Teatre Tirso de Molina

L’orde dels Clergues Regulars Teatins de Sant Gaietà, de fundació italiana, es va instal·lar a Barcelona a mitjan segle XVII en un convent adust, sever, en consonància amb la modèstia que regia la congregació. Els clergues el van ocupar durant dos-cents anys, fins que el juliol del 1835, amb motiu de la Crema de Convents –bullanga iniciada a Reus com a represàlia per l’assassinat de presoners liberals a mans d’una partida carlina–, els teatins que hi quedaven –només quatre– van fugir per evitar la revolta popular. L’endemà, els revolucionaris van prendre l’edifici, situat a la plaça de Santa Anna –actualment, Carles Pi i Sunyer–, que els següents cent anys va tenir les més diverses utilitats: entre d’altres, va ser la seu de la Universitat de Cervera a la Ciutat Comtal i la d’una escola per a cecs i sords.

El 1864, l’antiga església del convent va esdevenir un teatre (anomenat Tirso de Molina) que va restar obert, pel cap baix, fins al 1872 –com proven les ressenyes de la seva activitat artística a la premsa– i no fins al 1867, com assenyalen algunes fonts. Després d’aquests anys dedicats al teatre, l’espai va ser la seu d’un club federalista, una caserna de bombers i els jutjats municipals.

El bombardeigs de la Guerra Civil van malmatre considerablement l’edificació i el convent i la capella van acabar de ser enderrocats dels anys 1940 al 1945; posteriorment, al solar que ocupaven es va aixecar l’edifici de l’Institut Municipal d’Estadística, seu actual de la Gerència Municipal de Seguretat, Prevenció i Convivència.