Ricard Blasco i Laguna

Poeta, historiador de la literatura, guionista i director de cinema. El 1937 escriu un llibre de poemes, Elegia a un mort, i participa com a membre de la delegació valenciana en les sessions que el Congrés d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura va celebrar a València el juliol d’aquell any. Un cop acabada la guerra, Blasco va iniciar una trajectòria professional vinculada al cinema, i el 1942 entra a treballar en la productora valenciana CIFESA com a guionista (especialitzat en l’adaptació cinematogràfica d’obres teatrals: Alma triunfante, de Jacinto Benavente, o La duquesa de Benamejí, dels germans Machado). Va ser també ajudant de direcció de Luis Lucia i, per fi, director ell mateix. Va dirigir pel·lícules com Amor bajo cero (1960) o El Zorro cabalga otra vez (1965). Des de 1962 es vincula a TVE com a guionista i realitzador de sèries documentals històriques (España, siglo xx, 1973; Memorias de España,1982).

Paral·lelament, comença a interessar-se per la investigació —i la divulgació— històrica. Des dels anys seixanta, en concret, inicia una sèrie d’investigacions sobre la història i la cultura valencianes, investigacions que abasten des de la història de la impremta i la premsa fins als estudis literaris, en especial els referits al segle xix i la primera meitat del xx. Entre aquestes recerques, destaquen les dedicades a la història teatral del període, en què estudià les implicacions socials del teatre valencià vuitcentista i els intents de superar el model del sainet escalantí durant el primer terç del segle xx, així com el teatre al País Valencià durant la Guerra Civil. Va publicar articles sobre tots aquests temes a Gorg, Estudis Romànics, Revista de Catalunya, L’Espill, Caplletra, Serra d’Or, etc.

Els estudis teatrals de Ricard Blasco han estat fonamentals per a un millor coneixement del teatre contemporani valencià. Igualment, l’ús que ha fet de fonts arxivístiques i hemerogràfiques ha marcat el camí d’una recerca documental rigorosa en aquest camp, de manera que podem considerar-lo un dels renovadors més importants dels estudis teatrals al País Valencià.

• Blasco, Ricard. «Un rudiment del teatre valencià del segle xviii». Estudis Escènics, 21 (1976), p. 189-205.
• Blasco, Ricard. Els valencians de la Restauració. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1981-1986.
• Blasco, Ricard. La premsa del País Valencià. València: Institució Alfons el Magnànim, 1983.
• Blasco, Ricard. Estudis sobre la literatura del País Valencià (1859-1936). L’Alcúdia: Ajuntament de l'Alcúdia, 1984.
• Blasco, Ricard. El teatre al País Valencià durant la Guerra Civil. Barcelona: Curial, 1986.
• Blasco, Ricard. «Per un teatre valencià no escalantí». A: Vilanova, Manuel V.; Sirera, Josep Lluís. Les arrels del teatre valencià contemporani. Vila-real: Ajuntament de Vila-real, 1993, p. 91-106.
• Blasco, Ricard (int. i ed.). Col·loquis i raonaments. València: Tres i Quatre, 1995.
• Blasco, Ricard; Aznar Soler, Manuel. La política cultural al País Valencià, 1927/1939. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985.