Plaça del Vi, n. 1, Girona (el Gironès)
Redactor: Ivan Alcázar Serrat
Dates: 1769Situat rere l'Ajuntament i veí de la Capella de Sant Miquel, El Pallol va començar a funcionar el 1769 com a teatre de comèdies públic, i el 1799 va reformar-se. El 1857 es va tancar i el 1860 se'n va construir un altre al mateix solar, que es va anomenar Teatro de la Reina. L'autor del projecte va ser Martí Sureda Deulovol. El 1868 va canviar el nom pel de Teatre Principal, i al primer terç del segle xx va passar a anomenar-se Teatre Municipal.
Té l'accés des de la plaça i a través dels arcs i els patis interiors del recinte de l'Ajuntament. La façana es divideix en tres pisos diferenciats, amb un frontó que la remata. Un vestíbul amb una escalinata monumental condueix fins al pis de la sala, situada a un nivell superior i girada respecte a l'eix d'accés principal, com passa al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. La sala té planta de ferradura, quatre plantes amb llotges (dividides amb mampares baixes), amb un galliner amb grades i una línia de pilarets de fosa. L'equip dels arquitectes Manel Bosch, Montserrat Nogués i Fernando Domínguez, amb Dino Ibáñez com a consultor escènic, va dur a terme, des de mitjan dècada de 1980 i en diferents fases, una intervenció de restauració i reforma que va concloure a la tardor del 2006.
El teatre actual té una capacitat de 850 espectadors i unes mides a l'escenari de 16 per 16 per 15 m, amb una boca d'escena de 9 per 7 m i una sala de 18 per 20 m aproximadament. Amb les intervencions es van resoldre deficiències funcionals i constructives, es va recuperar el fossat i es va canviar la secció de la platea, augmentant-ne el pendent fins a un 12%. Es va afegir un nou cos lateral on se situen els serveis, una espectacular escala penjada, les escales d'emergència i un nou vestíbul. Amb voluntat d'actualitzar l'arquitectura sense crear mistificacions entre elements vells i nous, el projecte usa de manera enginyosa el destacat dels límits mitjançant volums i materials. En la part exterior, el nou cos lateral és folrat d'acer Corten, amb una altura que prova de respectar l'escala del barri vell. En l'actuació urbanística associada a la reforma es va esponjar l'entorn del teatre amb una nova plaça.
A la primera meitat del segle xix, els principals balls de societat a Girona es fan a El Pallol. Progressivament, cada vegada té més presència el cant, amb duos i àries als entreactes de les funcions. El Teatro de la Reina s'inaugura el 1860 amb la representació de La Traviata. L'òpera es representa molt al teatre gironí fins a finals del segle xix, en una sala reconeguda per tenir disseny i condicions òptimes per acollir òperes romàntiques. Després, la presència de l'òpera al teatre de Girona minva i s'hi programa més cinema i també sarsueles i teatre. A finals del segle xx torna a recuperar-se la lírica.
Els grans noms del teatre català i castellà són molt presents ja a finals del segle xix i el primer terç del xx, amb espectacles de companyies i actors d'anomenada procedents sobretot de Barcelona. També continuen tenint gran acceptació i presència l'opereta i l'òpera còmica, i més endavant la revista, mentre que el cinema té segons l'època una presència desigual i va trobant el seu lloc en altres establiments de la ciutat. En la segona meitat dels anys setanta del segle xx es produeix certa revifada cultural, amb propostes de teatre independent del gironí Grup Proscènium, que des de l'any 1981 també munten cada any Els Pastorets al Teatre Municipal, del TEI de Sant Marçal o d'El Talleret de Salt, i amb les visites de la companyia del Teatre Lliure, que hi va fer una breu temporada, o del Living Theatre, entre d'altres. El Teatre Municipal de Girona és un dels escenaris principals del Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
