Logo Institut del Teatre

Teatre del Circ Barcelonès / Teatre Ristori / Teatre del Poble

Comparteix

Carrer de Montserrat, 18, Barcelona

Redactor: Raffaella Perrone

Dates: 12 de gener 1853 -1944
Descripció

El Teatre del Circ Barcelonès originalment havia estat un local de ball anomenat Salón Artístico, i tenia el seu accés des del carrer de Montserrat mitjançant un estret passadís-vestíbul. Se situava en una finca on hi hava un edifici conegut com «la casa de l'anglès», perque era propietat d'un ciutadà britànic, Mr Kennet.

 

Reformat per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias entre 1851 i 1852, la nova sala adoptà forma de ferradura àmplia i espaiosa, amb una galeria superior de llotges i seients de preferència. La platea ocupada per una graonada baixa amb quatre rengles de bancs podia fàcilment transformar-se en pista de circ. El pis era de terra piconada i per al ball o els espectacles que no fossin de circ es tapava amb un empostissat. Al centre de la coberta, sostinguda per columnes de fusta, una claraboia gran i sis de petites eren l'única entrada de llum a la sala.

Rovira i Trias fixà un espai per a l'escenari que al principi fou una senzilla tarima destinada als músics i que cap al 1853 ja començava a tenir aspecte d'espai escènic. Per aquella època el local tenia un aforament d'unes 400 localitats. Saló de descans, cafè, tocador i guarda-robes es localitzaven als baixos de la casa Kennet, al costat del llarg vestíbul d’entrada.

 

Amb el canvi de propietat del 1854 s'inicien unes obres de reforma que canvien el sostre de zinc. El 1858 es col·loca un sortidor al centre de la platea que rajava permanentment i refrescava l'ambient. L'èxit del local i les seves precàries condicions obligaren a plantejar una important reforma el 1861, dirigida pel mateix arquitecte, que afectà l'estructura, la decoració, diseenyada per l'escenògraf Josep Planella, i els serveis escènics. Però tan sols dos anys més tard, el 1863, un incendi reduí el teatre a cendres.

 

La reconstrucció, iniciada el 1865 pel propietari, Francisco Corretxer, segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Mestre, s’acabà el 1868. El nou edifici aprofitava el solar de manera diferent per tal de donar a la sala la màxima cabuda i situar als angles del local les dependències annexes. La nova sala tenia 700 butaques i 42 llotges entre platea i primer pis. El projecte va donar a la platea el pendent adequat per millorar la visibilitat dels espectadors i un segon pis de galeries per augmentar l'afluència de públic.

 

A finals del segle xix, l'escenògraf Salvador Alarma hi instal·là sobre l'escenari un taller on formava als seus deixebles. Durant la Guerra Civil l'edifici va patir danys que afectaven sensiblement l’estructura i l'any 1944 va ser enderrocat.


Activitat

Inaugurat per la diada de Sant Jordi de 1852, els primers anys el Teatre Circ Barcelonès va ser freqüentat sobretot per companyies eqüestres i gimnàstiques. El 1854 la sala cavia de propietari, el 1857 s'instal·là la companyia eqüestre de Thomas Price, alternant la programació amb composicions poètiques en castellà i una companyia francesa de declamació. A poc a poc l'espectacle circense va anar desapareixent i s'hi van incorporar les pantomimes, el teatre de text —des de drames romàntics a comèdies— i el teatre líric, com ara sarsueles, òperes i operetes. El mateix 1857 va adoptar el nom de Teatre Ristori, pel fet de ser l’escenari predilecte de l’eminent soprano italiana Adelaida Ristori.

 

El cinematògraf hi arribà el 1910, iniciant una etapa dedicada a aquest nou espectacle gairebé en exclusiva, que es prolongà fins al 1913. Als any vint la sala va alternar la projecció de pel·lícules amb espectacles de varietats i flamenc, a càrrec d'artistes ben coneguts.

 

Durant la Guerra Civil, l'empenta revolucionària de la CNT convertí el Barcelonès en Teatre del Poble. És aleshores que la companyia Teatro del Pueblo, dirigida per Rodolfo Sánchez Pacheco hi estrena ¡Venciste, Monakoft!, de l'autor rus Isaac Steinberg. Sota el règim franquista l'activitat principal foren les varietats, a més de representacions esporàdiques de teatre.


Bibliografia
  • Morell i Montadí, Carme (1995). El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Munsó Cabús, Joan (1995). Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • Ramon, Antoni; Perrone, Raffaella (2013). Teatres de Barcelona: un recorregut urbà. Barcelona: Albertí.
  • Tierz, Carme; Muniesa, Xavier (2013). Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Viena edicions.
  • «El Circo Barcelonés ». Diario de Barcelona (13 de juliol de 1972). Conservat a la carpeta
    F212 del (MAE?) Arxiu de l’Institut del Teatre.
    Fons Artís. Capsa 36, sobre 1.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x