Passeig d'en Blay, 5, Olot (Garrotxa)
Redactor: Ivan Alcázar Serrat
Dates: Final del segle XVIIISituat sempre a l'actual passeig d'en Blay, conegut com el Firal, en un mateix solar s'anaren succeint les reedificacions del teatre municipal. El projecte del tercer teatre, que és el que ha arribat als nostres dies amb algunes modificacions, és del 1887 i obra de l'arquitecte Martí Sureda Deulovol. L'organització del teatre olotí és semblant al del Teatre Municipal de Girona, del mateix arquitecte. Té tres peces que s'articulen: una primera de vestíbul, amb una escala; una sala amb unes dimensions generoses, que deixen poc espai a corredors i espais servidors; la caixa escènica, amb un escenari de grans dimensions en relació amb la platea. L'escenari del teatre té unes mides de 16 per 15 m, amb una boca de 8,5 per 6 m. La sala fa 17 per 14,6 m. El nivell de la platea es troba en una cota superior a la del carrer, a fi de comunicar-lo amb el pis principal del Casino, el Círculo Olotense, fundat el 1858, a l'edifici veí. El teatre té la sala en forma d'el·lipsi escapçada, amb la platea i els dos pisos amb llotges que es van eliminar posteriorment, i un tercer pis amb una petita graderia. Des del 1980 es va iniciar una intervenció més exhaustiva en la neteja, seguretat i renovació d'instal·lacions. La quarta fase del pla la van dur a terme els arquitectes Pia Romans, Josep Maria Birulés i Frederic Cabré. La dècada del 2000 el teatre es reformà i s'amplià amb un projecte dels arquitectes Manel Bosch, Montserrat Nogués i Antoni Sánchez-Fortún. Es tracta d'una intervenció que fins a l'any 2009 va incloure l'adequació de la sala d’assajos en el cos al passeig, entre molts altres canvis. Es va conservar la pinta de fusta original, de gairebé cent trenta anys d'antiguitat, i es van instal·lar la contrapinta, els exutoris i un muntacàrregues. L'ampliació va substituir els vells espais de servei per un nou cos perimètric. Es van deixar vistos els murs de pedra tosca d'Olot, fins i tot a dins de l'edifici, per diferenciar-los de les parts noves de formigó a les cares interiors, i a les exteriors revestides amb planxes d'acer Corten amb lamel·les. El projecte d'aquesta reforma incloïa la recuperació de pati interior d'illa.
Fins als anys trenta del segle xx al Principal d'Olot tingueren molta importància les temporades d'estiu, atès que la vila era un lloc important d'estiueig. Com a coliseu, l'espai oferí tot tipus d'activitats, en arrendament a empresaris o amb gestió municipal: sarsueles i sainets, teatre i circ, concerts, mítings i actes públics, sopars de gala i actes benèfics. La revifalla teatral es donà als anys setanta amb esdeveniments com la Setmana de Teatre Popular, amb espectacles del Grec 76, i amb col·lectius com el Grup Espontani i el Zootrop Teatre. El 1980 es posà en marxa la Fundació Pública, que s'encarregà de la gestió.
Actualment, la programació escènica a Olot té lloc sobretot al Teatre Principal, però també en espais més reduïts com l'escenari del Centre Catòlic (Pastorets i activitats amateurs), l'Orfeó Popular Olotí (teatre amateur), el Casal Marià (amb ús habitual de sala d'actes i conferències) o la Sala El Torín (espai polivalent, amb música sobretot, i gestionat pel Principal). Des del Principal s'ha organitzat el festival d'arts emergents PNRM (Panorama d'Olot, 2002-2011), el L.A.P. (L'altra Programació) i la dansa en el festival Sismògraf.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar