Teatre Nou (Caputxins)

Reutilitzant l’església de l’antic convent dels caputxins, on ara hi ha l’actual plaça Reial de Barcelona, l’any 1843 hi havia el Teatre Nou. Una sala que, com d’altres de la ciutat, s’aixecava en terrenys d’un orde religiós, i que gràcies a la Llei de desamortització de Mendizábal de l’any 1836 passà a propietat municipal.

Tal com va succeir amb altres espais, el valor social del teatre en la societat barcelonina vuitcentista féu pensar a destinar l’antic convent a teatre. Una notícia de premsa de la segona temporada del teatre, amb data abril del 1843, ho recull molt bé:

«Es bien sabido que los teatros que había en esta ilustrada y populosa capital no eran suficientes para proporcionar a todos los aficionados un rato de solaz y esparcimiento. Esto es lo que ha dado lugar a que se levantase un nuevo teatro que, colocado en el paraje más céntrico y más hermoso de la ciudad, debe por esta sola circunstancia atraer una concurrencia inmensa» (Artís).

Segons descriu Josep Artís en la fitxa dedicada a la sala, la nau principal de l’església era el lloc destinat als espectadors, i al creuer i el presbiteri s’aixecava l’escenari. Malgrat l'excessiva estretor de dimensions, el local tenia un aforament de 1.600 localitats (Artís / Bassegoda, 7 agost 1912).

La història del Teatre Nou està plena de projectes fracassats, però que resten com a testimonis d’una època. Hi destaca el concurs de construcció d'un teatre, del 22 de març del 1841, al qual Josep Oriol Mestres presenta, amb el lema «El genio crea, el gusto escoje», el projecte d'un monumental edifici de severitat neoclàssica situat a la cantonada de la Rambla amb el carrer de Ferran. Sense que sapiguem del cert quina proposta guanya, no se'n construeix cap, malgrat que hi ha constància de la sol·licitud del 3 de juliol del 1844 de derruir i construir de nou el teatre.

Amb data del 15 de setembre del 1844, és a dir, entre el concurs del 1841 i el d'abril del 1848, del qual sorgirà la definitiva plaça Reial, Francesc Daniel Molina signa un altre projecte en què al costat d'una plaça circular s'ubica un teatre. El 8 de maig comença l'enderroc del convent, la plaça acabarà sent la que coneixem, però el teatre no s'edificarà mai.