Juan Vicente Martínez Luciano

Emprenedor

J. V. Martínez Luciano és professor del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València, especialitzat en teatre anglés. Des de la dècada dels anys noranta del segle passat ha estat vinculat al teatre públic com a membre del comité de lectura del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana (1992-1994), de la comissió avaluadora de les ajudes valencianes al sector, de la comissió avaluadora de les ajudes del Ministeri de Cultura o com a membre del Consell Rector de Teatres de la Generalitat (1997-2005). Finalment, ocupà el càrrec de director general de Teatres de la Generalitat, des de febrer del 2004 fins al juny del 2005, del qual fou destituït, no sense polèmica, després d'una temporada ben destacada. Una altra de les seues facetes és la de productor teatral, arran de la creació el 2000 de Dramatúrgia 2000, productora que ha apostat pel teatre contemporani, tant d'autoria valenciana (Disla, Misó, Pujol o Roberto García) com estrangera (Michel Verly, Gianni Clementi o Frank MacGuiness), amb més de deu produccions realitzades. A més, Martínez Luciano, sol o en col·laboració amb Ana Gimeno, dels anys noranta ençà és responsable d'un conjunt ampli i rellevant de traduccions, majoritàriament d'autors en llengua anglesa, tant per a companyies com per a centres públics. Quant a les primeres, trobem els treballs per a la companyia La Pavana: La mujer de negro, de S. Mallatratt i S. Hill (1991), Pánico Contenido, de Clare McIntyre (1993), Función para dos personajes, de Tennessee Williams (1995), Titanic, de Chistopher Durang (1998) o Algo auténtico, de Tom Stoppard (2000). Per a altres companyies ha traduït Como perros, de Nigel Williams (1995), Blues, de T. Williams (1996), Carta a una hija, d'Arnold Wesker (1997), Laurel y Hardy van al cielo, de Paul Auster (1998), Aquella nit amb Lluís, de Kevin Elyot (1998), o El botín, de Joe Orton (2000). Per al Moma Teatre va traduir Naturaleza y propósito del universo, de C. Durang (1999) i La col·lecció, Nit i Monòleg, de Harold Pinter (2002). Les darreres traduccions han estat La gata y el búho, de Bill Manhoff (2010), per a Ornotorincs, i Pánico, de C. McIntyre (2010), per a Zircó. Per al teatre públic, s'ha fet càrrec d'El enemigo de la clase, de N. Williams (1993), Gorilas, de John Godber (1993), Madres, de Wesker (1994), Un fénix demasiado frecuente, de Chistopher Fry (1998), Bona nit, mare, de Marsha Norman (2000), Infinities, de John D. Barrow (2002), Un enemic del poble, d'Ibsen-Arthur Miller (2003), i Sopa de pollastre amb ordi, de Wesker (2004). En els darrers anys destaquen les traduccions per a produccions no valencianes, sobretot de companyies o institucions ubicades a Madrid: Shadowboxing, de James Gaddes (2002), dirigida per Manuel de Benito, Wit, de Margaret Edson, estrenada al Teatre Borràs (2003), dirigida por Lluís Pasqual, Un ligero malestar i La última copa, de Pinter, per al Teatro Español (2007), La lección, de Ionesco, estrenada al Teatro Español (2009), Realidad, de Tom Stoppard, estrenada al Teatro María Guerrero (Centro Dramático Nacional) el 2010, Los días felices, de Beckett, estrenada als Teatros del Canal (2011), i Oleanna, de David Mamet, estrenada al Teatro Español (2011). A més, és el fundador de la col·lecció «Teatro Siglo XX», la qual, a hores d'ara, ha passat a denominar-se «Teatro Siglo XXI».

La contribució de Martínez Luciano va lligada als seus diferents àmbits d'actuació, des de la traducció, on ha esdevingut un referent de la traducció d'autors en llengua anglesa, fins a l'edició, un camp en què la seua tasca ha permés, entre d'altres, la difusió d'una part important dels autors valencians, tant en castellà com en català. A més, amb la creació de Dramatúrgia 2000 s'ha sumat a l'impuls del teatre privat valencià, amb un decidit suport al teatre de text contemporani.

Finalment, tot i que per raons polítiques la seua etapa al front de Teatres de la Generalitat Valenciana va ser breu, destaca la seua vinculació a l'assessorament i a la gestió de les arts escèniques, on ha mostrat les vies per les quals podia discórrer un teatre públic de qualitat.

(Selecció. Col·lecció «Teatro Siglo XX»)

La mujer de negro, de Susan Hill i Stephen Mallatratt. Trad. Ana Gimeno i J. V. Martínez Luciano. València: 1993.

El enemigo de la clase, de Nigel Williams. Trad. Ana Gimeno i J. V. Martínez Luciano. València: 1993.

Pánico contenido, de Clare McIntyre. Trad. Ana Gimeno i J. V. Martínez Luciano. València: 1993.

Azúcar y especias, de Nigel Williams. Trad. Ana Gimeno i J. V. Martínez Luciano. València: 1995.

Función para dos personajes, de Tennessee Williams. Trad. Ana Gimeno i J. V. Martínez Luciano. València: 1996.

Algo auténtico, de Tom Stoppard. Trad. J. V. Martínez Luciano. València: 2000.