Paulina Schumann

Intèrpret

Paulina Schumann és el nom de casada de la ballarina acrobàtica, funàmbula i amazona Paulina Andreu Busto, filla dels artistes de circ Josep Andreu Lasserre Charlie Rivel i Carmen Busto Rinke. És nascuda a Barcelona mentre la tropa familiar —els Andreu-Rivels, habitualment residents a França— feien temporada al teatre Novedades. L'entorn familiar li proporciona una formació integral (acrobàcia, equilibri, dansa, música, cant i pantomima) que la convertirà en una artista versàtil i completa. Als set anys escassos debuta al music-hall Empire (París) imitant la vedet nord-americana Josephine Baker. Amb els seus germans Juanito, Charlie i Valentino (The Charlie Rivel's Babys) actua en números musicals i de dansa acrobàtica als mateixos programes que els Andreu-Rivels.

El 1946, Paulina Andreu es casa amb Albert Schumann (hereu d'una nissaga d'empresaris i cavallistes circenses i fill del director dels circs Schumann de Göteborg, Estocolm i Copenhaguen). Aquest matrimoni obre a Paulina la possibilitat de treballar amb cavalls, una especialitat que li és pràcticament desconeguda i en la qual destacarà meteòricament com a amazona a l'anglesa i coreògrafa. A partir del 1950, l'experiència i el gust estètic adquirits en les gires internacionals amb la tropa familiar no tan sols dinamitzen les posades en pista dels números eqüestres del circ Schumann, sinó que els renoven totalment pel que fa a motius temàtics, arranjaments musicals, coreografies i disseny de llums i vestuari. Aquestes produccions, algunes de les quals inspirades en el glamurós cinema de l'època, recorren cada any el circuit de Göteborg, Estocolm, Copenhaguen, Londres i, ocasionalment, Oslo, Viena, Budapest, París i Manchester. Les presentacions en pista van a càrrec dels matrimonis Albert i Paulina Schumann i Max i Vivi Schumann, més el cavallista Douglas Kossmeyer, als quals, amb els anys, s'afegeixen els fills dels dos matrimonis Schumann (respectivament, Benny i Jacques, i Katja i Philip). En alguns espectacles arriben a fer evolucionar quaranta cavalls en pista.

El 1969, els Schumann tanquen els seus circs i Paulina es retira artísticament. Entre el 1972 i el 1982, però, acompanyarà com a clownessa les actuacions del seu pare Charlie Rivel per tot Europa. No tan sols excel·lirà en aquest nou repte, sinó que contribuirà a polir i essencialitzar les entrades d'un dels pallassos més emblemàtics de la història del circ. En morir Charlie Rivel el 1983, Paulina Schumann es retira definitivament, però en atenció a la ciutat que la va veure néixer fa la seva primera i única actuació a l'Estat espanyol exhibint-se al Circ Raluy amb un número d'alta escola durant la temporada de Nadal 1998-1999 a Barcelona.

Entre els guardons rebuts al llarg de la seva carrera destaquen els següents: Òscar del Circ (París, 1955), Medalla de Oro del 1r Congreso Internacional de Amigos del Circo (Madrid, 1988), Medalla de Oro al Mérito Artístico (A Coruña, 2008) i Premi Nacional de Circ de la Generalitat (Manresa, 2008).

Pràcticament desconeguda a la península Ibèrica, l'amazona Paulina Schumann és en canvi un referent fonamental de l'art eqüestre i del savoir-faire del gran circ europeu del segle XX. D'extracció proletària, ha conjugat cultura popular i alta cultura i ha simbolitzat l'emergència de les grans estrelles femenines en el microcosmos circense. Les seves creacions, posteriorment emulades per notables circs eqüestres, són, per moltes i diverses raons, fites pràcticament insuperables avui dia.

El talent, el gust estètic i el rigor professional han fet de Paulina Schumann un referent obligat de la historiografia circense mundial i un exemple per a les actuals generacions d'artistes.

Paulina Schumann és responsable de la posada en pista (argument, música, il·luminació, vestuari i coreografia) de les següents creacions eqüestres:

1950. Le camp du drap d’or (cavalls en llibertat)

1950. A duet in white (ballarina i alta escola)

1951. Carousel (cavalls en llibertat)

1951. Fiesta en Sevilla (alta escola en grup)

1952. Madame du Barry in the park (alta escola en grup)

1952. Poutpourri (cavalls en llibertat)

1953. Carnival in Venice (alta escola en grup)

1953. Cherokee (cavalls en llibertat)

1954. Prince Igor/troika (alta escola en grup)

1954. Equine poutpourri (cavalls en llibertat)

1957. The three Musketeer (alta escola en grup)

1957. Gauchos (cavalls en llibertat)

1958. Feria de Primavera (alta escola en grup)

1958. Schumannship 1958 (cavalls en llibertat)

1959. Hungarian Rapsody (alta escola en grup)

1959. Schumannship 1959 (cavalls en llibertat)

1960. Ben-Hur (poses eqüestres, Douglas Kossmeyer)

1960. Cavalcade of dances (alta escola en grup)

1960. Mustapha, the horse at bed (cavalls en llibertat)

1962. Schumanns in Mexico (alta escola en grup)

1962. Austria’s dream (cavalls en llibertat)

1963. Robin Hood (alta escola en grup)

1963. Carousel in white (quadre final)

1964. Latin feeling (fantasia brasilera, cavalls en llibertat)

1964. Doctor Zhivago (alta escola en grup)

1964.Spanish intermezzo (cavalls en llibertat)

1965. Paris 1900: Good Old Days (alta escola en grup)

1966. Rapsody in Blue – New York suite (cavalls en llibertat)

1966. Gigi (alta escola en grup)

1966. Schumannship 1966 (cavalls en llibertat)

1967. My Fair Lady (alta escola en grup)

1968. Cole Porter’s White Fantasy (cavalls en llibertat)

Jané, Jordi; De Ritis, Raffaele. Paulina Andreu Rivel Schumann, un segle de circ (catàleg de l’exposició homònima). Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2011.

Jané, Jordi. 152 Volts de pista. 2 volums. Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ)

Circopedia: <http://www.circopedia.org/Paulina_Schumann>

<http://www.circopedia.org/Paulina_Schumann>

<http://www.circopedia.org/Paulina_Schumann_Video_Medley_(1955-1965)>

<http://www.circopedia.org/Paulina_Schumann_Video_(1965)>

<www.schumann.dk>