Antoni Tordera Sáez

Director, emprenedor, estudiós

Antoni Tordera ha combinat en la seua trajectòria la docència, la investigació, la gestió i la creació escènica, especialment en el camp de la direcció i la dramatúrgia. En l'àmbit de la docència, ha estat catedràtic del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, especialista en teoria i pràctica del teatre, i és autor de nombrosos articles i llibres sobre aquesta matèria. A més, va posar en marxa el màster de Gestió en Arts Escèniques, posteriorment integrat en el màster oficial de Gestió Cultural de la Universitat de València. En el camp de la gestió cultural universitària, va ser director de l'Aula de Teatre (1985-1989) i vicerector de Cultura durant el període 1994-1999, en el qual exercí com a coordinador de la commemoració del cinqué centenari de la Universitat de València, amb motiu de la qual es féu una remodelació de l'Edifici La Nau i es va crear la sala Matilde Salvador. Fora de l'àmbit universitari, destaca la seua tasca com a director artístic del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, des de l'abril de 1989 fins a l'octubre de 1993, segona i última etapa d'aquest organisme. Del 2006 al 2011 ha estat el director artístic del Festival Medieval d'Elx. En el camp de la creació escènica, va posar en marxa a València, amb Esteve Graset, la companyia L'Arc de Teatre, que va estrenar el 1983 Arnau de Rodolf Sirera. Ha estat dramaturg i/o director de nombrosos espectacles de format i caràcter divers, com ara Las cartas sobre la escena (1984), Don Juan, Don Juan (1985) o El sueño de la razón, de Buero Vallejo (1992), remuntada el 1994 per al Centro Dramático Nacional. En els darrers anys ha mantingut una activitat destacada en la direcció d'espectacles, entre els quals hi ha En amores inflamada (2004), un muntatge fet a partir de textos poètics que va tenir un ampli recorregut geogràfic: Festival de Sagunt a Escena, Festival de Teatro Clásico de Almagro, Festival de Clásicos Alcalá de Henares, Festival de Teatro Español Clásico El Paso (Texas, USA) y Ciudad Juárez (Mèxic), Festival Huella de España en La Habana (Cuba) i Circuit Teatral Valencià. També trobem la direcció i versió de Los locos de Valencia, de Lope de Vega, per a Teatres de la Generalitat (2011).

La carrera de Tordera, lligada a múltiples àmbits (investigació, docència, gestió i creació), es caracteritza per l'amplitud d'interessos. En el camp concret de la creació, aquest esperit l'ha portat a vincular-se o a posar en marxa projectes diversos i propostes escèniques no convencionals. En la seua trajectòria com a gestor, sobresurt especialment l'etapa com a director artístic del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana. A més de ser un dels períodes més llargs i estables en el teatre públic valencià, foren ben significatives la quantitat i la qualitat de les produccions i coproduccions dutes a terme, amb una aposta sobretot pel teatre contemporani. Així, durant el seu mandat s'arriben a produir vint-i-dos espectacles de producció pròpia i al voltant de dinou coproduccions, a més de gestionar la programació del Teatre Rialto i la Sala Moratín. També durant aquest període es van posar en marxa importants actuacions al voltant de la formació, l'edició i la documentació teatrals.

(Selecció)

1983. Arnau de R. Sirera. Dramatúrgia: A. Tordera. Grup L’Arc de Teatre. Sala Escalante (València).

1983. Cartas a Gènica (homenaje a Artaud). Autor: A. Tordera. Música: Jesús Villa-Rojo. Estrenat al Festival Internacional Semaine de la Voix (Avinyó).

1984. Las cartas sobre la escena. Creació i direcció de Tordera sobre textos de B. Brecht, Agustín de Rojas i A. Tordera. Música: André Heller, Pep Llopis i Tomás Marco. Estrenat al Festival de Otoño (Madrid).

1985. Estel·les. Basat en textos de V. Andrés Estellés. Damatúrgia i direcció: A. Tordera. Companyia Quart Estudi (Universitat de València).

1985. Don Juan, Don Juan. Text i direcció: A. Tordera. A partir de fragments de T. Bernhard, G. Bataille, Valle-Inclán, Zorrilla i Espronceda. Estrenat al VIII Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro.

1986. Ritual, espectacle-concert d'Esperanza Abad. Direcció: A. Tordera. Estrenat al II Festival Internacional de Música Contemporánea (Alacant).

1988. Il sonno della ragione. Autor: Antonio Buero Vallejo. Direcció artística: A. Tordera. Coproducció Ministerio di Teatro de Italia, Provinzia di Potenza i Generalitat Valenciana.

1988. Monólogo. Autor: Harold Pinter. Direcció: A. Tordera. Producció de ràdio-teatre per a Radio Nacional-2 i Centro Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas.

1992. El sueño de la razón, d'Antonio Buero Vallejo. Direcció: A. Tordera. Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.

1992. Le venin du théâtre, Autor: Rodolf Sirera. Direcció: A. Tordera. Coproducció del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana i Théâtre de l’Ancre (Bélgica). Estrenat a Charleroi.

1993. Moments del teatre valencià (espectacle audiovisual d'història del teatre). Realització: Pedro Pablo Hernández. Dramatúrgia i guió: A. Tordera. Generalitat Valenciana.

1998. Chapao. Direcció artística: A. Tordera. Creació: Paul Weibel. Text: Carles Pons. Espectacle creat amb el Kolectivo de Jóvenes de La Coma.

1999. De Civilitate. A partir de textos d'Erasme i Lluís Vives. Coreografia: Santiago Sempere. Direcció artística: A. Tordera. Coproducció Diputació de València/Musée d’Erasme (Brussel·les)/Bellone Brigittines (Brussel·les)/Etoile du Nord (París). Estrena: París: 8 octubre 1999; Brussel·les: 18 novembre 1999; València: 18 abril 2000.

1999. Esperits clars. Música: J. Antonio Orts. Text: A. Tordera. Orquestra Filharmònica de la Universitat de València i Orfeó Universitari de València. Palau de la Música de València.

2000. Paraules. Nit de san Joan. Concepte i direcció: A. Tordera. Universitat de València.

2001. Su juguete preferido. Autor: Vittorio Francheschi. Versió i direcció: A. Tordera. Compañía de Comedias Manuel de Blas.

2004. En amores inflamada. Direcció, guió i dramatúrgia: A. Tordera. Estrenat al Festival Medieval d’Elx.

2006. Au-de-la des éclairs, Música: Messiaen. Direcció musical: Cristóbal Soler. Direcció escènica: A. Tordera. Orquestra Filharmònica de la Universitat de València.

2008. Ella se va. Autor: Jerónimo López Mozo. Dramatúrgia i direcció: A. Tordera. Produccions Zircó. Teatre Talia (València).

2008. Howie el Rookie. Autor: Mark O’Rowe. Direcció: A. Tordera. Producciones Germinal.

2008. La viuda valenciana. Autor: Lope de Vega. Dramatúrgia: A. Tordera. Direcció: Vicente Genovés. Teatres de la Generalitat Valenciana.

2009. Orfeo 3. Autor: Ursula Rani. Lectura escenificada. Direcció: A. Tordera. Dramatúrgia 2000. Sala Zircó.

2010. Fuego de memorias. Direcció artística: A. Tordera. Espectacle de clausura del Festival Medieval d'Elx.

2011. Los locos de Valencia. Autor: Lope de Vega. Versió i direcció: A. Tordera. Teatres de la Generalitat Valenciana.

2012. Lorca, Calderón y los estudiantes de Babel. Direcció: A. Tordera. Projecte premiat per Acción Cultural Española. Universitat de València (Escena Erasmus). Estrenat al Festival Clásicos Alcalá (Alcalá de Henares).

Hacia una semiótica pragmática. El signo en Charles S. Peirce. València: Fernando Torres Editor, 1978.

«Teoría y técnicas del análisis teatral». A: Taléns, Jenaro; Romera Castillo, Javier; Tordera, A.; Hernández Esteve, Vicente. Elementos para una semiótica del texto artístico. Madrid: Cátedra, 1978.

«Sei riflessioni teoriche apprese con i miei muscoli». A: Ruffini, Franco (ed.). La scuola degli attori. Milano: La Casa Usher, 1981.

Amb Rodríguez, E. (intr. i ed.). A: de la Barca, Calderón. Entremeses, jácaras y mojigangas. Madrid: Castalia, 1983. 

Amb Rodríguez, E. A: Calderón y la obra corta dramática del siglo XVII. Londres: Tamesis Books, 1983.

«Aspects sociaux et asociaux de l’essence du théâtre». A: Deldime, Roger (ed.). Actes Premier Congrès Mondial de Sociologie du Théâtre [Roma, 27-29 junio 1986]. Roma: Bulzoni, 1988.

Introducció i edició. A: Mihura, Miguel. Tres sombreros de copa. Madrid: Espasa-Calpe, 1990.

«El teatro y lo otro: teoría de la disfunción». A: Los escenarios de fin de siglo: teatro, tecnología y educación plural. Québec: Université du Québec à Montréal, 1995.

«Historia e historias del teatro: la actriz Rita Luna». A: Rodríguez, E. (ed.). Del oficio al mito: el actor en sus documentos. Vol. II. València: Universitat de València, 1997.

«Vías abiertas para el teatro: de la ‘performance’ a la situación». Quaderns de Filologia. Estudis literaris. València: Universitat de València, 1999.

Estudi i transcripció. A: Milán, Luis. El Cortesano. València: Universitat de València, 2001.

«Balance y plan para una historia del Teatro del siglo XX en España». Diablotexto, núm. 6 (2002).

«Esto no es un ensayo: el teatro valenciano en 1989 y ahora». A: ¿Por qué un Teatre Nacional Valencià?. València: UNED, 2003.

Amb Serra Estellés, X. (estudi i transcripció). La Consueta o «Instrucción de sacristanes y mui en particular para el de la parroquia de la villa de Xábea. Año 1769». València: Monumenta Archivorum Valentina, 2005. 

Estudi i edició. A: Ortega y Gasset, José. Idea del teatro y otros escritos sobre teatro. Madrid: Biblioteca Nueva, 2009.

Aznar Soler, M. [et al.]. 60 anys de teatre universitari. València: Universitat de València, 1993.

Rosselló, Ramon X. (ed.). Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). València: Universitat de València, 2000.

Blog d'Antoni Tordera Sáez