Iniciativa de l'actor Rafael Ribas i Vilageliu, el Teatre Ribas s'inaugurà el 21 de juny del 1884. Rebatejat l'any 1887 com a Teatre de Catalunya, i poc temps més tard amb el nom d'Eldorado, va ser el teatre més importànt i de trajectòria més llarga entre els que hi havia a la plaça de Catalunya.
El primer edifici, projectat per l'arquitecte Baltasar Pons, era una barraca molt senzilla i fou construït en un mes i mig. El cronista del Brusi el descrivia així: «Semicircular, sencillo y elegante, con butacas de platea, dos órdenes de palcos y una galería encima de ellos para el público y con corredores adjuntos a los palcos. Su capacidad es algo mayor que la del Español. Como edificio un balcón más, pulcra y cuidadosamente presentado».
Objecte d'una reforma radical el 1887, essent Joan Coll i Pujol el propietari del terreny, per adquirir caràcter permanent, el local va ser molt concorregut pels barcelonins per la situació cèntrica, i va ser escenari també d'esdeveniments ciutadans de caràcter sociopolític i de conferències.
El 1928 el teatre tancà les seves portes i el 1929 fou comprat pel Banc Central.
Al Teatre Ribas la sarsuela es combinà amb la declamació, una barreja que no va rebre gaire èxit entre el públic de l'època, i així durant els primers anys el local no va funcionar gaire. Finalment, quan el teatre passà a nomenar-se Eldorado l'empresa recorregué als gèneres d'opereta i sarsuela, molt en voga a Barcelona, que li féu merèixer el títol de «catedral del género chico», una mena d'opereta espanyola adreçada a les classes populars.
No hi faltaren espectacles de varietats, que oferien les companyies estrangeres, especialment franceses, a més de dansa i concerts simfònics. Del 1910 al 1924 va ser també la seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona, fundada i dirigida per Joan Lamote de Grignon. El 1912, a l'Eldorado, inicià la seva primera temporada el Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans, que la temporada següent es traslladà a l'Espanyol.
El 1913 començà a oferir projeccions de cinema, amb el nom de Gran Cine Eldorado, i des d'aleshores fins als primers anys vint les pel·lícules i les varietats es feren mestresses del local d'una manera gairebé exclusiva. Cap al final de la dècada dels vint tornà a l'espectacle teatral.
Caballé i Clós, Tomás. Evocaciones históricas barcelonesas. Los Teatros de Barcelona durante la Exposición Universal de 1888. Barcelona: Fomento de la Producción Española, 1942.
Castillo, Alberto del. De la Puerta del Ángel a la plaza de Lesseps. Barcelona: Libreria Dalmau, 1945.
Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.
Permanyer, Lluís. Biografia de la plaça Catalunya. Barcelona: La Campana, 1996.
Ramon, Antoni; Perrone, Raffaella. Teatres de Barcelona: un recorregut urbà. Barcelona: Albertí, 2013.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.
Figurins d'obres que es van representar a Eldorado, cartells, programes de mà, teatrins:
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
