Ateneu Popular Nou Barris

Ateneu sociocultural i artístic que entén la cultura com una eina de transformació social i fomenta valors com el civisme, la cooperació i el creixement personal i col·lectiu. És un centre independent i autogestionari basat en la democràcia participativa. Les directrius programàtiques i l'organització general són responsabilitat de Bidó de Nou Barris, entitat sense ànim de lucre que funciona mitjançant diferents comissions de treball obertes a tothom i amb una junta nomenada per l'assemblea de socis.

Ofereix un extens catàleg de serveis: programació regular i cicles específics d'espectacles, residència d'artistes, suport a la creació, suport al teixit associatiu del barri i una oferta formativa de diferents nivells en àmbits com escriptura creativa, dansa, teatre i circ.

Quant a programació d'espectacles, acull els estils i registres més diversos de tots els gèneres i hi actuen des de principiants a primeres figures internacionals de totes les arts escèniques.

L'Ateneu ha jugat i juga un paper fonamental en el desenvolupament del circ català: a les seves instal·lacions hi han nascut i s'hi ha format un gran nombre d'artistes i companyies, s'hi ha generat i multiplicat un públic de totes les edats i condicions, hi han germinat col·lectius tan determinants com l'Associació de Circ de Catalunya (ACC, 1991), l'Escola de Circ Rogelio Rivel (1999) i l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC, 2004) i La Central del Circ (2006-2007). Per raons d'espai, el 2008 l'APCC i La Central del Circ s'instal·len al Parc del Fòrum en uns envelats provisionals, i el 2011 es traslladen a l'edifici actual, a tocar de la placa fotovoltaica.

L'activitat circense de l'Ateneu s'estructura en quatre grans línies: producció pròpia d'espectacles, programació d'espectacles nacionals i internacionals, formació i circ social. La seva filosofia circense s'explicita en les produccions pròpies (Circ d'Hivern i combinats de circ). Si el Circ d'Hivern es concep com un espectacle complet per a totes les edats i es programa durant tot el període nadalenc, els combinats en canvi són laboratoris d'experimentació i difusió, i se'n presenten quatre a l'any durant un sol cap de setmana. En tots dos casos hi ha una constant vocació d'interdisciplinarietat i de risc en la recerca de llenguatges escènics.

Ja des dels inicis, l'Ateneu treballa a fons la formació en circ i el circ social. El 1983 engega els primers tallers d'acrobàcia, el 1984 els amplia, el 1985 organitza els primers tallers regulars de circ (adults i infantils) i el 1999 inaugura l'Escola de Circ Rogelio Rivel. Actualment, l'Ateneu estructura la formació en tallers regulars, cursets intensius i escola infantil i juvenil de circ.

El circ social és una proposta de formació artística i educació en valors, encaminada també a la transformació de la persona i el seu entorn més immediat. Particularitza el programa pedagògic en funció dels col·lectius: adolescents amb fracàs escolar, joves en risc d'exclusió social, persones amb discapacitat intel·lectual i/o física, etc. També efectua intercanvis amb organitzacions internacionals com la xarxa Caravan i el departament de circ social de Le Cirque du Soleil.

La història d'aquest ateneu comença el 1976 i té les arrels en les reivindicacions veïnals d'un barri marginal construït improvisadament arran de les allaus immigratòries de les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. El gener de 1977 els veïns van ocupar una planta il·legal de producció d'asfalt que funcionava a tocar dels blocs de pisos del carrer de Portlligat. Immediatament es va voler convertir l'espai ocupat en un ateneu que articulés les necessitats socials i culturals del barri.

L'Ateneu ha aconseguit superar pressions institucionals de tota mena, la principal de les quals afecta la mateixa essència del projecte. No ha admès mai el model de centre cívic, per la implícita ingerència institucional: és independent en l'ideari i la gestió i es finança amb un calculat equilibri entre recursos propis i aportacions de les administracions públiques. El seu model participatiu i autogestionari ha articulat i cohesionat Nou Barris i ha fet de l'Ateneu un dels pols socialment i culturalment més dinàmics de Catalunya.

És molt destacable la seva opció per la normalització lingüística: ja des dels primers temps procura fer en llengua catalana tant les activitats en general com la producció d'espectacles, malgrat que el barri és de majoria castellanoparlant i que un bon tant per cent dels artistes és també de llengua castellana.

La rica i variada trajectòria de l'Ateneu Popular Nou Barris no va passar desapercebuda al jurat dels premis FAD-Sebastià Gasch de 1977, que, entre les motivacions del premi, va destacar que «és un espai de coneixement, creixement, tolerància i convivència de cultures artístiques i socials de tots els orígens, un fenomen que no es podria entendre sense la rica i diversa organització social del mateix Nou Barris».

Entre els reconeixements rebuts, destaquen el premi FAD-Sebastià Gasch (1977), la menció especial dels premis Ciutat de Barcelona (2000), el premi Especial de la Crítica (2000), el premi Nacional de Circ 2006 a l'espectacle Rodó (10è Circ d'Hivern), el premi Butaca honorífic (2009) i el  premi Zirkòlika a la millor iniciativa per a la projecció del circ (2010).

Jané, Jordi. 152 Volts de pista. 2 vols. Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ)

Pérez, Xavier. Una il·lusió compartida. Ateneu Popular 9 Barris. 25 anys. Lleida: Pagès Editors, 2003.

Web de l'Ateneu popular 9 Barris