Situada en un immoble que havia funcionat com a fàbrica de cinturons, La Caldera tenia les seves sales d'assaig amb paviment de fusta a les tres plantes superiors de l'edifici. En aquestes sales, destacava la seva alçada i l'amplitud diàfana, i la presència en l'estructura de les jàsseres metàl·liques, amb creu de Sant Andreu amb supressió de muntants verticals, molt típiques a les construccions de la darreria del segle XIX i inicis del XX. Una gran terrassa al pati interior servia també d'espai d'assaig a l'aire lliure per a la preparació d'espectacles en espais públics, i era lloc de reunions i de festes. Amb el temps, totes les altres dependències de l'edifici es van anar afegint al centre, fins arribar finalment als 1100 metres quadrats, aproximadament, de superfície d'equipament dedicats a la dansa i les arts del moviment. La planta baixa, que havia allotjat una fusteria, va reformar-se i dotar-se d'equipament tècnic, amb una petita grada i una cabina de control, i l'any 2006 va començar a funcionar com a espai d'exhibició. Aquesta «Sala 0» va acollir des d'actes de la Festa Major de Gràcia fins a espectacles i laboratoris programats al Festival Grec. Poc després es va incorporar al centre la planta entresòl, que havia allotjat un taller de confecció de roba. En aquest espai, anomenat «La Prinzipal», s'hi van situar oficines, cubicles de treball per a grups i artistes associats i, en la darrera etapa, des del 2009, un espai de relació que comptava amb cuina, bar, i espais polivalents que acollien activitats de cinema, exposicions, presentacions, debats i produccions de muntatges de teatre.
L'any 2013 La Caldera abandona la seu original al barri de Gràcia. En la nova etapa, s'instal·la al barri de Les Corts, a l'antic cinema multisales Renoir (un edifici que havia reciclat, en el seu moment, uns antics tallers fabrils). Amb la reforma del cinema i les seves sales, La Caldera compta actualment amb tres sales d'assaig de gran format (125, 220 i 280 metres quadrats), i també amb altres espais (una zona de coworking, la terrassa exterior, zones comunitàries i vestíbul).
L'activitat a La Caldera va iniciar-se el 1995, quan un grup de creadors de les arts del moviment van aplegar-se per tal de compartir espais de treball en un edifici al barri de Gràcia de Barcelona. En el grup inicial de La Caldera hi havia l'Àlvaro de la Peña (Iliacan Danza), la Montse Colomé (coreògrafa independent), la Inés Boza i el Carles Mallol (Senza Tempo), l'Alexis Eupierre (Lapsus Dansa), la Lipi Hernández (Malqueridas), el Toni Mira i la Claudia Moreso (Nats Nus Dansa), la Maria Rovira (Trànsit), la Sol Picó (Companyia Sol Picó) i el Carles Salas (Búbulus). La Caldera, estructurada com a Associació Cultural pel Desenvolupament d'Activitats Coreogràfiques, va ser en els seus primers anys un centre d'assaig i de creació de les companyies dels socis fundadors, així com un espai on s'impartien tallers i cursos. Amb el temps, La Caldera va ampliar els seus àmbits d'actuació, va incidir en els processos de creació coreogràfics, va incorporar línies de debat, pensament i trobades interdisciplinàries, com «Les converses a La Caldera» des del 1997, o el «Caldera Express» des del 1999, i va entrar en circuïts de creació i residències, tant a nivell europeu (xarxa Junge Hunde), com local i nacional (Plataforma Caníbal). Des de La Caldera es van iniciar, produir i promoure activitats artístiques amb espais i entitats del barri i la ciutat, amb una vessant pluridisciplinària que va funcionar en diferents projectes, per exemple els Nodes de Gràcia que agrupaven també la Sala Beckett, Porta4, Gràcia territori Sonor, Tragant Dansa o Experimentem amb l'Art. Projectes de dansa de caire social, educatiu i participatiu, van ser posats en marxa al centre gracienc, que en la seva darrera etapa va funcionar també com a centre d'exhibició. Fàbrica de creació avant la lettre, La Caldera va merèixer el Premi Nacional de Dansa 2006, i al llarg dels anys de va esdevenir un centre de referència, tot continuant amb una tasca ingent i important de suport i dinamització del sector. Una activitat que, a Barcelona, en altres etapes va trobar el seu lloc en espais com l'Estudi Anna Maleras (obert el 1967), La Fàbrica (1981-1989) o l'Estudi Bügé (1984-2009).
L'any 2015, ja a la nova seu al barri de Les Corts, La Caldera entra a formar part de la xarxa pública de Fàbriques de Creació impulsada des de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
La Caldera manté actualment diverses línies d'activitat i programació: formació i divulgació (Dansa a les escoles, tallers per a infants, Barris en dansa, programació familiar, Programa Amateurs, etc.) i de suport a la creació i la exhibició (En residència, Càpsules de creació en cru, Festival Sâlmon, Cicle Corpografies), entre altres. Actualment (2020) Óscar Dasí n'és el director artístic.
En l'actual ubicació al districte de Les Corts, La Caldera té dues sales d'assaig (de 220 m2 i 125 m2, respectivament), una de les quals amb llum natural; una sala d'assaig i exhibició de 300 m2; un espai de «coworking» per a oficines de 92 m2; un magatzem-sala polivalent de 124m2 i dos espais per a reunions, a més de vestidors i dutxes.
Alcázar, Ivan. La Caldera, el llibre 1995-2013. Barcelona: liquidDocs Editions, 2013.
Llista de socis actual de La Caldera: <http://www.lacaldera.info/pages/view/socis-de-lacaldera?lang=cat>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
