Josep Serrano i Simeon

Compositor

De família de músics, va estudiar al Conservatori de València, on va ser deixeble de Salvador Giner. Interessat des de molt aviat per la música per a l’escena, marxa el 1892 a Madrid, on comença a compondre cançons i a cercar llibretistes i temes per a sarsueles. Amb l’ajut dels germans Quintero, que li proporcionen el llibret, Serrano estrenà el 1900 la seua primera sarsuela, El Motete. Des d’aquell moment es dedicarà de forma regular a la composició tant de sarsueles adscrivibles al género chico com a la sarsuela gran. Va signar una cinquantena d’aquestes peces, bé en solitari, bé en col·laboració amb altres músics, com Quinito Valverde.

Entre les seues sarsueles més conegudes podem destacar: Moros y cristianos (1905), amb llibret de Maximilià Thous i Elies Cerdà; Alma de Dios (1907), amb llibret de Carles Arniches i Enrique García Álvarez; El amigo Melquíades (1914), amb llibret també d’Arniches; La canción del olvido (1916), sarsuela gran amb llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw; Los claveles (1929), sarsuela en un acte, amb llibret de Luis Fernández de Sevilla, o, finalment, La Dolorosa (1930), amb text de Juan José Lorente. Va deixar sense acabar una altra sarsuela gran, La venta de los gatos, a partir d’un relat de Gustavo Adolfo Bécquer.

Tot i que Serrano va residir a Madrid pràcticament sempre, va romandre molt lligat a la vida artística valenciana: alguns dels seus llibretistes eren valencians, adés residents a Madrid (com Arniches), adés al País Valencià, com el ja esmentat Thous. A València també estrenarà algunes de les seues obres. A més a més, durant un temps va ser també empresari líric i va arrendar a València algun teatre, com el Teatre Líric (temporada 1916-1917), on va estrenar La canción del olvido, precisament.

Les sarsueles escrites per Serrano pertanyen a l’última gran etapa del gènere. Té clara preferència per les sarsueles grans. En general, les seues obres es caracteritzen per la fluïdesa musical i una gran riquesa melòdica que van fer que molts números de les sarsueles esdevingueren aviat èxits de públic i, de fet, se segueixen interpretant en concerts, representant i gravant.

24 abril 1900. El motete. Teatro Apolo. Madrid.

11 desembre 1903. La reina mora. Teatro Apolo. Madrid.

27 abril 1905. Moros y cristianos. Teatro de la Zarzuela. Madrid.

17 desembre 1907. Alma de Dios. Teatro Cómico. Madrid.

14 maig 1914. El amigo Melquíades. Teatro Apolo. Madrid.

17 novembre 1916. La canción del olvido. Teatre Líric. València.

6 abril 1929. Los claveles. Teatro Fontalba. Madrid.

23 maig 1930. La Dolorosa. Teatre Apolo. València.

Badenes, Gonzalo. Historia de la música de la Comunidad Valenciana. València: Levante-El Mercantil Valenciano, 1992.

Fernández-Cid, Antonio. Cien años de teatro musical en España. Madrid: Real Musical, 1975.