Teatre de la Natura

Entrats de ple al segle XX, a les colònies d'estiu al voltant de Barcelona van començar a aparèixer experiències de teatre a l'aire lliure.

Del 1910 al 1915, les obres posades en escena enmig de la natura van ser el fruit de la iniciativa aïllada de burgesos adinerats o d'entitats recreatives provincials que buscaven entreteniment cultural i proximitat al paisatge com a garant «dels orígens rurals» de la cultura catalana. En aquest context la natura va ser lloc del teatre, no pels valors plàstics, sinó per la seva força paisatgística, en què el nou «teatre poètic» català podia enfortir el missatge.

El teatre de la natura va ser un fenomen fragmentat temporalment, perquè depenia del clima, i localitzat en diversos emplaçaments del territori català entre mar i muntanya (Figueres, la Garriga, Sabadell, Badalona, Martorell), fins a arribar a la mateixa Barcelona.

Els espais que van acollir el teatre de la natura es poden dividir en dos grans grups. Els recintes arquitectònics preexistents, com en el cas de les Arenes de Figueres i Barcelona o l'antic convent de Martorell, que van oferir un lloc per reunir multituds però que, a diferència dels escenaris d'Orange, Besiers, Arles i Nimes, no compartien cap valor històric evocatiu amb l'obra representada. Aquests escenaris requerien ser adaptats al gènere teatral, ja que estaven concebuts per a altres funcions, i solien necessitar tarimes i decorats pintats. Seran precisament aquests els que Adrià Gual criticarà, definint-los com a «teatres a la fresca».

L'altre grup d'espais que va acollir el teatre de la natura van ser llocs de natura salvatge —boscos i platges— que envoltaven l'espectador acostant-lo a l'acció dramàtica i fent sovint de bastidors. Aquests espais se situaven enmig d'una natura espontània que envoltava el públic i l'escena, encara que de vegades també s'hi incloïen elements escenogràfics.

S'oferia, així, una nova experiència espacial, un acostament al territori a través de l'art i la cultura, en què la natura era l'entorn ideal per a la futura dramatúrgia nacional i el teatre poètic.

El 12 de juny del 1910, per festes de la Santa Creu de Figueres, Adrià Gual va dirigir, a la capital empordanesa, la versió teatral del poema Canigó de Verdaguer a partir de l'adaptació feta per Josep Carner amb la música de Jaume Pahissa.

El 3 de setembre del 1911 es va estrenar Flors de cingle, d'Ignasi Iglésias, al Teatre de la Natura de la Garriga, localitzat al Bosc del Tarrés.

El 30 d'agost del 1914 al mateix Bosc del Tarrés s'estrenà La viola d'or, obra d'Apel·les Mestres, rondalla bosquetana en tres actes amb música d'Enric Morera. El director de l'espectacle va ser Adrià Gual.

L'11 de juliol de 1915 es va estrenar L'arlesiana d'Alphonse Daudet (traduïda al català i amb música de Bizet) al Teatre de la Natura de Vallvidrera.

L'1 d'agost del 1915 es va estrenar Terra Baixa d'Àngel Guimerà al Bosc de Can Feu de Sabadell.

El 13 d'agost del 1915 es va representar novament Terra Baixa d'Àngel Guimerà a la platja de Badalona i Aida i Marina al Teatre Líric Natura de Martorell.

El 15 d'agost del 1915 es va representar Maruxa, obra del compositor català Amadeu Vives amb llibret de Luis Pascual Frutos.

El 9 de juliol del 1916 es va representar I Pagliacci de Ruggero Leoncavallo al Teatre de la Natura de Vallvidrera.

El 6 d'agost del 1916 l'Orfeó Gracienc va obsequiar el seus socis amb un concert al Teatre de la Natura de Vallvidrera.

El 13 d'agost del 1916 es va representar, al Teatre de la Natura de Vallvidrera, Hansel und Gretel, de Humperdink, amb lletra d'Adelayda Wette i traduïda al català per Joan Maragall i Anton
Ribera.

Viñas i Faura, Francesc. «El Teatre de la Natura: els modernistes a la Garriga». Lauro: Revista del Museu de Granollers, núm. 13 (1997). p. 27-36.

Escena del Teatre Natura de Cardedeu: <https://www.pinterest.es/pin/452611831274058511>