Teatre Principal de Gràcia

A mitjans del segle XIX, Tomàs d’Aquino Mayans, un farmacèutic del carrer Gran de Gràcia, té la iniciativa d’obrir un teatre a Gràcia, tot just proclamada municipi independent. Amb dos socis més, Josep Rosa Juval i Josep Juval, i amb les aportacions de prop de seixanta veïns, aconsegueixen endegar l’empresa. El local, que inicialment s’anomena Teatre de Gràcia, s'aixeca en uns terrenys que, per una banda, donen davant del carrer Sant Domènec i, per una altra, el de Sant Pere Màrtir.

El  projecte era de l’arquitecte Francesc Daniel Molina, que acabava d’encarregar-se de la reforma de la façana del Teatre Principal a La Rambla de Barcelona. La inauguració va ser el 27 de febrer del 1851, amb la representació d'El caballo del Rey don Sancho, de José Zorrilla, i hi assistiren el governador civil i el capità general. El 1870 el bombardeig militar a la vila durant la Revolta de les Quintes afecta la façana del local. A l’any següent, després de les obres de reforma, la sala pren el nom de Teatre Principal.

El diumenge 23 d’agost del 1908 la sala s’incendia i resta tancada fins a l’any 1916. Aleshores, el propietari és Carles Mestres i Calvet, llogater del terreny, que era propietat de les germanes Galopa Mayol. L’expedient administratiu de les obres és ple d’entrebancs. El projecte, signat el 29 de febrer per Manuel Joaquim Raspall, arquitecte de diverses sales d’espectacles de Barcelona, descriu l’edifici com «un cobertizo destinado a espectáculos o diversiones públicas». Les obres comencen sense esperar la concessió del permís, i s'aturen successives vegades. El problema principal era que l’edifici ocupava l'interior de l'illa de cases, «lo que constituye un peligro para la vecindad», tal com afirma un dictamen del serveis municipals. Finalment, el 20 de juny l’Ajuntament de Barcelona –Gràcia aleshores ja havia estat annexada– dona el permís, recalcant que ja que l’edifici no pot ser aïllat almenys doni sortida a dos carrers.

La inauguració és el 20 d’octubre del 1916, amb un concert de la Orquesta Sinfónica de Madrid. La darrera reforma és del 1947, quan la sala passa a dedicar-se exclusivament a la projecció de cinema. Tanca definitivament l’any 1966, i en la part de la parcel·la que dona al carrer Sant Pere Màrtir, ocupant l’espai de la sala, avui hi ha un aparcament, de nom «Principal».