Pasqual Alapont Ramon

Pasqual Alapont disposa d'una trajectòria que ha combinat l'escriptura literària (especialment la narrativa per a joves), el teatre i les tasques editorials. En destaca la direcció de la col·lecció «Micalet Teatre» de l'editorial Bromera, creada el 1995 i adreçada al teatre per a infants. En el camp de l'activitat escènica, després d'estudiar geografia i història, Alapont es forma com a intèrpret. Actua a Woyzeck, de Büchner (1988), i entra a formar part del grup La Colla, de l'Alcúdia, on participa a L'autèntic amic, de Goldoni. Posteriorment, s'incorpora a Moma Teatre i intervé en un dels muntatges de més èxit, La cantant calba (1991), en el paper de Sr. Smith; el 1993 apareix en El muntaplats, de Pinter. Anys després, serà el responsable de la versió valenciana de La lliçó (1996), de Ionesco, producció de Moma, un altre dels èxits de la companyia. Un cop abandonada la interpretació, se centra en l'escriptura i en la direcció. Les dues primeres obres per a adults van ser escrites amb Carles Alberola. La primera fou Pandemònium, resultat d'un encàrrec del grup faller Na Jordona, en què Alberola dirigí el text i Alapont feu d'ajudant de direcció. Aquesta primera col·laboració va continuar amb el text amb què encetava la seva trajectòria la companyia Albena: Currículum, estrenat el 1994 (premi de la Generalitat Valenciana al millor text) i editat el 1998. En solitari va escriure Beatrius, un text guardonat amb el premi de la Societat Coral El Micalet, el 1996, i estrenat aquell mateix any en règim de coproducció per L'Horta Teatre i La Dependent. Del 1998 és Tres tristos traumes, un encàrrec de La Tarumba, estrenat el 1998 sota la direcció de l'autor. Des de principis del segle xxi, és autor habitual de la companyia alcoiana La Dependent, la qual ha estrenat diferents textos seus. Entre aquests escrits hi ha Una teoria sobre això, obra publicada juntament amb Pell de corder el 2005. A més del teatre per a adults, també ha conreat el teatre per a infants: Això era i no era, escrita i dirigida per al grup La Colla el 1993, reposada per La Tarumba el 1997 i publicada el 1998. Després vingueren dues adaptacions de dos clàssics de la literatura: Els viatges de Marco Polo i Alícia, produïdes per la sala Escalante. Guiat per la companyia Bambalina, participà en el volum col·lectiu Umbracles, el qual va aplegar tres peces destinades al teatre de titelles.

Alapont pertany a la promoció d'autors teatrals que sorgeixen durant els anys noranta del segle xx. La seva activitat es vinculà a algunes de les companyies més destacades d'aquella dècada, les quals centraven el seu treball en llengua catalana, com ara Moma Teatre i Albena Teatre. També és rellevant la contribució al teatre per a infants, amb les adaptacions fetes per a produccions del Centre Escalante. Tot i que la seva carrera s'ha centrat, els darrers temps, en el món de la literatura, s'ha mantingut la seva presència als escenaris amb els diversos muntatges que La Dependent ha fet de textos seus. En aquests sentit, Alapont ha esdevingut un referent del que seria una producció de teatre còmic en català adreçat a un públic ampli, amb propostes com 1 de 4 formatges, espectacle guardonat amb el Premi Abril del públic 2007 al millor espectacle valencià. Entre els seus textos, a més de Currículum, destaquen Beatrius i Una teoria sobre això.

Els viatges de Marco Polo. Alzira: Bromera, 1996.
Beatrius. València: Arana, 1997.
Això era i no era. Alzira: Bromera, 1998.
Currículum. Alzira: Bromera, 1998.
Alícia. Alzira: Bromera, 1998.
Tres tristos traumes. Alzira: Bromera, 2000.
El circ de la fosca (dins el volum Umbracles). Albaida: MITA Publicacions, 2001.
Pell de corder: Una teoria sobre això. Alzira: Bromera, 2005.

• Casas, Joan. «Introducció». A: Alapont, Pasqual. Pell de corder: Una teoria sobre això. Alzira: Bromera, 2005.
• Rosselló, Ramon X. «Pasqual Alapont: entre l'escriptura i la pràctica escènica». A: Alapont, Pasqual. Tres tristos traumes. Alzira: Bromera, 1998.
• Tortosa, Virgilio. «Panorama de la dramatúrgia valenciana dels noranta». A: Rosselló, Ramon X. Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). València: Universitat de València, 2000.

• Imatges de Pasqual Alapont

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Pasqual_Alapont_Ramon
• http://www.bromera.com/fitxa-autor/items/pasqual-alapont.html
• http://www.valencianbooks.com/Pasqual-Alapont_va_17_4_0.html
• http://www.muestrateatro.com/home.html#pagina=/autores/a0004.html