Sant Andreu Teatre (SAT)

Una acció-espectacle d’Enric Ases inaugurava, el 25 de novembre de 1990, el Sant Andreu Teatre, un espai escènic de titularitat municipal que semblava obrir el camí cap a la descentralització del circuit teatral de Barcelona. Malgrat això, el nou teatre no tindria uns inicis plàcids: al llarg de la dècada dels anys noranta va canviar de mans en dues ocasions, va perdre la seva condició pública i va viure sotragades que van fer témer per la seva supervivència. El SAT va entrar al segle XXI amb les portes tancades i incògnites de futur, però sobreposant-se a les adversitats va renéixer per consolidar-se com un centre escènic compromès amb el districte i obert a tota la ciutat.

El SAT ocupava part del solar de les antigues cotxeres del districte, convertides en un espai lúdic-cultural de 2.500 m² que acollia, a més, el Museu de Carruatges del Foment i cabines per a assaigs musicals. El teatre constava d’una sala principal més una d’annexa i un bar, i comptava amb direcció artística del crític i director d’escena Pere Puértolas, que assumia el repte d’implantar-lo en el barri. Malgrat això, el 14 de gener del 1992, tretze mesos després de la seva estrena, es va saber que el teatre només tenia garantida la subsistència fins al 30 de juny. L’Ajuntament va obrir llavors un concurs per adjudicar-ne la gestió a una empresa privada per un període de tres a cinc anys. Quatre projectes van quedar finalistes: els presentats per Tradicionàrius, Trànsit, un tercer signat per Calixto Bieito i Manuel Dueso i el del Teatre Urbà de Barcelona (TUB) de Josep Costa i Pep Munné. La concessió, a la fi, seria per a aquest últim, una aposta pel teatre contemporani que va comptar amb la complicitat del Teatre de Barcelona de Francesc Luchetti i Lurdes Barba.

La segona etapa del SAT va arrencar el 27 de gener del 1993 amb Danny i Roberta, de John Patrick Shanley, que va compartir cartell amb una exposició de pintura, lectures dramatitzades, vetllades poètiques i un cicle de concerts al Sat Bar (a càrrec del Taller de Músics). Aquest cop, l’aventura va durar dos anys i mig: el setembre del 1995, el SAT va patir un tancament temporal que, a la pràctica, seria definitiu. Perquè el maig del 1997 el ple de l’Ajuntament va aprovar l’enderrocament del SAT i de la nau annexa –la del museu– per edificar-hi un complex lúdic i cultural de 10 sales de cinema, un teatre i un pàrquing. La primavera del 2002 s’inauguraven els Cinemes Lauren Sant Andreu –tancats el 2012– en una festa amb trabucaires, grallers i gegants. Caldria esperar a la Mercè del 2003 perquè el teatre aixequés el teló. El nou equipament tenia notables condicions de visibilitat i audició, amb una capacitat per a 383 persones, totes en una platea en pendent. La gestió va ser a càrrec de la societat 08030 Gestió Teatral, constituïda per companyia Ínfima la Puça (Òscar Rodriguez i Joan Busquets, que va morir l’any 2010) i l’actor Joe Forga (1960-2009).

Cinc anys més tard, l’any 2008, N54 Produccions SL va prendre-li el relleu en la direcció del teatre i la gestió de la sala, propietat del Districte de Sant Andreu, per continuar amb una oferta de teatre i dansa de qualitat assequible per a tots els públics. L’equip actual de la sala està encapçalat per Òscar Rodríguez en la direcció general i la programació artística, Thomas Noone, com a assessor artístic de la programació de dansa, i Montse Puga, responsable de producció i escoles.