Malic

Mariona Masgrau, Eugenio Navarro i Toni Rumbau, els tres membres de la companyia de titelles La Fanfarra, van fer-se amb un soterrani al Born, un antic forn situat a tocar del mercat, el 1984, a fi d’utilitzar-lo com a magatzem i taller. De tornada d’un viatge a París aquell mateix any, però, li van decidir donar una nova utilitat i el van convertir en un teatre de butxaca a imatge dels que havien descobert a la capital francesa. L’arquitecte Santiago Roqueta en va signar l’interiorisme.
Rumbau, director en solitari de la sala des del 1992, explicava el naixement del Malic com la necessitat artística de La Fanfarra de disposar d’un espai on poder crear en llibertat, sense dependre de les exigències d’una demanda centrada en el públic infantil. La companyia volia obrir el món dels titelles al públic adult, però un cop van agafar les regnes del Malic, van anar més enllà, fent encabir altres mons –el del cabaret, el teatre musical o l’òpera– en un espai reduït i d’un aforament de seixanta cadires. Pel que fa al nom del teatre, es deu a en Malic, titella creat per Masgrau l’any 1976 i descrit per la Fanfarra com un aventurer.
L’any 2002, cansats de la gestió –sobretot, de no poder compatibilitzar la feina de despatx amb la creació de nous espectacles– i davant la urgència d’emprendre unes reformes que no podien assumir, els socis de La Fanfarra van decidir tancar el teatre per concentrar-se en els seus projectes artístics, desvinculats de la companyia.