Barcelona. Carrer Allada-Vermell, 13
Redactor: Carme Tierz Grafià
Dates: 2 desembre 1997-2011Fundat per Hermann Bonnín, Jesús Julve (Hausson) i Joan Brossa a fi de programar poesia escènica brossiana i arts parateatrals, el Brossa Espai Escènic es va inaugurar el 2 de desembre de 1997 a l’antic local del Teatre Tantarantana. Inicialment, Brossa va mostrar-se reticent que un teatre portés el seu nom i va proposar-ne d’altres (Sebastià Gasch, Frègoli); però la idea que seria un espai alternatiu, una sala íntima i polivalent, va acabar per convèncer el poeta.
Segons explica la historiadora M. Lluïsa Borràs, la primera idea de Brossa fou pintar de color diferents façanes del carrer, a excepció de la del seu Espai, per denunciar la situació del teatre català. El projecte, però, era massa car, i l’artista va optar per deixar-ho tot com estava i incorporar tres elements a la façana del teatre: al terrat, una gran B vermella reclinada que evocava un antifaç; sortint d’una de les finestres, un pallasso gronxant-se en un trapezi, i en una plataforma situada davant del teatre, la sentència «Quan un país no va a l'hora, el primer que se'n ressent és el teatre». El 7 d’octubre de 1998, Joan Brossa va coronar l’edifici amb la lletra B; va ser el seu darrer poema visual a Barcelona —l’artista va morir el 30 de novembre d'aquell mateix any.
El 2007, la dimensió que havia pres l’aventura del Brossa va plantejar als seus responsables la necessitat de buscar un local més gran per desenvolupar el projecte plenament. L’equip va assolir l’objectiu el 2009, en guanyar el concurs convocat per l’ajuntament per gestionar l’edifici de La Seca, que, del segle xiv al xix, va acollir la Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d’Aragó. La temporada 2010-2011 va ser l’última del teatre del carrer Allada-Vermell.
El 2 de desembre de 1997, tres sessions de la Llanterna màgica, amb una selecció de més de dues mil plaques del col·leccionista Tomàs Mallol, inauguraven el Brossa Espai Escènic. El dia 5 s’hi estrenava el primer muntatge de text, Carrer Sebastià Gasch, un tribut a l’escriptor i cronista dirigit per Hermann Bonnín i interpretat per Carlota Soldevila. A continuació, Poemància, espectacle de màgia i poesia creat per Hausson i Brossa, a mig camí del teatre i del music-hall, va alternar-se amb les ombres de Caramante, d’Eugenio Navarro. El nou teatre definia d’aquesta manera la seva línia artística.
Malgrat la mort de Brossa, Bonnín i Hausson van mantenir-se fidels als principis que defensava el poeta per a la sala: posar llum sobre talents oblidats i avantguardes històriques, descobrir textos dramàtics de grans poetes ignorats per l’escena oficial. Així, la màgia de Hausson va conviure amb el surrealisme de Satie o el simbolisme de Maeterlinck; el grand guignol, amb la poètica de Palau i Fabre o de Bartra. El Brossa va anar creixent amb cicles com el BarriBrossa, un programa transversal d’activitats i espectacles, o les 12 Hores de Màgia, una marató d’il·lusionisme. El creixement va plantejar problemes infraestructurals —calia un espai més adient per a les oficines o per al magatzem— i la necessitat de disposar d’una cabuda més gran.
Antón, Aurora; Tierz, Carme. «La millor alternativa». TeatreBCN, núm. 8 (2000), p. 56-60.
Tierz, Carme. «Brossa Espai Escènic. Deu anys amb les avantguardes». TeatreBCN, num. 91 (2007), p. 54-56.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona, ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Viena Edicions, 2013.
<http://www.lavanguardia.com/hemeroteca> [Consulta: 22 juliol 2017]
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar