Rodolf Sirera Turó

Dramaturg, emprenedor

Rodolf Sirera és un dels autors teatrals en llengua catalana més destacats, amb una trajectòria que es va encetar a finals dels anys seixanta del segle XX. La seua dedicació a l'escriptura dramàtica ha estat acompanyada d'altres tasques dins el món del teatre i de la gestió cultural, a més d'acostar-se a la crítica i a la docència. Els seus inicis, dins el teatre independent valencià, van lligats al Centre Experimental de Teatre (1968-1972), un dels grups pioners en la renovació teatral, i El Rogle (1972-1976). En aquests grups no només aportà el seu treball com a dramaturg sinó també com a actor i director d'escena. Al llarg d'aquesta primera etapa, una part important de la seua obra estigué vinculada als espectacles d'aquests grups. Durant aquests primers anys Rodolf Sirera també inicia l'escriptura amb el seu germà Josep Lluís amb Homenatge a Florentí Montfort (1971). Aquesta col·laboració va donar lloc a una primera trilogia titulada La desviació de la paràbola, formada per El brunzir de les abelles (1975), El còlera dels déus (1976) i El capvespre del tròpic (1977). A més de les obres originals, durant aquests anys també s'ocupa de l'adaptació o la versió de textos per a El Rogle. Aquest grup posa fi a la seua activitat amb Memòria general d'activitats (1976), un espectacle de creació col·lectiva la dramatúrgia del qual va córrer a càrrec de Sirera. Escriu, així mateix, una de les obres més destacables i sorprenents del moment com Plany en la mort d'Enric Ribera (1972) i les peces breus recollides al volum Tres variacions sobre el joc del mirall. Amb l'arribada del període democràtic i de l'estat de les autonomies, Sirera ocupa diferents llocs en els inicis del teatre públic valencià, per al qual plantejà diversos projectes sobre la manera com s'havia d'organitzar. Sirera, juntament amb Armando Moreno, dirigeix el Teatre Principal (1979-1981); des del 1981 assumeix en solitari la gestió dels denominats Teatres de la Diputació. Abandona aquest càrrec en ser nomenat cap del Servei de Música, Teatre i Cinematografia de la Conselleria de Cultura (1984-1988). Serà novament director-gerent del Teatre Principal, ara ja gestionat per la Generalitat Valenciana, del 1990 al gener del 1993. Fins a la victòria del PP el 1995, fou cap del Servei de Promoció Cultural i Mitjans Audiovisuals de la Conselleria de Cultura.

A partir de 1977 s'enceta una segona etapa en la seua escriptura, la qual es torna més variada pel que fa a formes i gèneres, dins el context de canvi polític i amb la voluntat d'especialitzar-se com a autor. Són obres d'aquest segon període Arnau (1978), la primera peça escrita per encàrrec, L'assassinat del doctor Moraleda (1978), El verí del teatre (1978), Bloody Mary Show (1979), La primera de la classe (1984) i Funció de gala (1985). A més, també duu a terme diverses traduccions-versions: La dama del mar (1981), d'Ibsen, per a Teatres de la Diputació; per al Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana L'home, la bèstia i la virtut (1988), de Pirandello, i El mussol i la gata (1989), de Bill Manhoff, i Estimat Mentider (1991), de Jerome Kilty, per a La Pavana. Cap a finals dels anys vuitanta comença el que es pot considerar una tercera etapa, amb obres de caràcter més experimental i íntim que aprofundeixen propostes i línies anteriors, com Indian summer (1987) i La caverna (1993), a més de Maror (1994), estrenada pel Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Durant aquests anys escriu una segona trilogia amb Josep Lluís, la Trilogia de les ciutats, formada per Cavalls de mar (1986), estrenada per la Companyia Flotats el 1992, La partida (1989) i La ciutat perduda (1993). Amb La caverna Sirera clou tota una etapa amb una de les aportacions més personals i rellevants de la seua trajectòria.

Després d'uns anys de silenci, torna amb Punt de fuga (1999), La mirada de l'alquimista (2000), una proposta sorgida de Bambalina per a un volum dedicat al teatre de titelles, o Raccord (2004), fruit del Projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya. A més, enceta una tercera trilogia escrita amb Josep Lluís, aquesta vegada amb una mirada cap a Europa, de la qual coneixem Silenci de negra (2000) i Benedicat (2005). També ha continuat amb èxit la tasca com a traductor, adaptador i versionador per a diverses companyies i institucions no valencianes. Entre aquestes trobem la traducció-adaptació de La caiguda (2002), de Camus, una coproducció de Moma Teatre i el TNC dirigida per Carles Alfaro. La relació amb Alfaro ha tingut continuïtat amb la traducció Què va passar, Wanoulelé?, de Layla Naboulsi (2007); Tío Vania, de Txèkhov, estrenada pel Centro Dramático Nacional (2008), i L'estranger, de Camus (2013), una coproducció del Teatre Lliure i El Canal. Des de 1989 ha exercit com a director de la col·lecció teatral de l'editorial Tres i Quatre. Els darrers anys, la seua activitat principal ha estat centrada en l'escriptura de guions, camp on ha assolit un reconeixement i èxit ben destacats.

La figura de Rodolf Sirera és un referent imprescindible per a explicar i entendre la trajectòria del teatre valencià durant les darreres tres dècades del segle XX. A més, com a dramaturg, ha esdevingut un dels autors vius més reconeguts del teatre en català, amb una difusió i projecció internacional que no ha parat d'augmentar amb els anys a partir de traduccions i muntatges fets fora d'Espanya i en diverses llengües. En tot aquest reconeixement ha jugat un paper de primer ordre l'obra El verí del teatre, l'èxit de la qual resulta aclaparador i ha permés que la producció de Sirera haja traspassat fronteres. Ara bé, també cal destacar les aportacions de Sirera a una escriptura innovadora i experimental, alhora que de reflexió sobre el món i l'art, de la mà de textos com Plany en la mort d'Enric Ribera o La caverna, amb un acostament a la relació, necessària i conflictiva, entre l'intel·lectual i la seua societat i amb una joc formal ben marcat al voltant del tractament del temps, el punt de vista, la fragmentació i les relacions entre ficció i realitat. Mostra de la seua significació són, també, els premis obtinguts. Així, el 1997 se li atorga el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el 2003 és l'autor homenatjat a la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos d'Alacant. En els darrers anys ha aconseguit el Premi Max Aub al millor text o versió dels Premis d'Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana per La caiguda (2003) i ha rebut dos premis Max al millor text en català o valencià per Raccord el 2006 i per El verí del teatre el 2007.

(Selecció)

1970/1972. La Pau (retorna a Atenes). Centre Experimental de Teatre/El Rogle.

1972. Homenatge a Florentí Montfort. Direcció: Rodolf Sirera. El Rogle.

1976. Memòria general d'activitats. El Rogle.

1977. Plany en la mort d'Enric Ribera. Direcció: Joan Ollé. Teatre del Celobert.

1977. El brunzir de les abelles. Direcció: Joan Bas. L'Ou Nou.

1981. La dama del mar. Autor: Henrik Ibsen. Versió lliure: R. Sirera. Direcció: Juli Leal. Teatres de la Diputació.

1983. Bloody Mary Show. Direcció: Juli Leal. L'Horta Teatre.

1983. El veneno del teatro. Direcció: Emilio Hernández. Teatro María Guerrero. Centro Dramático Nacional.

1986. La primera de la classe. Direcció: Juli Leal. Teatre Estable del País Valencià.

1988. L'home, la bèstia i la virtut. Autor: L. Pirandello. Traducció: R. Sirera. Direcció: John Strasberg. Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.

1990. Funció de gala. Direcció: Juli Leal. Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.

1991. Indian summer. Direcció: Guillermo Heras. Centro Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas/Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya/Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.

1992. Cavalls de mar. Direcció: Josep Maria Flotats. Teatre Poliorama. Companyia Flotats.

1992. El triomf del Tirant (òpera en dos actes). Direcció d'escena: Jaume Martorell. Direcció musical: Manuel Galduf. Teatre Principal (València). Música 92/Generalitat Valenciana.

1993. El verí del teatre. Direcció: Orestes Lara. Teatre Poliorama. Companyia Flotats.

1995. El verí del teatre. Direcció: Vicent Genovés. Teatres de la Generalitat Valenciana.

1995. Tres forasters de Madrid. Autor: Eduard Escalante. Adaptació: J. L. i R. Sirera. Direcció: Luis García Barlanga. Teatre Rialto. Teatres de la Generalitat Valenciana.

1996. Maror (Les regles del gènere). Direcció: Joan Lluís Bozzo. Teatre Romea. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.

2002. La caiguda. Autor: A. Camus. Traducció i adaptació: R. Sirera. Direcció: Carles Alfaro. Teatre Nacional de Catalunya/Moma Teatre.

2005. Raccord. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Nacional de Catalunya.

2006. El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia. Direcció: Pep Sanchís. Assaig (Grup de Teatre de la Universitat de València).

2007. Què va passar, Wanoulelé?. Autor: Layla Naboulsi. Traducció: R. Sirera. Direcció: Carles Alfaro. Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona.

2008. Tío Vania. Autor: A. Txèkhov. Traducció i adaptació: R. Sirera. Direcció: Carles Alfaro. Teatro María Guerrero. Centro Dramático Nacional.

2011. Art. Autor: Yasmina Reza. Traducció: F. Gómez Grande i R. Sirera. Direcció: Joaquim Candeias. Albena.

2012. El veneno del teatro. Direcció: Mario Gas. Coproducció dels Teatros del Canal, Maji (Maipo Arte Joven Internacional) de Buenos Aires, Concha Bustos Producción y Distribución i Studio Teatro.

2013. L'estranger. Autor: A. Camus. Traducció: R. Sirera. Adaptació: C. Alfaro i R. Sirera. Direcció: C. Alfaro. Coproducció El Canal i Teatre Lliure.

Rodolf Sirera té una extensíssima obra, gairebé inquantificable, que inclou dotzenes d'obres pròpies (algunes escrites ell sol i d'altres a quatre mans amb el seu germà Josep Lluís), guions, traduccions, adaptacions i versions d'obres d'altres autors, traduccions d'obra pròpia a altres idiomes, articles, estudis i assajos. A continuació es presenta una breu selecció de les seves publicacions:

(amb Josep Lluís Sirera) Homenatge a Florentí Montfort. Barcelona: Edicions 62, 1972.

La farsa de misser Pare Pathélin. València: Editorial 3i4, 1973.

Plany en la mort d'Enric Ribera. Madrid: Pipirijaina, 1974.

La Pau (retorna a Atenes). Barcelona: Edicions 62, 1975.

(amb Josep Lluís Sirera) El brunzir de les abelles. València: Editorial 3i4, 1976.

Tres variacions sobre el joc del mirall (peces breus). Barcelona: Edicions 62, 1977.

(El Rogle) Memòria general d'activitats. Barcelona: Edicions 62, 1978.

L'assassinat del doctor Moraleda/El verí del teatre. Barcelona: Edicions 62, 1978.

(amb Josep Lluís Sirera) El còlera dels déus. València: Editorial 3i4, 1979.

(amb Josep Lluís Sirera) El capvespre del tròpic. València: Editorial 3i4, 1980. 

Bloody Mary Show. Barcelona: Edicions 62, 1980.

Plany en la mort d'Enric Ribera. Barcelona: Edicions 62, 1982.

(amb Josep Lluís Sirera) El brunzir de les abelles. Barcelona: Edicions 62, 1983.

Arnau. Barcelona: Institut del Teatre, 1984.

La primera de la classe. Barcelona: Edicions 62, 1985.

El veneno del teatro. Trad. J. M. Rodríguez Méndez. Madrid: Preyson, 1985.

El príncep i Històries de desconeguts (peces breus). Barcelona: Edicions 62, 1986.

Funció de gala. València: Editorial 3i4, 1987.

Tres farses populars sobre l'astúcia (La farsa de misser Pere Pathélin, Peret o els miracles de l'astúcia i El nas tallat). València: Editorial 3i4, 1987.

(amb Josep Lluís Sirera) Cavalls de mar. Barcelona: Edicions 62, 1988.

Indian summer. Alzira: Bromera, 1989.

(amb Josep Lluís Sirera) La partida. Alacant: Ajuntament d'Alacant, 1990.

(amb Josep Lluís Sirera) Revistes valencianes (La infanta Tellina i el rei Matarot, Tres forasters de Madrid i A l'Edèn me'n vull anar). València: Editorial 3i4, 1990.

(amb Josep Lluís Sirera) La ciutat perduda. València: Editorial 3i4, 1994.

La caverna. Barcelona: Lumen, 1995.

La princesa del desert. Alzira: Bromera, 1995.

Maror (Les regles del gènere). Barcelona: Edicions 62, 1995.

Punt de fuga. Barcelona: Edicions 62, 1999.

(amb Josep Lluís Sirera) Silenci de negra. València: Editorial 3i4, 2000.

La mirada de l'alquimista (dins Umbracles). Albaida: MITA Publicacions, 2001.

Raccord. Barcelona: Proa: Teatre Nacional de Catalunya, 2005.

(amb Josep Lluís Sirera) La partida. Alzira: Bromera, 2005 (nova versió).

(amb Josep Lluís Sirera) Benedicat. València: Editorial 3i4, 2006.

(amb Josep Lluís Sirera) El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia. València: Universitat de València, 2006.

Bou, E. Història de la literatura catalana. Vol. XI. Barce­lona: Ariel, 1988.

Bou, E. (dir.) Nou diccionari 62 de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62, 2000.

Carbó, F. «Rodolf Sirera i la renovació del teatre valencià». Caplletra, núm. 14 (1993).

Fàbregas, X. «Josep Lluís i Rodolf Sirera, o la possibilitat d'un nou teatre va­lencià». Pròleg a la primera edició d'Homenatge a Florentí Montfort. Barcelona, Edicions 62, 1972.

Fàbregas, X. Història del teatre català. Barcelona: Millà, 1978.

Fàbregas, X. «Rodolf Sirera: La Pau (retorna a Atenes)». A: Història de la literatura cata­lana. Barcelona; Edi­cions 62: Editorial Orbis, 1984.

Gallén, E. «Un dramaturg per a una escena estable». Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, núm. 9 (2004).

Gallén, E. «Dramaturgs sense tradició. A propòsit de la “generació del Premi Sagarra”». A: I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la Transició a l’actualitat. Actes. Barcelona: Diputació de Barcelona, Institut del Teatre, 2006.

Gallén, E. [et al.]. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. Alzira: Bromera, 1999.

Gilaber i Barberà, P. «Tot sortint de la caverna per cercar la vida (Lectura classicitzant de La Cavernade Rodolf Sirera)». Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, núm. 14-15 (1998-1999).

Gilaber i Barberà, P. «Verí sense antídot per al Sócrates històrico i la tragèdia barroca al Verí del teatre de Rodolf Sirera. (Una dosis extrema de sadisme para aturar els excessos de la ficció teatral)». Methodos, revista didàctica d’estudis clàssics, núm. 1 (2012).

Gómez García, M. Diccionario Akal de Teatro. Madrid: Akal, 1997.

Herreras, E. [et al.]. Trenta anys de teatre valencià. Alzira: Bromera, 2000.

Herreras, E. «Teatre independent: un viatge a algun lloc». A: Rosselló, Ramon X. (ed.). Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). València: Universitat de València, 2000.

Herreras, E. «1939-1985: La conformación de un teatro valenciano. De la decadencia del sainete al teatro público». ADE Teatro, núm. 82 (2000).

Holt, Marion Peter. «Plays in search of identity: challenging the canon». Hispanic research journal (University of London), vol. 10, núm. 4 (2009).

Leal, J. «El brunzir cultural francés en l’obra teatral de Rodolf Sirera». A: Actes del Primer Congrés Internacional de Literatura Comparada. Barcelona: PAM, 1997.

Leal, J. «Incidència i presència del teatre francés i italià». A: Rosselló, Ramon X. (ed). Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). València: Universitat de València, 2000.

London, J. «Sirera and the catalan theatre». Plays International, vol. 3, núm. 12 (1988).

London, J. «Josep Lluís & Rodolf Sirera». Contemporary Catalan Theatre: An Introduction (The Anglo-Catalan Society Occasional Publications), núm. 9 (1996).

London, J. «What is Catalan Drama? Language and Identity in Contemporary Catalan Theater: 1939-96». Estreno. Cuadernos del Teatro Español Contemporáneo (Penn State University), vol. XXIV, núm. 2 (1998).

London, J. «Rodolf Sirera». Visat, revista digital de literatura i traducció del PEN Club català, núm, 13 (2012).

London, J. «Rodolf Sirera’s Continuity With(in) History». Theatre Forum, International Theatre Journal (San Diego, EUA: Department of Theatre and Dance, the University of California), núm. 41 (2012).

Massip, F. «Trencar els ous dins la panera o la difícil recepció del teatre valencià a Catalunya». A: Rosselló, Ramon X. (ed.). Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). València: Universitat de València, 2010.

Molins, M. (introducció). «Rodolf Sirera: els territoris misteriosos». A: Indian Summer. Alzira: Bromera, 1989. (Bromera Teatre; 2)

O'Connor, P. W. Plays of the new democratic Spain 1975-1985. Conté The audition (trad. d'El verí del teatre). Lanham: University Press of America, 1992.

Palomero, J. D’Eduard Escalante a Rodolf Sirera, perspectiva del teatre valencià modern. València: Tabarca Llibres, 1995.

Pérez González, R. «Sobre la construcción textual de Cavalls de mar e Indian Summer». (Pausa.), núm. 9-10 (1991).

Pérez González, R. Guia per recórrer Rodolf Sirera. Barcelona: Institut del Teatre, 1998.

Pérez González, R. «Aproximació a l’obra de Rodolf Sirera». A: Rosselló, Ramon X. (ed.). Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). València: Universitat de València, 2000.

Pérez Rasilla, E. «Elementos recurrentes en la literatura dramática española posterior a 1975». Teatro/Antzerki, revista de la Escuela Navarra de Teatro, núm. 14 (2000).

Pérez Rasilla, E. «Las estrategias narrativas en la escritura teatral contemporánea. Muestra de Alicante 2002». Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, núm. 8 (2003).

Ragué-Arias. M. J. El teatro de fin de milenio en España (De 1975 hasta hoy). Barcelona: Ariel, 1996.

Rosselló, R. X. «Sobre el teatre independent valencià i la nova escriptura teatral». Caplletra, núm. 22 (1997).

Rosselló, R. X. «Compromís i investigació en la trajectòria d’un dramaturg valencià». Caràcters, revista de llibres de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, núm. 15 (2001). En aquest número figura també, en pàgines centrals, una àmplia ressenya bibliogràfica i crítica sobre l’obra de Rodolf Sirera.

Rosselló, R. X. (estudi preliminar i propostes de treball). A: Sirera, Rodolf. L’assassinat del doctor Moraleda i El verí del teatre. Barcelona: Edicions 62, 2009.

Rosselló, R. X. «De la recepció de models en la dictadura franquista a Plany en la mort d’Enric Ribera de Rodolf Sirera». A: Rosselló, Ramon X.; Sirera, Josep Lluís; London, John (eds.). La recepció del teatre contemporani. València: Universitat de València, 2010.

Rosselló, R. X. «Los inicios de la “nova dramatúrgia” valenciana: del tardofranquismo al estado de las autonomías». Pygmalion, revista de teatro general y comparado, núm. 1 (2010).

Rosselló, R. X. «De la creació col·lectiva a la meteatralitat: Memòria general d’activitats, d’El Rogle». A: La literatura davant el mirall. Ironia i metaliteratura en l’època contemporània. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

Sadowska-Guillon, I. «Pièges et libertés du théâtre de Rodolf Sirera», en el llibre-programa de l'estrena de Le venin du théâtre per la Comédie de Reims, 1992.

Sadowska-Guillon, I. «Au bord de la vie», pròleg a l’edició francesa de La première de la classe. A: Théâtre en Poche. Martèl: Les Éditions du Lacquet, 2001.

Sadowska-Guillon, I. «Pròleg» a l’edició francesa de Noir silence (Silenci de negra). París: Les Éditions de l’Amandier/Théâtre, 2005.

Sansano, G. «Sirera: tesel·les d’una escriptura». Pausa, núm. 23 (2006).

Simbor, V.; Carbó, F. Literatura actual al País Valencià (1973-1992). València/Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993.

Sirera, J. Ll. «Els personatges femenins en el teatre de Rodolf Sirera». L'Aiguadolç, núm. 2 (1986).

Sirera, J. Ll. «Rodolf Sirera y la reflexión sobre el lenguaje teatral» [A propòsit d'In­dian Summer]. Notícies d'Escena, revista del Centre Dramàtic de la Generali­tat Valenciana, núm. 5 (1991).

Sirera, J. Ll. «El teatro breve de Rodolf Sirera: entre el juego y el escepticismo». Art Teatral. Cuadernos de minipiezas ilustradas, núm. 11 (1998).

Sirera, J. Ll. «Quan escriure teatre és cosa de dos». A: Gallén, E. [et al.]. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. Alzira: Bromera, 1999.

Sirera, J. Ll.. «Pròleg». A: Maror en Théâtre Espagnol Contemporain. París: Lacquet, 2002.

Sirera, J. Ll. «La memòria no té passat. (Per a una contextualització del teatre històric català actual». A: I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la Transició a l’actualitat. Actes. Barcelona: Institut del Teatre, 2006.

Tortosa, V. «Una dramaturgia en expansión». ADE teatro, núm. 75 (1999).

Tortosa, V. «Panorama de la dramatúrgia valenciana dels 90». A: Rosselló, Ramon X. (ed.). Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). València: Universitat de València, 2000.

Rodolf Sirera a Visat. (revista digital del PEN Català)

Rodolf Sirera a la Viquipèdia

Rodolf Sirera a enciclopèdia.cat

Rodolf Sirera al Centre de Documentació Escènica de l'Institut Valencià de Cultura

Rodolf Sirera al portal Catalandrama

Rodolf Sirera al portal lletrA

Rodolf Sirera al portal de l'AELC

Fitxa de Rodolf Sirera al web Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos

Fitxa de Rodolf Sirera a l'Associació d'Editors del País Valencià

Fitxa de Rodolf Sirera a edu3.cat