Martí Domínguez Barberà

Martí Domínguez fou un literat i periodista destacat —va arribar a ocupar el lloc de director de Las Provincias— durant el període franquista. Entre els gèneres que va conrear es troba l'escriptura dramàtica, tant en castellà com en català. Es té notícia que el 1930 va escriure i estrenar la peça Algemesí de Don Jaime, dirigida pel mateix autor, en què es feia una recreació de la conquesta de les terres de la Ribera del Xúquer pel rei en Jaume. Ja situats en el període de postguerra, estrenà el 1947 el drama rural en tres actes i en vers Les Malaenes. Es tracta d'una comèdia dramàtica en què l'acció es desenvolupa en una casa de propietaris rurals en l'època de la postguerra i en un poble de València, la qual se situa entre el drama i la comèdia de costums. Fou estrenada per la companyia de Pepe Alba el 13 d'octubre de 1947 al Teatre Apolo i, després, es representà al Teatre Alkàzar, on va inaugurar la temporada de teatre valencià. Posteriorment, Domínguez es decantà pel castellà i arribà a escriure durant els deu anys següents vuit obres, tot seguint la línia de les comèdies burgeses segons els gustos del moment, però no arribaren a publicar-se ni a estrenar-se.

Tornà a la llengua catalana amb No n'eren deu?, peça estrenada per l'Aula Ausiàs March de la Universitat de València, sota la direcció de José María Morera, durant la Setmana Santa de 1960, primer al Gran Teatre d'Alzira i posterioment al Teatre Eslava de València. Més endavant va escriure El milacre dels milacres (1969), un miracle vicentí editat en la impremta Villanueva. Finalment, donà a conéixer Els cignes fora de l'aigua (1977), obra editada com a número 2 de la col·lecció de teatre de Tres i Quatre, ja situats en un moment important de renovació teatral marcat pels nous autors sorgits dins el teatre independent.

La contribució de Domínguez, juntament amb les de Francesc de Paula Burguera, Rafael Villar o J. A. Gil Albors, representa l'intent més seriós de renovació teatral durant la postguerra amb l'escriptura de peces llargues que defugien els models del sainet tradicional. Es tracta, sens dubte, d'una producció escassa, però que en el context valencià de la dictadura franquista esdevé significativa pel que implicava d'esperit renovador i de conreu d'un teatre culte en la llengua pròpia. La reedició de No n'eren deu? el 1992 per part de l'editorial Bromera, a més, ha permés difondre la figura de Domínguez com a dramaturg a partir d'una de les peces més interessants de la postguerra.

1947. Les Malaenes. Teatre Apolo (València). Companyia de Pepe Alba.

1960. No n'eren deu?. José María Morera. Gran Teatre d'Alzira. Aula Ausiàs March de la Universitat de València.

• Domínguez Barberà, Martí. No n'eren deu? València: Cosmos, 1960.
• Domínguez Barberà, Martí. El milacre dels milacres. València: Impremta Villanueva, 1969.
• Domínguez Barberà, Martí. Els cignes fora de l'aigua. València: Tres i Quatre, 1977.
• Domínguez Barberà, Martí. No n'eren deu? Alzira: Bromera, 1992.

• Bou, Enric (dir.). Nou diccionari 62 de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62, 2000.
• Carbó, F.; Cortés, S. El teatre en la postguerra valenciana (1939-1962). València: Tres i Quatre, 1997.
• Carbó, F.; Simbor, V. La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972). València/Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat/Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1993.
• Escartí, V. J.; Pellicer, N.; Sansano, B. (ed.). Martí Domínguez i el seu temps. Algemesí: Germania, 1996.
• Rosselló, Ramon X. «Vicent Andrés Estellés i la renovació teatral durant la dictadura franquista». A: Carbó, F.; Balaguer, E.; Meseguer, L. Vicent Andrés Estellés. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2004.

• http://actualitat.traces.uab.cat/autors-fitxa.php?id=4479

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Dom%C3%ADnguez_Barber%C3%A0
• http://www.iifv.ua.es/lletraferit/consultes/veureAutor.asp?pId=47