Pepa Plana i Llort

Intèrpret

Estudis a l'Escola d'Art Dramàtic Josep Ixart (Tarragona) i l'Institut del Teatre (Barcelona), complementats amb mestres com Ariane Mnouchkine, Avner Eisenberg i John Wright. El 1992 cofunda la companyia teatral Pretèrit Perfecte i el 1998 crea la companyia Pepa Plana. Dirigida per Joan Busquets, el mateix 1998 estrena De Pe a Pa a la Fira de Tàrrega, fa temporada a la Sala Muntaner (Barcelona) i gira llargament per Catalunya i Espanya.

En els seus espectacles desplega recursos dramàtics i caracterològics al servei de personatges d'heroïna–antiheroïna (una Giulietta abandonada per la resta de la companyia que decideix estrenar sola, una Penèlope autogestionària que espera Ulisses però que opera mentre espera, o una Blanche Dubois que obre noves possibilitats al personatge creat per Tennessee Williams).

El febrer del 2011 estrena Èxode amb els pallassos Joan Montanyès, Monti, i Joan Valentí, Nan. L'abril del 2012 debuta a l'espectacle Amaluna del Cirque du Soleil. A més de girar per Europa i Amèrica, ha participat en nombroses expedicions de Pallassos Sense Fronteres (Jordània, Angola, Guatemala, El Salvador i Guinea Equatorial, entre d'altres).

Imparteix cursos d'iniciació al pallasso i fa classes de postgrau al Col·legi del Teatre (Barcelona) i a l'Aula de Teatre de Figueres, activitat que també du a terme a Colòmbia (Bogotà i Medellín). Té en projecte un centre de creació en residència per a companyies de teatre i circ en una antiga granja de Sant Jaume d'Enveja (Montsià).

Entre els guardons rebuts al llarg de la seva carrera hi ha:

— Aplaudiment FAD–Sebastià Gasch 1999 per De Pe a Pa.

— Menció Honorífica del IX Festival Internacional de Pallassos de Cornellà per Giulietta (2000).

— Premi ARC 2004 (Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya) en la categoria de circ, per Giulietta.

— Premi del Públic a la Gala dels Premis de la Revista Zirkòlika 2010, per Penèlope.

— Premi Sabatot Alegre a la trajectòria (9a Setmana del Pallasso de Castellar del Vallès, 2011).

— Premi Nacional de Cultura 2014 atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

Pepa Plana fa una gran aportació a la pallassitat femenina i a la pallassitat en general. Des del primer espectacle ha establert un caràcter escènic que, connectant directament amb l'essència del pallasso august, la desenvolupa i enriqueix amb cosmovisió, temàtiques i sensibilitat femenines. El seu treball parteix d'una personalitat adulta i, sense excloure l'espectador infantil, s'adreça bàsicament a l'espectador adult.

Pepa Plana s'adapta a cada nova situació escènica conservant sempre els trets bàsics de la seva pallassa: a Hatzàrdia (i al seu derivat L'atzar), es vira de rodamon en la línia de l'excèntric tramp cultivat per Emmet Kelly o Joe Jackson; acompanyada dels augustos Monti i Joan Valentí, a Èxode és una dona soldat que avança en el context violent i desballestat de les grans migracions; a Amaluna viu una història d'amor i família al costat d'una altra augusta. Si bé la interpretació pallassesca de la fràgil i desorientada Blanche Dubois d'Un tramvia anomenat desig va ser un experiment dramatúrgicament arriscat que no va convèncer la crítica, assumir-ne el repte demostra valentia escènica i versatilitat de personatge.

Pepa Plana va jugar un paper important en la creació i direcció artística del Festival Internacional de Pallasses d'Andorra, una experiència mundialment pionera que, en 5 edicions biennals (2001-2009), va contribuir en gran manera a la normalització de les pallasses i va animar la creació de festivals de pallasses a Europa i Amèrica del Sud.

L'octubre de 2022 va rebre el Premio Nacional de Circo 2022, atorgat pel Ministerio de Cultura y Deporte.

10 setembre 1998. De Pe a Pa. Pepa Plana. Direcció Joan Busquets. Fira de Tàrrega.

28 octubre 2000. Giulietta. Pepa Plana. Direcció Harris Gordon i Carles Chamarro. IX Festival Internacional de Pallassos de Cornellà Memorial Charlie Rivel.

12 maig 2004. Hatzàrdia. Pepa Plana. Direcció Joan Busquets. Teatre Fortuny, Fira de Circ Trapezi (Reus).

20 novembre 2004. L’atzar (versió reduïda d’Hatzàrdia). Pepa Plana. Direcció Pepa Plana i Joan Busquets. Teatre Tantarantana (Barcelona).

22 octubre 2006. La història del petit sastre. Germans Grimm/Pepa Plana–Tibor Harsany. Amb l’Orquestra de Cambra de Granollers. Teatre Auditori (Granollers).

14 novembre 2008. Un tramvia anomenat desig. Tennesee Williams. Direcció Ester Nadal. Teatre Comunal (Andorra la Vella).

Gener 2010. Penèlope. Pepa Plana. Direcció Nola Rae. Festival Pallassòdrom (Vila-seca).

4 febrer 2011. Èxode. Cia. Pepa Monti & Nan. Direcció: Cia Pepa Monti & Nan i Marc Montserrat. Teatre Principal (Valls).

19 abril 2012. Amaluna. Cirque du Soleil. Direcció Fernand Rainville / Diane Paulus. Mont-real.

24 maig 2014. Despistats. Amb Toti Toronell. Carpa Coluche (Circ Cric, St. Esteve de Palautordera).

Pròleg al llibre Les Decennals de Valls, de Gemma Casalé amb fotos de Pere Toda. Tarragona: Arola Editors, 2011.

Jané, Jordi. 152 Volts de pista. 2 vols. Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ)

Web de Pepa Plana: <http://pepaplana.com/tag/imatges>

De Pe a Pa: <http://pepaplana.com/de-pe-a-pa>

L’atzar: http://pepaplana.com/latzar

Giulietta: <http://pepaplana.com/giulietta>

Penèlope: http://pepaplana.com/penelope

Amaluna: <http://www.cirquedusoleil.com/en/shows/amaluna/show/characters.aspx>

Èxode: <http://pepaplana.com/exode>

Un tramvia anomenat desig: <http://pepaplana.com/un-tramvia-anomenat-desig>