Rogelio Rivel

Acròbata i pallasso, és el sisè i últim fill de Pere Andreu i Pausas i Marie-Louise Lasserre Seguino, fundadors de la nissaga Andreu-Rivels. Quan neix Roger Andreu, la seva família ja és una tropa consolidada i reconeguda en els circuits francesos de circ. Pere Andreu presenta números de trapezi, malabars, antipodisme, perxa de gran altura i ensinis­trament d'animals; Marie-Louise Lasserre és funàmbula, i els seus fills més grans (Josep —el futur Charlie Rivel— i Marie-Louise Nena) fan números d'equilibri. Els germans més petits de Josep i Nena (Polo, René, Celito i Rogelio) comencen a treballar a mesura que van creixent.

Roger Andreu Rogelio Rivel debuta a l'edat de set anys. Ell i Marcel (Celito) fan d'àgils en un número d'icaris dobles en què els bases són Josep i Polo. Més endavant fa acrobàcies a terra, i a divuit anys ell i Celito preparen un número d'excèntrics amb dansa acrobàtica (Les Deux Andreu). Quan el 1940 el seu germà Paul (Polo) se separa de la tropa familiar, Rogelio s'incorpora al número de trapezis baixos i a les entrades de pallasso del trio Andreu-Rivels, que queda integrat per René (clown), Rogelio (primer august) i Celito (contraaugust). Els crítics Sebastià Gasch i Jordi Elias coincideixen que Rogelio brilla tant amb les ocurrències verbals com amb la subtil atmosfera creada pels seus instruments: saxo, xilòfon, violí, clarinet, concertina anglesa (dues alhora), acordió, guitarra i mandolina.

Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i la immediata postguerra, els 3 Rivels actuen pels cinemes de barriada barcelonins i després per la península. A partir de 1949 es contracten als circs europeus més importants (Olympia, Krone, Hagenbeck, Cirque d'Hiver, Strassburger, Knie, Williams, Franz Althoff, Pinder i Schumann, entre d'altres) i per l'Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia.

Celito mor el 1970 i és substituït pel contraaugust portuguès Fernando Marquez Fofó. Quan mor René el 1976 el substitueix el seu fill Johnny en el rol de clown. Johnny, Rogelio i Fofó —l'últim equip dels 3 Rivels— treballen al circ alemany Renée Rivels, actiu només de gener a juliol de 1978.

Rogelio torna a Barcelona per reunir-se amb la dona i els quatre fills, però encara actua esporàdicament al Llantiol fent parella amb Tomàs Vila Tomi, amb qui el 1984 participa al 1r Festival Internacional de Pallassos de Cornellà en homenatge al seu germà Charlie Rivel. La temporada de Nadal 1982-83, Rogelio, Tomi i el clown Enric de las Heras (Rogelio Rivel's Trio) actuen al Circo Jumbo sobre Agua (Bilbao).

Retirat definitivament, Rogelio Rivel posa la llarga experiència artística i professional al servei de la docència. Animat per August Santacana, ensenya pallasso, acrobàcia, equilibri i trapezi als locals de La Fura dels Baus, la Peña Cultural Barcelonesa, l'Escola d'Actors de Barcelona i Àrea, on fa l'última classe el juny de 1997.

Entre els molts guardons rebuts, destaquen l'Elefant d'Or (Circ Knie, Suïssa 1961), la insígnia de Circuitos Carcellé (Olimpiada Mundial del Circo 1965-1966, Barcelona), la Medalla de Oro del 1r Congreso Internacional de Amigos del Circo (Madrid, 1988), el Premio Nacional de Circo (1993), el Premi a la trajectòria artística (Club de Clowns Cultural, Barcelona  1994) i el Premi d'Honor FAD – Sebastià Gasch (1996).

Casat a Vigo el 1947 amb Maria Rico (1925-1992), van tenir 4 fills: Roger (1948), Marisa (1950), Pere (1954) i Mercè (1958), cap dels quals s'ha dedicat a l'espectacle.

Rogelio Rivel és un dels últims exponents de l'època daurada del circ europeu. Va ser un artista enciclopèdic que va treballar en gairebé totes les disciplines de la pista i va conèixer tots els secrets de la dinàmica del circ itinerant.

En l'aspecte docent va saber conjugar la filosofia del circ tradicional amb les noves maneres d'entendre l'espectacle. Rigorós, sabia que no es podia fer un circ nou sense conèixer a fons les disciplines clàssiques. De mentalitat oberta, entenia que el circ ha de caminar al mateix ritme evolutiu de les altres arts contemporànies. Els actuals circaires catalans el consideren la baula entre les generacions artístiques d'abans de la Guerra Civil i la nascuda amb la Transició. El número de trapezis baixos amb què Los Galindos han triomfat internacionalment és una herència de Rogelio Rivel: basta comparar-lo amb el de la família Rivels per constatar la feliç complicitat entre sang nova i tradició.

El sector circense català li ha manifestat agraïment i estima amb diversos homenatges, entre d'altres el de la 1a Festa del Circ (Parc de la Ciutadella, 1991), el de Monti & Cia (Teatre Lliure, 1997) i el de la 2a Fira-Festival Trapezi (Vilanova i la Geltrú, 1998). Però segurament l'homenatge més durador i prolífic és l'escola de circ que porta el seu nom, la primera de Catalunya, situada a Nou Barris (Barcelona) i activa des del curs 1999-2000.

• Elias, Jordi. Diálogos en el circo. Barcelona: Ediciones Circo, 1962.
• Elias, Jordi. Deu anys de circ. Barcelona: Edicions Circo, 1964.
• Fabbri, Jacques; Sallée, André (eds.). Clowns et farceurs. París: Bordas, 1982.
• Gasch, Sebastià. Charlie Rivel, pallasso català. Barcelona: Editorial Alcides, 1962.
• Jané, Jordi. 152 Volts de pista (2 volums). Col·lecció Eines de Circ. Tarragona: Arola Editors, 2013.
• Jané, Jordi; Minguet, Joan M. Sebastià Gasch, el gust pel circ. Tarragona: Edicions del Mèdol, 1997.
• Lévy, Pierre Robert. Les clowns et la tradition clownesque. Sorvilier (Suïssa): Editions de la Gardine, 1991.
• Rodríguez, Francisco Javier. Risas y lágrimas. Historia de los payasos españoles. Madrid: Territorio Editorial, S. A., 1990.

Documentals:

• El senyor Rogelio (DVD 50’, inèdit). Guió i realització: Manuel Méndez Manolovik. Vilanova i la Geltrú, 2007.

L’autor pot subministrar imatges històriques d’actuacions i docència