Juli Leal Duart

Director, coreògraf, dramaturg, estudiós

Autor, director escènic i adaptador de textos de teatre francès d'autors com Cousse, Copi, Molière o Labiche per a diverses companyies. Ha combinat aquestes tasques amb la docència, la participació en cursos, congressos i la publicació d’articles d'investigació.

Juli Leal és dramaturg i director d’escena. És una figura clau en la modernització del teatre dels anys setanta a València, ha centrat la seva trajectòria cap a la direcció i la traducció-versió de textos d'autors francesos. Els seus primers treballs van ser versions de dos clàssics: L’hort dels cirerers (1975), de Txèkhov, i Jordi Babau (1976), a partir de Georges Dandin, de Molière, per a la companyia Carnestoltes, que va sorgir el 1973. Aquestes obres pretenien oferir una anàlisi del país partint de l’adaptació de clàssics internacionals al context històric valencià, una estratègia que va permetre incorporar títols de repertori als teatres, assumpte en el qual Leal va tenir un paper destacat a partir dels anys vuitanta valencians amb la traducció-versió de teatre estranger.

Després de l'etapa de Carnestoltes, Leal va aportar obres tant al teatre públic valencià com al privat. Va col·laborar amb Teatres de la Diputació, el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, Teatres de la Generalitat (TGV) i companyies com La Pavana.

Ha participat en nombrosos col·loquis i congressos oferint el seu punt de vista sobre el teatre francès i les influències que ha tingut en el teatre valencià.

16 gener 1981. La dama del Mar. Henrik Ibsen. Juli Leal. Principal. T. Diputació.

13 octubre 1987. La comèdia de les equivocacions. W. Shakespeare. Juli Leal. CTEscalante.

19 abril 1990. Funció de gala. Rodolf Sirera. Juli Leal, A. Tordera. Rialto. CDGV.

19 desembre 1991. Gresca al Palmar. Carlo Goldoni. Juli Leal. Rialto. CDGV.

15 maig 1992. P. D.: El teu gat ha mort. J. Kirkwood. Juli Leal. Moratín. CDGV.

9 març 1994. El desfici per les vacances. Carlo Goldoni. Juli Leal. Moratín. TGV.

3 octubre 1994. El metge a garrotades. Molière, Juli Leal (ver.). R. Calatayud. CTE. CTE-Pavana.

6 novembre 1996. Las manos negras. Eugène Labiche, Juli Leal (ver.). R. Calatayud. La Pavana. Rialto.

14 gener 1998. Totus Tous. Juli Leal. Teatre Olympia.

12 febrer 1999. Rosa de dos aromas. Emilio Carbadillo. Juli Leal. Talia. TGV.

23 gener 2002. El Camaleón. Juan Alfonso Gil Albors. Juli Leal. Rialto. TGV.

11 gener 2007. Els embolics de Scapin. Molière. Rafael Calatayud. Teatre Arniches. TGV.

17 octubre 2007. Utopia Marivaux. Juli Leal. Principal. TGV.

22 abril 2009. El Narciso en su opinión. Guillem de Castro. Rafael Calatayud. Rialto. TGV.

Memòries de la Coentor. València: Ed. Eliseu Climent, 1977.

Una vida en el teatro. Amb Inés Rodriguez (eds.). València: Universitat de València, 1996.

Totus Tous. València: Universitat de València, 1998.

Juan Lorenzo Palmireno ensaya la Fabella Aenaria. Amb Josep Lluís Sirera. València: Universitat de València, 2000.

Herreras, Enrique. València-Cinema. Studio S. A.: 25 años de resistencia cultural. Alzira: Algar, 2001.

Herreras, Enrique. ¿Por qué un Teatre Nacional Valencià?: Debate sobre producción pública. Alzira: UNED, 2003.

Rosselló, Ramon X. (ed.). Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). València: Universitat de València, 2000.

Juli Leal a enciclopèdia.cat

Juli Leal al Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música