Logo Institut del Teatre

Barcelona, 1868  Barcelona1938

Redactor/a: Antoni Ramon i Graells

Biografia

Arquitecte municipal i cap del Cos de Bombers de Barcelona entre 1910 i 1924. A més de la seva obra com a arquitecte de teatres, entre els seus projectes cal destacar el Gran Hotel Colón, a la plaça de Catalunya (1902-1919), el Casino de l'Arrabassada (1911), la casa Josep Sabadell a la Rambla del Prat, 9 (1904) i l'edifici per a l'editorial M. Seguí al Torrent de l'Olla, 9 cantonada amb el carrer Bonavista, del barri de Gràcia, que va rebre el tercer premi del Concurs Anual d'Edificis Artístics de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 1912. D'idees republicanes i catalanistes, tal vegada per això va ser cessat dels seus càrrecs durant la dictadura de Primo de Rivera, per ser rehabilitat per l'Ajuntament republicà l'any 1931.  


Significació

Andreu Audet i Puig, l’arquitecte de l’Apolo (1901-1904), ho va ser també del Pabellón Soriano —primer nom del Victòria— (1901-1905), de l’Arnau (1903-1905) i, més endavant, de l’Onofri —l’antecedent del Condal— (1903) i del Gayarre (1908). L’any 1907, després de l’incendi del Teatre Circ Espanyol, va signar una col·lecció de plànols d’aquesta sala per a l’empresari Manuel Suñer. A més d’aquests teatres, Audet va ser l'autor del projecte d'altres locals de lleure, com el Cafè Espanyol (1907), també a l’avinguda del Paral·lel, i de sales d’espectacles com l’Edèn Concert al carrer Conde del Asalto, del qual va projectar la reforma de l’any 1916, i La Buena Sombra, al carrer Gínjol.

La fama d’Audet va traspassar Barcelona i va arribar fins a Vilafranca del Penedès, on l'arquitecte va projectar per a la societat La Principal entre els anys 1920 i 1921. L'edifici és una rèplica de l’Onofri que es conserva avui en un estat molt semblant a l’original. Ben relacionat, Andreu Audet és l’arquitecte de l’Hotel Colón (1902) i de l’impressionant Gran Casino de l’Arrabassada (1911).

Arquitecte municipal, cap de secció del Cos de Bombers a partir del 29 de novembre de 1901, va ascendir a cap del cos l’any 1917 i s'hi va mantenir fins al 1924. De ben segur que aquests càrrecs ajudaven a fer-li arribar encàrrecs.
L’arquitectura d’Audet és eclèctica, capaç d’adaptar-se a les circumstàncies de les diferents feines. En el cas de l'Edèn Concert, per exemple, fa una arquitectura escenogràfica, un decorat d’aparença luxosa que inventa nous llenguatges als capitells, penja draperies, barreja estils. O a l'Arnau i l'Onofri basteix una arquitectura més austera, mesurada en l’ornamentació, que es concentra en la boca d’escena, on l’ús de la fusta i l’absència de llotges compartimentades donen una sensació de lleugeresa i unitat a la sala. Audet és capaç de recarregar d’ornamentació fins a l’extrem l’arquitectura o de bastir una arquitectura significant amb pocs mitjans, com al coronament en forma de graons que identifica la façana del Saló Arnau. Una arquitectura que dissenya amb eficàcia l’escena del Paral·lel amb unes imatges fàcilment reconeixedores.


Publicacions

Audet i Puig, Andreu (c. 1900). Carpinteria artística. Barcelona: Seguí.


Bibliografia
  • Badenas i Rico, Miquel (1993). El Paral·lel, nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Barcelona: Amarantos.
  • Mestre i Campi, Jesús (2009). «Els caps del cos de bombers de Barcelona (1833-1981)». A: L’Apagafocs, n. 1, gener 2009. En línia a: http://historiesdebombers.blogspot.com.es/2009/10/els-caps-del-cos-de-bombers-de.html [Consulta: 11 juny 2013].
  • Molner, Eduard; Albertí, Xavier (2012). Carrer i escena. El Paral·lel 1892-1939. Barcelona: Viena edicions, p. 34.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x