La sala de la Biblioteca dels Agustins, situada al segon pis del convent de Sant Agustí, fou destinada a local d’espectacle el 1849. Es tractava d'un espai rectangular d'uns 30 metres de llarg per 10 d’ample i amb una tarima-escenari en un extrem de la sala. La platea tenia una capacitat de 400 espectadors. Era el Teatre de Sant Agustí.
El 1850, en donar-li caràcter públic, en fou ampliada la capacitat amb la construcció de dos pisos que permeteren doblar les localitats i tenir espais annexos, com ara un saló de descans, una sala de fumar i un cafè. A l'estiu de 1857 s’hi van fer obres de decoració a la façana i dos anys més tard, el 1859, altres reformes per ampliar-ne l’aforament. Fou aleshores quan va canviar de nom i va passar a ser conegut com a Teatre Odeón.
El teatre tancà el 1886 i fou enderrocat l’any 1887 per construir-hi un hotel amb motiu de l’Exposició Universal de 1888.
El primer Odeón anava a càrrec de la Societat d’Autors Dramàtics i funcionava només diumenges i festius. La mena de públic que hi anava era gent treballadora, obrers i menestrals, soldats i minyones que cercaven espectacles econòmics per passar una bona estona.
Posteriorment fou la Sociedad Apolínea, que arribà a ser dirigida per Josep Renart i Arús, que batejà el teatre amb el nom d'Odeón Apolíneo. El 1850, Joaquim Dimas i Graells prengué el teatre al seu càrrec per representar-hi drames traduïts del melodrama francès. L'Odeón arribà a ser conegut popularment com a «L'Escorxador» pels melodrames de sang i fetge que s’hi representaren.
En els dies de cada dia la sala es llogava a societats d'aficionats.
Alternant amb les funcions de teatre de l'empresa a l'Odeón, s'hi celebraven actes i petits espectacles de funàmbuls i acròbates, jocs de mans, balls escenificats i altres varietats.
La visió empresarial de Joaquim Dimas donà l’oportunitat al jove Frederic Soler d'estrenar, el 1864, L’Esquella de la Torratxa i més tard, a l'octubre de 1865, d'instal·lar-s'hi La Gata, una companyia creada expressament per a representar obres en català. Les peces que s'hi representaven cada setmana eren anomenades gatades. Aviat però, van aparèixer els problemes amb l'empresari del teatre i la societat va decidir emigrar al veí Teatre Romea.
L'Odeón va obtenir una certa popularitat cap a l’any 1870, quan l’actor i empresari Jaume Piquet i Piera en prengué la direcció i arrendà per temps indefinit el local, fins al 1886, quan tancà les portes.
Curet, Francesc. Historia del Teatre Català. Barcelona: Editorial Aedos, 1967.
Fons Artís. Capsa 34. Documentació sobre Frederic Soler.
Morell i Montadí, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.
Roure, Conrad. Recuerdos de mi larga vida. Barcelona: Biblioteca de El Diluvio, 1925-1927.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona, ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
