Auditori La Mercè

L’Auditori és un dels espais del Centre Cultural la Mercè, un equipament municipal polivalent obra dels arquitectes Jordi Bosch, Joan Tarrús i Santi Vives que acull l’Escola Municipal d’Art (EMA) i l’Escola Municipal d’Humanitats (EMHU). Ubicat a la Plaça de la Mercè, ocupa la nau gòtica de l’antic convent de l’ordre dels mercedaris, datat al segle XIV. De l’època fundacional només en queda la nau on actualment hi ha el teatre, donat que el convent fou enderrocat i reconstruït a mitjans segle XVII per a poder fortificar el Baluard més proper de la muralla. La Mercè funcionà com a convent fins la Desamortització de principis de segle XIX, quan passà a ser propietat del ministeri de guerra servint primer com a caserna i llavors com a hospital militar. Després d’un període d’abandonament que comprèn del 1968 al 1980, l’Ajuntament l’adquirí en estat ruïnós per a establir-hi l’actual centre cultural i la sala d’espectacles. S’inaugurà com a tal l’any 1985, obra del despatx de l’arquitecte Arcadi Pla.

Pel que fa a l’Auditori, es tracta d’una sala estructurada a partir d’una nau central amb capelletes laterals i rematada amb arcs ogivals i un sostre de fusta policromada. La seva distribució és canviable, si bé en la gran majoria de les ocasions hi ha muntada una grada amb capacitat per a 250 persones. L’escenari és fet de tarimes de rosco amb planxat de fusta negra de 10 metres de llarg per 7 metres de fondària i generalment conté càmera negra a la italiana. Al seu torn, les primeres capelles poden utilitzar-se a mode de llotja.