Manel Vallès i Puyalto, 'Totó'

Pallasso. Alternant els àlies Totó, Nolo, Noly i Manolito, va treballar sempre en l'especialitat de primer august. Debuta als dotze anys (Toni i Totó, parella clown-august). Estudia solfeig, clarinet i saxo al Conservatori del Liceu. Els seus pallassos de referència són Rico i Àlex, Pompoff i Thedy, Canut, Señalada i els tres Rivels, figures que de petit ha vist actuar al barceloní Circ Olympia i amb alguna de les quals coincidirà professionalment.
El 1957 funda Los Hermanos Martini amb Ramon Planet Rino (clown) i Juan Pérez Juanito (segon august). El 1960 treballen al Circo Nacional de Holanda, al Gran Circo Español i al cinquè Festival Mundial del Circo. Passen al Coliseu dos Recreios de Lisboa i el Price de Madrid i, el Nadal de 1961, al Cirque d'Hiver de París. El 1962, després d'una gira per Suècia amb el circ Scott, Rino i Juanito deixen el trio i Manel Vallès es queda a Estocolm, on el 1964 coneix Rose-Marie Risto (Luleå, 1946), amb qui es casa un any més tard.
Els Martini es reagrupen la temporada de Nadal 1965-1966. El novembre del 1967, Carles Vidal Carlo substitueix el clown Rino. A final del 1968, Llorenç Massot Loren substitueix el contraaugust Juanito i Rose-Marie Risto s'integra a la companyia com a assistent en pista. Són els 4 Martini, que entre el 1969 i el 1973 giren per tot Europa.
Provinent dels dissolts Rudi-Llata, el 1973 Joselito Llata ocupa el rol de segon august i Llorenç Massot passa a fer de presentador. La nova formació (Los Martini-Llata) treballa per tot Europa, actua a l'estadi StaadHalle de Viena i als circs estables Royal de Brussel·les, Krone de Munic, Coliseu dos Recreios de Lisboa, Cirque d'Hiver de París i Benneweis de Copenhaguen. El desembre de 1974 participen al 1r Festival Internacional de Circ de Montecarlo i actuen en privat al Palais Princier. El 1976 Manel Vallès deixa els Martini-Llata i torna a Barcelona per estar prop de l'esposa i la filla Alícia. Entre el 1977 i el 1979 fa de còmic parodista en circuits hotelers.
L'abril de 1979, Rose-Marie Risto (clownessa), Manel Vallès (primer august) i August Santacana (contraaugust) intervenen a la primera programació de La Cuina de les Arts. Arran d'aquesta experiència, entre el 1981 i el 2009 Totó i Rose-Marie són els Germans Totó, parella clownessa-august per a públic infantil que actua en televisió (Quitxalla, Xocolata desfeta) i recorre Catalunya amb espectacles propis bastits amb adaptacions d'entrades clàssiques com Els ocellets, El mirall trencat, La butaca americana, Els plats trencats i Les campanes. Joan Brossa considerava Totó com un dels màxims exponents dels pallassos clàssics catalans, i el 1994 li va escriure l'entrada per a clown, august i ajudant Pantomima 94.
Manel Vallès va rebre nombrosos premis i homenatges. En destaquen el Premio Nacional de Teatro de interpretación circense (Ministeri d'Informació i Turisme, temporada 1960-1961) i el Nas d'Or Honorífic al 12è Festival Internacional de Pallassos de Cornellà (2006). El 2007 va ser candidat a premi Nacional de Circ per la trajectòria.

Valorat per figures com Jordi Elias, Sebastià Gasch, Josep Vinyes i Joan Brossa, Totó es va distingir pels dots musicals i la construcció d’un personatge exuberant que no queia mai en la vulgaritat.
Manel Vallès ha estat generós transmetent coneixements, tècnica, repertori, ofici i deontologia a les generacions de pallassos que l'han succeït. És també destacable la contribució dels Germans Totó a la normalització lingüística, pel fet d'actuar sempre en català en qualsevol barri o població de Catalunya.

Temporada 1980/81. Roda el món i torna al Born. Manel Vallès. Manolito & Co.
Temporada 1981/82. A riure, que arriben els Totó. Manel Vallès. Germans Totó.
1990. El món dels pallassos. Manel Vallès. Fundació Joan Miró. Germans Totó.
1992. El circ petitó dels Germans Totó. Manel Vallès. Germans Totó.
1996. Mig segle de pallassos. Manel Vallès. Festival de Pallassos de Cornellà. Germans Totó.
1998. Reminiscències (antologia). Manel Vallès. Festival de Pallassos de Cornellà. Germans Totó.
Temporada 1999-2000. La màgia dels Totó. Manel Vallès. Germans Totó.

El Olimpia de mis recuerdos. Madrid, CARPA (Boletín del Club de Payasos Españoles y artistas de Circo), núm. 23, 2000.
Confessions d’un pallasso. Inèdit, 2001.

Bech i Batlle, Ramon (2012). Totó. Biografía de un payaso. Colección Javier Sáinz Moreno.
Denis, Dominique (2004). Les Rudi-Llata, clowns universels. Aulnay sous Bois: Editions Arts de 2 Mondes. 
Elias, Jordi (1962). Diálogos en el circo. Barcelona: Ediciones Circo.
Espinàs, Josep Maria (23/06/1994). Personal i intransferible (programa d’entrevistes de TV3, 46’): http://www.tv3.cat/videos/3203150/Manuel-Valles-Toto.
Jané, Jordi (2013). 152 Volts de pista (volum 2). Col·lecció Eines de Circ. Tarragona: Arola Editors.
Rodríguez, Francisco Javier (1990). Risas y lágrimas. Historia de los payasos españoles. Madrid: Territorio Editorial, S. A.

Després d'un assaig de Pantomima 94, de Joan Brossa (6è Festival de Pallassos de Cornellà, maig 1994). e/d: Manuel Vallès 'Totó', Montserrat Trias 'Senyoreta Titat', Jordi Jané, Joan Brossa i 'Blacaman'. Darrere: Albert Freixas 'Iaio' i Jaume Mateu. 

Fotografia per cortesia de Rosemarie Risto, vídua d'en Totó.