Dissenyat per l’arquitecte Josep Soteras, el Palau Municipal d’Esports de Barcelona va néixer per allotjar els Jocs Mediterranis del 1955. Amb una capacitat per a 8.000 espectadors, durant gairebé quatre dècades fou seu de clubs esportius i de competicions nacionals i internacionals. A mitjan anys noranta, però, l’activitat havia decaigut fins al punt que el recinte es va centrar en esdeveniments musicals i teatrals. Entre aquests últims, El hombre de la Mancha, amb Paloma San Basilio i José Sacristán, vist entre el 22 i el 31 de gener del 1999, va ser un gran èxit de públic que, probablement, va esperonar la societat formada per Barcelona Promoció i les empreses Focus i CIE España a convertir l’antic pavelló esportiu en un teatre especialitzat en grans musicals.
El recinte es va sotmetre a una profunda remodelació l’any 2000, a fi d’esdevenir un espai d’entre 2.500 i 3.000 localitats dedicat a les grans produccions teatrals i (puntualment) a la dansa durant sis mesos, i la resta de l’any, a l’esport. La reforma passava per transformar l’interior del palau amb la instal·lació d’un escenari longitudinal (de 20 m d’amplada, 16 d’alçada i 16 més de fondària), apte per a grans escenografies, i una platea inclinada. D’aquesta manera, hi hauria una caixa escènica adequada i un sistema de cortinatges que crearia la il·lusió d’un teatre a la italiana. En reformes posteriors, l’aforament es va reduir a 1.850 localitats.
El Barcelona Teatre Musical (BTM) va inaugurar-se el 28 de novembre del 2001 amb Nôtre-Dame de París, versió musical de la novel·la de Victor Hugo amb llibret de Luc Pladomon i partitura de Richard Cocciante.
Els primers anys d’explotació, títols com Gaudí –de Jordi Galceran i Esteve Miralles i música d’Albert Guinovart– i Bagdad Cafè van alternar-se a la programació amb espectacles de dansa –Sara Baras hi va portar Mariana Pineda i Sueños– o comèdia –Les Luthiers, Todo por que rías–, ja que l’aposta pel gran musical no estava donant el rendiment desitjat. El 12 de juliol del 2005, Pere Pinyol es feia càrrec de la direcció de l’espai i anunciava una diversificació de l’oferta sense renunciar a l’activitat teatral: el BTM va iniciar converses amb el Teatro de la Zarzuela de Madrid i amb teatres i promotors europeus per estudiar acords de coproducció. Les negociacions no van avançar i, el gener del 2007, Focus es va desvincular de la societat gestora del BTM.
Barcelona Serveis Municipals va passar a assumir la gestió del teatre, mentre que Stage Entertainment, productora de les versions espanyoles de The Phantom of the Opera o Cabaret, va programar-lo en solitari. El novembre del 2007 va arriscar-se a portar-hi Mamma Mia!: l’espectacle va batre rècords de públic (més de 400.000 espectadors) i de permanència en cartell, amb catorze mesos de funcions. L’èxit, sense precedents al BTM, es va repetir amb La Bella y la Bestia y Los miserables. Això i tot, l’empresa considerava l’any 2008 que el Barcelona Teatre Musical no era un bon escenari per a espectacles de gran format per la seva ubicació i es retirava del projecte.
Des d’aleshores, i fins al 2014 (últim any en què en trobem referències a les cartelleres), el recinte ha tingut una activitat esporàdica –El lago de los cisnes sobre hielo (2013), Cirque Éloize (2014) o la reestrena de la versió per a orquestra simfònica de La Santa Espina, a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb motiu de la proclamació de Barcelona capital de la sardana 2014–.
Arxiu TeatreBCN (privat).
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
