El teatre s'ha anomenat, successivament, Sala Villarroel, Villarroel Teatre (des del 1988) i La Villarroel. L'activitat de «La Sala», nom amb què es coneixia La Villarroel en aquells primers anys d'activitat com a sala de teatre independent, troba el seu lloc al teatre de la parròquia de Sant Josep Oriol, un grup d'edificis situat en una illa de l'Eixample barceloní, que té l'escola en un edifici adjacent al del teatre, i l'església, obra d'Enric Sagnier Villavecchia, a la mateixa illa de cases.
El vell teatre parroquial constava d'una gran sala de 15 m d'amplada i 20 m de longitud, dels quals més de 5 eren de prosceni. L'espai escènic, de 7,45 m de profunditat i més de 100 m2 de superfície, tenia una boca d'escenari petita, d'uns 5,8 m d'amplada. El teatre tenia a principis de la dècada de 1970 un fossat sota l'escenari que s'utilitzava com a magatzem i també com a espai de camerinos, i l'escenari conservava el coverol de l'apuntador i estava equipat amb un teler i unes diablesses precaris. La platea es distribuïa en tres tirades de butaques, amb una capacitat de 450 espectadors, als quals cal afegir els 100 de l'amfiteatre. Aquesta disposició del teatre fou la que va romandre fins al 1987, si se'n descompten alguns arranjaments.
La reforma del 1987, segons un projecte de l'arquitecte Gilbert López Atalaya, que va comptar amb l'assessorament d'Adolf Bras, un dels socis de l'equip gestor, va eliminar la boca d'escena, va redistribuir les tirades i canviar les butaques, i va millorar la visió, l'acústica, els serveis, els camerinos i l'equipament escènic. La sala, aleshores, quedava amb una platea que variava el seu pendent del pla al 4%, i més amunt al 12%.
Després que el grup Focus entrés en la gestió del teatre l'any 2005, el 2007 es va dur a terme una nova reforma, que va dotar la sala d'una grada desmuntable que permet una disposició de teatre a la italiana, enllaça amb l'amfiteatre i permet un aforament de 351 espectadors, o bé permet situar un escenari central, amb 391 espectadors d'aforament, i amb grades situades sobre l'escenari fix, d'una banda, i a continuació de l'amfiteatre, de l'altra. La sala actual té les parets folrades amb materials absorbents acústics i un escenari de 6,35 m d'alçària, 10,20 de fons i una amplada de 14,85.
Abans del canvi de rumb, el teatre parroquial funcionava com a teatre d'aficionats, amb sessions infantils, d'esplai i lligats a la parròquia, i amb les activitats de cineclub. La iniciativa i la gestió de la Sala Villarroel les dugué a terme el grup format per Adolf Bras, Ángel Alonso, José Antonio Ortega i Alfons Guirao, que s'organitzaren en cooperativa, tot mantenint posicionaments polítics d'esquerres, obreristes i progressistes. Van impulsar un nou espai teatral per dedicar-lo als nous llenguatges i la recerca, amb una programació en català i en castellà allunyada del teatre de repertori i de la comercialitat.
La temporada 1973-1974 va començar la programació oficial, i en les primeres temporades l'espai va acollir companyies del teatre independent, tant catalanes com de la resta de l'Estat, i també alguns noms forans importants, com A Comuna de Lisboa, Yves Lebreton, Pigeon Drop, Plan K o The Dublin Players. En aquell moment, l'any 1972, a Barcelona no existia una xarxa sòlida de teatres: els teatres comercials existents es trobaven en decadència i amb una programació de poca qualitat, mentre que les propostes que sorgien del teatre independent començaven a dinamitzar el panorama teatral i cercaven el seu espai. La Sala Villarroel va acollir els primers anys també recitals musicals, de la nova cançó i de caire reivindicatiu, i assemblees i actes polítics, sindicals i veïnals. Si bé entre els objectius inicials hi havia el de crear una companyia estable vinculada a la sala, finalment els gestors es dedicaren a la programació, a la direcció i producció d'espectacles propis, i més endavant a la coproducció i la producció (el 1997). Així, la idea de la companyia només es realitzà puntualment: el Col·lectiu Teatral de la Sala Villarroel s'estrenà el 1977 amb l'espectacle Un home és un home, de Bertolt Brecht, amb direcció d'Ángel Alonso. En les primeres temporades hi presentaren espectacles grups com La Cuadra de Sevilla, Comediants (Catacroc! i Non plus plis), Esperpento de Sevilla, Cátaro, Dagoll Dagom (que la temporada 1978-1979 hi estrenà Antaviana), P.T.V. (Pequeño Teatro de Valencia), el G.T.E.G. (Grupo de Teatro Experimental Gente), A-71 i Tábano. Al teatre també s'hi presentaren algunes edicions de la Mostra de Teatre Independent. La sala contribuí també decisivament a l'empenta i la consolidació de grups com El Tricicle, Teatro Fronterizo i Vol Ras i, posteriorment, T de Teatre i Kràmpack.
En l'etapa més recent, ja amb la gestió i la programació a càrrec de l'empresa privada Focus, La Villarroel ha comptat successivament amb Javier Daulte, Carol López i Borja Sitjà com a directors artístics.
Benach, Joan-Anton; Fondevila, Santiago; Formosa, Feliu; Pérez de Olaguer, Gonzalo. Villarroel Teatre: 25 anys de «La Sala» 1973-1998. Barcelona: Institut del Teatre, 1998.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
