Barcelona. Av. Lesseps 4
Redactor: Carme Tierz Grafià
Dates: 1909-1914Construït a la plaça de Lesseps, en una part del solar que entre el 1872 i el 1907, va allotjar les cotxeres i cavallerisses de la primera línia de tramvies de Barcelona, que anava de la plaça de Catalunya al costat de l’església dels Josepets. El Prado Catalán era un teatre de parets de fusta i sostre de cartó-pedra. El 30 de setembre del 1909, dia de la seva inauguració, el diari La Publicidad el descrivia com un nou i elegant teatre d’estiu que, pel fet d’estrenar-se a les portes de la tardor, es disposava a oferir una breu temporada. La notícia puntualitzava: «Terminada esta temporada se practicarán obras para habilitar el teatro para funciones de otoño, invierno, y primavera». A la vista dels programes de les temporades següents, concentrats als mesos d’estiu, les obres mai no es van dur a terme.
El Prado Catalán de Gràcia s’anunciava a la cartellera com el teatre que posseïa el millor enllumenat de Barcelona i un exquisit servei de cafeteria al seu jardí. De tant en tant, era l’escenari de banquets de gala organitzats per partits polítics o per associacions benèfiques i, molt probablement, va acollir el Cine Lesseps, que sovint s’identifica directament amb el teatre, però que algunes fonts mostren com una sala adossada. Ho testimonien, per exemple, les cartelleres del 15 de desembre del 1909, que anuncien la pròxima inauguració del cinema –sense suggerir que anés a compartir la platea del teatre– o, sobretot, les cròniques de successos que el 18 d’octubre del 1911 informaven sobre les inundacions provocades a la ciutat per una gran tempesta: als Josepets, l’aigua va arribar a tenir un metre d’alçada i, entre altres danys, va fer caure la paret de darrere del cine Lesseps, «penetrando el agua en aquel local, así como en el café del Prado Catalán».
La matinada del 15 d'abril del 1912, un incendi va reduir a cendres el teatre, que va renéixer convertit en circ eqüestre. Val la pena reproduir el text d’un dels fulletons que s’hi repartien, a mode de publicitat: «Consejo útil: Si está usted preocupado/ sus negocios mal le irán,/ procure distraerse/ en el Prado Catalán./ Es un circo, francamente/ que es muy fresco y no hay relente,/ y con los clowns Pippo i Seiffert/ se harta de reír la gente./ Con que ya lo sabe usted/ si aprovecha este consejo/ sus negocios bien le irán/ pero no deje de ir siempre/ al Prado Catalán». La nova etapa fou encara més breu que l’anterior: la darrera al·lusió al Gran Circo Ecuestre Prado Catalán a les cartelleres és de finals d’agost del 1914, quan va compartir amb el Salón Cataluña la projecció d’una sèrie documental sobre la Guerra Europea. Pocs anys més tard, al solar del Prado Catalán i el cine Lesseps es va obrir un dels garatges més populars de Gràcia, que passada la Guerra Civil va desaparèixer i va cedir el seu terreny a l’edificació del cine Roxy.
El Prado Catalán va estar consagrat, gairebé en exclusiva, a la lírica. El mestre Vicente Petri dirigia les temporades d’òpera italiana. Amb motiu de l’incendi que el va reduir a cendres, el teatre va ser objecte d’una ressenya a La Vanguardia que condensava la seva biografia: «He ahí algunos detalles del destruido teatro: Era el más moderno de Barcelona, pues fue inaugurado hace sólo dos años y medio; fue construido por don Juan Carreras y lo inauguró con Aída una compañía de ópera dirigida por el maestro Petri. Actualmente estaba cerrado, pues solo se actuaba en él las temporadas de verano. En las temporadas de 1910 y 1911 se dieron algunas series de funciones de ópera, zarzuela y, más tarde, atracciones y cinematógrafo. En él se dieron lucidas funciones a beneficio de la Cruz Roja y del Montepío de los trabajadores de tranvías». En realitat, el teatre no va inaugurar-se amb Aída, sinó amb La Bohème, dirigida per Petri i amb Dolores d’Arroyo i Anita Casals a l’elenc. Els decorats eren de Moragas i Alarma.
Entre el 1910 i el 1912 s’hi va programar La Gioconda de Ponchielli i actuacions del popular Manolo Utor, el Musclaire, tenor sense formació musical que va cantar a teatres com el Tívoli, el Novedades, el Romea o, fins i tot, el Liceu. Pel que fa a l’etapa com a circ eqüestre, cal destacar la programació de la Troupe Wernoff (juliol del 1914), la companyia d’acròbates i circ de Joan Picot i Bernabé, “Juan Wernoff”, de gran popularitat en el circuit de varietats.
Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Edicions Proa, 1995.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Viena edicions, 2013.
Fonts:
Revista TeatreBCN
La Publicidad
La Vanguardia
Eltramvia48.blogspot.com.es
Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.
Gran Circo Ecuestre. Prado Catalán de Barcelona, 24 de juliol de 1918
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar