Teatre Novetats

El primitiu Novetats, amb el nom de Salón de Novedades, obrí les portes l'any 1869 al número 3 de la Ronda de Sant Pere, gairebé a la cantonada amb passeig de Gràcia. El propietari i director, Ignasi Elias i Font, era també l'empresari del Tívoli.

La vida d'aquell coliseu fou relativament curta, ja que fou enderrocat el 1884. Era un edifici de fusta, amb planta quadrada i dos pisos que oferien un aforament per a 1.200 persones. Al nivell de la platea hi havia una filera contínua de llotges que envoltava la sala, i en el primer pis hi havia quatre llotges més a cada lateral de l'escenari a més d'una galeria. Al voltant de la sala, un passadís estret comunicava amb la sala de ball, a la qual també s'accedia des de la Ronda de Sant Pere. Des del passeig de Gràcia s'entrava directament al cafè, molt concorregut per la seva elegant decoració.

L'any 1884 el local va canviar d'emplaçament i es va traslladar a la cantonada de dalt de carrer de Casp amb passeig de Gràcia, ja amb el nom de Teatre Novetats. L'edifici, projectat per l'arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté, unia la senzillesa a l'elegància i era dels més grans dels que hi havia a l'Eixample. El perímetre rectangular de la sala, amb una platea en forma de cercle tallat per l'escenari, estava limitat per tretze columnes, en les quals es recolzaven els pisos primer i segon. vint-i-una fileres de butaques i vint-i-quatre llotges constituïen la platea. Al centre del segon pis hi havia una gran amfiteatre reservat al públic que pagava l'estrada senzilla.

Al costat del teatre, i amb entrada des del xamfrà, el 31 de desembre del 1884 Ignasi Elias va obrir el Café de Novetats, que amb el pas dels anys es va anar ampliant i millorant fins a ocupar gairebé tot el tram de passeig de Gràcia comprès entre els carrer de Casp i la Gran Via, i va arribar a ocupar una superfície de 1.513 m². Obra del mateix arquitecte Vinyals, el local era únic per les dimensions considerables i per la decoració. Al Café una successió de columnes altes i esveltes ritmaven el perímetre del gran espai diàfan ocupat per centenars de tauletes rodones de marbre amb les elegants cadires Thonet, alhora que una sèrie de còmodes sofàs, entapissats amb vellut vermell, s'arrenglerava al llarg dels murs. Grans finestrals il·luminaven de dia les pintures i els relleus d'inspiració mitològica i floral del sostres i de les parets, mentre que eren les làmpades de gas les que donaven lluminositat al local.

El 22 de setembre del 1896, a continuació del Café, Ignasi Elias va afegir-hi una sala amb vint-i-tres taules de billars, que ben aviat van tenir una gran acceptació entre la clientela, i uns anys més tard una sala de ball. Així, cap a principis del segle XX el local ocupava i configurava un complex lúdic que integrava el cafè, la sala de billars i la sala de ball.

L'any 1904 el Café va ser profundament reformat pel mestre d'obres Josep Carrera, que li donà un aspecte més luxós i sumptuós. El Café va desaparèixer completament el 1917, quan en el mateix solar es van construir les elegants Cases Rocamora, projectades per l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó i avui encara visibles. A partir d'aleshores el cafè Novetats va passar a compartir local amb el teatre del carrer de Casp.

Durant la Guerra Civil el Teatre Novetats va ser destruït per un incendi causat per un dels bombardejos de l'aviació feixista i les runes van estar a la vista dels barcelonins fins al 1953, quan l'empresa Teatro Novedades S. A. decidí alçar un nou local. Les obres començaren el juliol del 1957 i el Teatre Cine Novetats s'inaugurà per fi el 21 d'abril del 1960 sota l'empresa Balañá.

Projectat per l'arquitecte Miquel Ponseti Vives, el nou Novetats sorprengué per la seva modernitat, ja que trencava els esquemes fins aleshores tradicionals en matèria de sales d'espectacles. L'estructura de formigó va fer possible que la platea i l'amfiteatre fossin més amplis del que era normal i, en conseqüència, permetia una visibilitat perfecta des de qualsevol butaca. Tenia una capacitat de 1.600 espectadors.

Del 1961 al 1974 s'alçà l'hotel Barcelona, projectat per Frances Mitjans, i el teatre es quedà totalment minimitzat a la planta baixa del edifici. El 2006, i després de diversos anys amb una trajectòria molt irregular, el cinema tancà les portes definitivament.