Auditòrium de Gràcia

Altres noms: Cercle de Propietaris de Gràcia.

A fi de disposar d’un escenari per a les pràctiques dels alumnes de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (ECAD), el seu director, Adrià Gual, es va constituir en empresa per explotar comercialment el teatre del Cercle de Propietaris de Gràcia –en el qual, el 1906, Margarida Xirgu va fer història amb una Teresa Raquin traduïda per Rafael Moragas i Juli Vallmitjana, i que dos anys més tard (1908) va acollir l’estrena d’Els oposats, de Vallmitjana–. El local, que va ocupar el Cercle de Propietaris des de 1889, va ser la seu durant poc més d’un any de l’escola teatral de Gual; el seu escenari, per una altra banda, es rebatejà amb el nom d’Auditòrium de Gràcia.

El gener de 1914 va culminar el trasllat de l’ECAD a les noves dependències: dues aules, serveis annexos i el teatre per a les classes i les sessions públiques. Un vestíbul lluminós, amb un brollador al mig i envoltat les parets en les quals Gual es proposava pintar quatre plafons al·legòrics, donaven pas a la sala teatral que, entapissada de domàs vermell i amb baranes daurades, buscava el confort i la delectació del públic.

El Casino Liberal Autonomista va ser el següent inquilí de l’immoble, el 1916, i a partir de 1919, ho fou l’Orfeó Gracienc, fundat l’any 1904 per Joan Balcells per tal de promoure el cant català, seguint el model de l’Orfeó Català. L’entitat s’hi va instal·lar amb el compromís que els dies feiners que l’empresa deixés lliures serien per al Teatre Íntim de Gual. L’adreça de l’edifici, que actualment correspon al número 83 del carrer d’Astúries, era aleshores Maragda, 27.