Prado Catalán 

Construït a la plaça de Lesseps, en una part del solar que entre el 1872 i el 1907, va allotjar les cotxeres i cavallerisses de la primera línia de tramvies de Barcelona, que anava de la plaça de Catalunya al costat de l’església dels Josepets. El Prado Catalán era un teatre de parets de fusta i sostre de cartó-pedra. El 30 de setembre del 1909, dia de la seva inauguració, el diari La Publicidad el descrivia com un nou i elegant teatre d’estiu que, pel fet d’estrenar-se a les portes de la tardor, es disposava a oferir una breu temporada. La notícia puntualitzava: «Terminada esta temporada se practicarán obras para habilitar el teatro para funciones de otoño, invierno, y primavera». A la vista dels programes de les temporades següents, concentrats als mesos d’estiu, les obres mai no es van dur a terme.

El Prado Catalán de Gràcia s’anunciava a la cartellera com el teatre que posseïa el millor enllumenat de Barcelona i un exquisit servei de cafeteria al seu jardí. De tant en tant, era l’escenari de banquets de gala organitzats per partits polítics o per associacions benèfiques i, molt probablement, va acollir el Cine Lesseps, que sovint s’identifica directament amb el teatre, però que algunes fonts mostren com una sala adossada. Ho testimonien, per exemple, les cartelleres del 15 de desembre del 1909, que anuncien la pròxima inauguració del cinema –sense suggerir que anés a compartir la platea del teatre– o, sobretot, les cròniques de successos que el 18 d’octubre del 1911 informaven sobre les inundacions provocades a la ciutat per una gran tempesta: als Josepets, l’aigua va arribar a tenir un metre d’alçada i, entre altres danys, va fer caure la paret de darrere del cine Lesseps, «penetrando el agua en aquel local, así como en el café del Prado Catalán».

La matinada del 15 d'abril del 1912, un incendi va reduir a cendres el teatre, que va renéixer convertit en circ eqüestre. Val la pena reproduir el text d’un dels fulletons que s’hi repartien, a mode de publicitat: «Consejo útil: Si está usted preocupado/ sus negocios mal le irán,/ procure distraerse/ en el Prado Catalán./ Es un circo, francamente/ que es muy fresco y no hay relente,/ y con los clowns Pippo i Seiffert/ se harta de reír la gente./ Con que ya lo sabe usted/ si aprovecha este consejo/ sus negocios bien le irán/ pero no deje de ir siempre/ al Prado Catalán». La nova etapa fou encara més breu que l’anterior: la darrera al·lusió al Gran Circo Ecuestre Prado Catalán a les cartelleres és de finals d’agost del 1914, quan va compartir amb el Salón Cataluña la projecció d’una sèrie documental sobre la Guerra Europea. Pocs anys més tard, al solar del Prado Catalán i el cine Lesseps es va obrir un dels garatges més populars de Gràcia, que passada la Guerra Civil va desaparèixer i va cedir el seu terreny a l’edificació del cine Roxy.