El nom de Tívoli s'associa a un dels primers jardins d'estiu del passeig de Gràcia. Inaugurats l'any 1849, el Jardins del Tívoli ocupaven un ampli espai entre els actuals carrers València i Consell de Cent, passeig de Gràcia i Aribau.
Bernat Augustí de las Casas, el primer empresari, havia embellit i dotat de diverses instal·lacions l'espai dels jardins, però no fou fins al 1862 que Ignasi Elias, el nou empresari, hi aixecà un petit escenari cobert amb una rudimentària estructura de fusta.
El 22 de maig de 1875 s'inaugurà el segon Tívoli, emplaçat al passeig de Gràcia, cantonada amb Ronda de Sant Pere. Tenia l'entrada en el cafè del primer Teatre Novetats. Va obrir les portes com una simple construcció de fusta, però al cap de cinc anys, el 1880, fou reformat i ampliat cap al carrer de Casp. L'escenògraf Francesc Soler i Rovirosa rebaixà el nivell de la platea, introduint-hi llotges i un pis, un cel ras i un teló de boca escena que ell mateix pintà. Abans d'arribar al teatre es travessava un petit espai enjardinat i una font prop de la qual hi havia un cafè. A partir d'aquell moment el Tívoli passà a ser un teatre estable amb programació durant tot l'any.
L'històric edifici de fusta tenia els dies comptats i el 8 de gener del 1918 abaixà el teló. La construcció del nou edifici, de gran envergadura, justifica que no s'inaugurés fins al 20 de març del 1919. L'arquitecte Miquel Madorell i Rius va projectar un edifici de llenguatge acadèmic i criteris constructius moderns. L'entrada disposava d'un vestíbul en què una majestuosa escala es bifurcava en dues per arribar al primer pis i a amplis salons de descans. El pati de butaques tenia un aforament de 700 localitats, sis llotges a cada costat de la platea, totes amb avantllotja i porta, i dues més a cada costat del prosceni.
El primer pis disposava també de sis llotges grans, dotze de més petites i un amfiteatre amb 200 butaques. El segon pis no tenia cap columna que dificultés la vista i el nombre de butaques pujava a 150. L'escenari feia 22 m d'ample per 15 de fondària. La decoració barroca de la sala era del famós pintor i escenògraf Oleguer Junyent. El color vermell de les butaques i les cortines contrastava amb el blanc de la sala i el daurat de les motllures de les llotges i l'amfiteatre. Era el segon teatre de la ciutat, després del Liceu. A la planta baixa s'instal·là el Cafè del Tívoli, decorat per Salvador Alarma, i en el primer pis el Restaurant Tívoli, que gaudia d'una bona cuina. Instal·lacions annexes, de clara inspiració Art Déco, completaven el conjunt de l'edifici amb els billars al soterrani i els salons del tresillo.
Al primer Tívoli s'oferien representacions teatrals, en castellà i més tard en català, gratuïtes per als qui prenien algun refresc als jardins. S'hi arribaren a presentar obres d'autors que ja s'havien estrenat a l'Odeon, així com alguns quadres de costums de Frederic Soler, valorats aleshores com a peces de la nova escena catalana.
El segon Tívoli, a part de comèdies, sainets, sarsueles, operetes i espectacles musicals, es caracteritzà especialment perquè és un lloc cèntric a la ciutat que acollia altres manifestacions ciutadanes, encara que no fossin estrictament artístiques. La temporada 1902-1903 la companya del Teatre Líric Català hi va presentar un total de tretze obres, amb música d'Enric Morera. I el 14 d'abril del 1907 s'hi va llegir i promulgar el famós «Programa mínim» a l'Assemblea de la Solidaritat.
La inauguració del tercer Tívoli, al carrer de Casp, el 20 de març del 1919, es va fer amb un concert de l'orquestra de l'Associació d'Amics de la Música interpretat pel cor de l'Orfeó Català; el president d'aquesta entitat, Joaquim Cabot i Rovira, era el promotor de la Sociedad Tívoli S.A., impulsora del projecte. Dos dies més tard tingué lloc l'estrena teatral oficial del teatre amb En Flandes se ha puesto el sol, d'Eduardo Marquina, a càrrec de la companyia de María Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza.
El 1919 també hi tingué lloc l'estrena a Espanya de Pelléas et Mélisande, de Claude Debussy, i la dècada dels anys vint alternà música de sarsuela i opereta amb teatre de gèneres diversos, incloent-hi representacions d'òpera. El 1924 s'hi van oferir representacions de Lohengrin de Richard Wagner traduïda al català i cantada per Emili Vendrell. Teatre, sarsuela, òpera, revista o atraccions de circ ompliren el nou escenari, fins que l'any 1927 l'empresa Verdaguer S.A. va crear la societat Cinaes i comprà el Tívoli amb la intenció de convertir-lo en cinema.
L'especialització com a sala cinematogràfica es féu de manera progressiva i després de la Guerra Civil esporàdicament encara hi tenien lloc representacions d'òpera i musicals, com Alcina de Georg Friedrich Haendel, l'any 1943, o L'amor de les tres taronges de Sergei Prokófiev, l'any 1949. El 1950 hi va tenir lloc l'estrena mundial de Merlín d'Isaac Albéniz, en versió adaptada i traduïda. Des d'aleshores el teatre convertit en cinema va ser gestionat per l'empresa Balañá, però el 1982 va tornar a obrir per dedicar-se preferentment al teatre.
La primera obra que s'hi representà fou el musical Evita, que seguiren altres posades en escena de qualitat, des de Much Ado Nothing, de la Royal Shakespeare Company, o King Lear, dirigit per Ingmar Bergman. Però malgrat l'interès cultural d'aquesta programació, l'any 1990 la compra del Tívoli pel grup francès Pelège obria la possibilitat que el teatre es convertís en un edifici d'oficines. Les Olimpíades de Barcelona suposaren un punt d'inflexió i reforçaren la dedicació teatral de la sala, que es consolidà amb la seva compra pel grup Balañá.
Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.
Permanyer, Lluís. «El Tívoli, un teatre històric». Barcelona: metròpolis mediterrània, núm. 15 (1990), p. 149-151.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.
Torras, Jordi. «El Tívoli» [Viatge sentimental als cinemes de Barcelona]. La Vanguardia (diversos números 1978-1979).
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
