasinat del rei. El cosí d'Esther, Mardoqueu, ho descobreix i ho impedeix. El rei li mostra el seu agraïment. Mentrestant, Aman, el primer ministre, prepara un edicte que representa l'extermini del poble jueu. Mardoqueu convenç Esther per postular-se com a possible nova reina. Asssuerus l'accepta i, davant la petició de la nova esposa, anul·la l'edicte contra el poble jueu i mata el seu artífex, Aman. Esther, doncs, salva el seu poble. El gruix de la representació és la història d'Esther, mentre que els dos plans històrics i temporals, Sinera i Susa, s'encreuen perquè els personatges d'un i altre espai i temps es mouen i circulen entre els dos plans. L'obra servirà per conèixer alguns d'aquests personatges de Sinera, que retrobarem en l'obra posterior d'Espriu.


Significació

L'alta significació de l'obra ha estat magnificada per tota la tradició crítica i historiogràfica catalana, però aquesta suma d'acords també comporta el reconeixement de la dificultat formal i lèxica de l'obra. La intencionalitat i semblança de mostrar la persecució del poble bíblic d'Israel de manera paral·lela a la que ha pogut viure Catalunya al llarg de la història és clara. La complexitat, però, està en l'artifici formal i lèxic amb què és explicada i escrita l'obra. Es parla d'homenatge a una llengua i cultura que viu la repressió posterior a la Guerra Civil, com un darrer monument a la llengua. Així, la complexitat està tant en la dramatúrgia del text com en els registres i l'ús que es fa de la llengua amb la presència d'arcaismes, cultismes, dialectalismes, vulgarismes, gitanismes, proverbis i tants altres recursos que atorguen al text la condició de «summa lèxica», que tothom reconeix i admira.


Bibliografia

Bonet, Sebastià. «Introducció». A: Espriu, Salvador. Primera història d'Esther. Barcelona: CDESE: Edicions 62, 1995, p. VII-LXXVII.

Doménech, Ricardo. «Introducción al teatro de Salvador Espriu». A: Espriu, Salvador. Primera historia de Esther. Barcelona: Aymà, 1968, p. 10-27.

Molas, Joaquim. «Pròleg». A: Espriu, Salvador. Primera història d'Esther. Barcelona: Edicions 62, 1966, p. 5-12.

Salvat, Ricard. «Notes a l'estrena de "Primera Història d'Esther"». A: Espriu, Salvador. Primera història d'Esther. Barcelona: Edicions 62, 1966, p. 65-70.

 


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x