L'obra ens acosta a la suposada vida d'un destacat actor valencià, Enric Ribera, de la mà del qual es recorre el període central del segle XX. El més cridaner, sens dubte, és la manera en què l'acció es planteja, una qüestió a què ens remet el subtítol i que connecta amb la voluntat d'experimentació, amb el referent musical emprat en la construcció de les seqüències (obertura, al·legro, andante, scherzo, adàgio, coda) i amb el conjunt de documents o testimonis que s'incorporen en la composició de les diverses parts. L'obra té com a punt d'inici la notícia de la mort de l'actor, la qual ens ve donada a través d'un text audiovisual, un format amb què es clourà també la peça. Entre aquests, trobem el desenvolupament de les seqüències que, a manera de retrospecció, fan un recorregut per diversos moments i aspectes de la vida del personatge, com el món de la infantesa, els primers contactes amb el teatre, les relacions familiars (especialment amb la seua germana Empar, també actriu) i la seua activitat durant la Guerra Civil i la postguerra. Des del punt de vista formal, la peça parteix de la presentació d'una gran quantitat de textos diversos, independents, d'extensió variable i sense acotació d'identificació del subjecte enunciador, ni tampoc cap altra acotació teatral. Ara bé, a la recerca de la individualització o distinció de les veus, aquests textos s'ofereixen amb un format diferent (tipus de lletra o interlineat) i amb una disposició variada en la pàgina. Així, aquests segueixen una distribució vertical o consecutiva, però també hi ha bastants moments en què tenim una distribució horitzontal o en columnes (de 2 a 4). Els diferents textos van apareixent i reapareixent, sovint amb el recurs a la variació o modificació del text original. Aquests recursos van lligats a la voluntat d'allunyar-se del que seria el relat convencional o de la construcció d'escenes per tal d'imitar, d'una banda, les formes pròpies del llenguatge musical, en què el textos funcionen com si fossen instruments diferents o veus dins un cant coral, i, d'una altra, els moviments d'una simfonia, en què els temes presentats en l'obertura són desenvolupats a partir de repeticions, variacions i textos nous que s'hi incorporen.
El text va ser guardonat amb el premi Ciutat de Granollers el 1972 i va rebre el premi Crítica Serra d'Or el 1975. L'estrena de l'obra tingué lloc al Festival de Sitges el 1977 a càrrec de Teatre del Celobert (Barcelona), sota la direcció de Joan Ollé. Una gravació d'aquest muntatge fou emesa per Televisió Espanyola el 1980 (dins el circuit català). La peça, inicialment, fou editada en edició bilingüe, en «Pipirijaina Textos» (Madrid, 1974), traduïda per l'autor, i el 1982 es publica, amb pròleg de J. M. Benet i Jornet, en la col·lecció «El Galliner» d'Edicions 62. El 1995 s'inclou dins un volum de «Les millors obres de la literatura catalana», titulat Teatre, dedicat a la segona meitat del segle XX, a càrrec d'Enric Gallén, del qual s'han fet dues edicions. Més enllà de la seua difusió, no tan destacada com la d'altres obres de Sirera, aquest text esdevé un referent de primer ordre dins la producció de l'autor i del teatre dels anys setanta. Ens trobem, sens dubte, davant d'una de les peces més personals i innovadores del moment i, fins i tot, avui dia és un text que sorprén pel seu original plantejament. A més, esdevé una mostra d'un teatre compromés amb una reflexió crítica sobre la història dels valencians i del paper que determinats intel·lectuals o artistes van jugar en l'evolució del segle XX, un tema ben present en l'escriptura de Sirera. Benet i Jornet fa un homenatge a aquest text en la seua obra E. R. (1993), sigles que responen a Empar Ribera, germana d'Enric.
Benach, J. A. «Un text innovador: Plany en la mort d’Enric Ribera». Serra d’Or (febrer 1973).
Benet i Jornet, J. M. «Pròleg». A: Sirera, Rodolf. Plany en la mort d'Enric Ribera. Barcelona: Edicions 62, 1982.
Carbó, F. «Rodolf Sirera i la renovació del teatre valencià». Caplletra, núm. 14 (primavera 1993).
Farrés, J. «Plany en la mort d'Enric Ribera, una simfonia?». Ratlles (Quatre) (Barcelona: Departament de literatura catalana de la Universitat de Barcelona), (tardor 1984).
Gallén, E. «Pròleg». A: Oliver; Pedrolo; Benet i Jornet; Sirera. Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1995.
Gallén, E. [et al.]. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. Alzira: Bromera, 1999.
Pérez G, R. Guia per recórrer Rodolf Sirera. Barcelona: Institut del Teatre, 1998.
Rosselló, R. X. «De la recepció de models en la dictadura franquista a Plany en la mort d’Enric Ribera de Rodolf Sirera». A: Rosselló, R. X.; Sirera, J. Lluís; London, John (ed.). La recepció del teatre contemporani. València: Universitat de València, 2010.
Sirera, J. Ll. «El documento histórico como materia teatral. El caso del teatro catalán». A: Romera Castillo, J.; Gutiérrez Carbajo, F. Teatro histórico (1975-1998): textos y representaciones. Madrid: Visor, 1999.
Sirera, J. Ll. «La memòria no té passat. (Per a una contextualització del teatre històric català actual». A: I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la Transició a l’actualitat. Barcelona: Institut del Teatre, 2006.
Obra emesa a TVE (21 agost 1979), direcció de Joan Ollé. Arxiu TVE Catalunya
L'obra a la Viquipèdia (inclou informació sobre l'estructura i composició de l'obra)
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
